El fot¨°graf que va retratar la Guerra Civil i va amagar les imatges perqu¨¨ no veiessin la llum

A les grans imatges d'Agust¨ª Centelles i Robert Capa sobre la Guerra Civil s'hi sumen, des de fa tot just tres anys, una tercera C: la d'Antoni Campa?¨¤ (Arb¨²cies, 1906-Sant Cugat del Vall¨¨s, 1989), autor de milers de fotografies del conflicte. Lluny de l'¨¨pica d'aquells, les imatges de Campa?¨¤ se centren en la vida a la rereguarda i suposen una nova aportaci¨® al patrimoni fotogr¨¤fic espanyol.

Tres d¨¨cades despr¨¦s de la seva mort, un dels seus nets va trobar al garatge de casa seva, a punt vendre's el 2018, dues caixes vermelles. A l'interior, a m¨¦s de plaques de vidre i altres negatius, hi havia unes 1.200 c¨°pies, ampliades en 13 per 18. Estaven enganxades en uns cartrons amb peu de foto que van permetre identificar m¨¦s de 5.000 negatius guardats en una altra caixa que Campa?¨¤ havia demanat als seus fills que no toquessin mai. El fot¨°graf, republic¨¤, catalanista i cat¨°lic (sempre portava una imatge de la Mare de D¨¦u del Carmen a la butxaca), les havia amagat, dolgut per l'¨²s propagand¨ªstic i repressor que li havien donat les autoritats franquistes. Van servir de prova de delictes dels ven?uts contra el nou r¨¨gim. De nou, com va passar amb les maletes de Centelles i Capa, una caixa guardada amb zel documentava part del nostre passat m¨¦s recent.

Campa?¨¤ tampoc era un desconegut abans del 2018. D'ell es coneixien unes 200 imatges que s'havien publicat en diaris i revistes. El mateix any de la seva mort, La Caixa li va dedicar una mostra en la qual, de les 90 fotos exposades, nom¨¦s n'hi havia tres sobre la Guerra Civil: la resta retia compte del seu ampli treball sobre curses automobil¨ªstiques, partits de futbol i dies de festa, els seus temes preferits. Ara i fins al 18 de juliol, l'exposici¨® La guerra infinita. Antoni Campa?¨¤. La tensi¨® de la mirada. 1906-1989 reuneix al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) per primera vegada 367 fotografies, moltes de les quals no havien estat mai positivades, i material documental que repassen la traject¨°ria d'aquest fot¨°graf total que va captar els dos b¨¤ndols, per¨° tamb¨¦ va saber adaptar-se a la normalitat que va portar la fi de la guerra.

Aquesta primera retrospectiva, comissariada per Arnau Gonz¨¢lez i Vilalta, Pl¨¤cid Garc¨ªa-Planas i el net que va descobrir les imatges, Toni Monn¨¦, presenta Campa?¨¤ com un home orquestra de la fotografia: artista, fotoperiodista, expert en revelat, gestor de diverses botigues, agent de la marca Leica, corresponsal de l'edici¨® espanyola de la revista Galer¨ªa i difusor de la teoria fotogr¨¤fica en articles i llibres. Malgrat el seu extens i valorat treball, Campa?¨¤ ha quedat fora dels llibres d'hist¨°ria.

Amb la seva Leica va captar els milicians, com la jove i somrient anarquista, que sost¨¦ enmig de la Rambla una bandera de la CNT. ?s una imatge ic¨°nica de la guerra, despr¨¦s que el sindicat la difongu¨¦s, per¨° fins al 2019 no va ser atribu?da a Campa?¨¤, perqu¨¨ ning¨² el considerava un fot¨°graf de la Guerra Civil. Va captar els refugiats que van arribar d'Andalusia a Barcelona el 1937, com una mare malaguenya retratada amb el seu fill que recorda la m¨ªtica imatge de Dorothea Lange del crac del 1929 i que un diari de Praga va situar a l'escenari de la Guernica bombardejada.

Tamb¨¦ t¨¦ imatges dels devastadors efectes dels bombardejos a Barcelona, les cues per anar a buscar menjar i els menjadors socials, el multitudinari enterrament de Durruti, el macabre espectacle de les m¨°mies de les monges exposades a les entrades dels temples com a efecte del saqueig iconoclasta dels anarquistes, i retrats de llibertaris tan cridaners que els mateixos anarquistes en van fer postals.

Campa?¨¤ va crear imatges en les quals no va amagar les vergonyoses protestes de dones per falta d'aliments davant de la Pedrera, seu de la Conselleria d'Avituallament de la Generalitat; ni l'enorme viol¨¨ncia, reflectida en els primers cad¨¤vers o fins i tot en els cavalls dessagnant-se enmig de la pla?a de Catalunya. ¡°En algunes es nota que Campa?¨¤ se sent inc¨°mode davant del que retrata i, m¨¦s enll¨¤ de fotografiar cad¨¤vers, prefereix mostrar la vida quotidiana, el patiment de la gent i com s'adapta a les circumst¨¤ncies¡±, explica el seu net, Toni Monn¨¦, que mant¨¦ que al seu avi, ¡°de tarann¨¤ rialler i din¨¤mic¡±, la guerra ¡°el va traumatitzar per sempre; i aix¨° va fer que amagu¨¦s el material, no en parl¨¦s i no el volgu¨¦s explotar econ¨°micament¡±.

Campa?¨¤ va fotografiar els dos b¨¤ndols, sense estar comprom¨¨s amb cap d'ells. Si el 1936 va captar els anarquistes anant cap al Front d'Arag¨® per la Diagonal, el 1939 tamb¨¦ va immortalitzar la retirada de l'ex¨¨rcit republic¨¤ i les desfilades triomfals de les tropes vencedores franquistes per la mateixa avinguda. Tot amb els contrapicats que tant li agradaven, com va fer amb la seva famosa miliciana.

Al final de la guerra, Campa?¨¤ va emprendre el cam¨ª de l'exili, per¨° a Vic va decidir tornar i lliurar-se a la caserna del Bruc. All¨¤ hi havia l'enginyer Ortiz Echag¨¹e, gran fot¨°graf pictoralista amb el qual havia col¡¤laborat en els seus inicis. Aix¨ª va poder esquivar qualsevol repres¨¤lia i continuar treballant, tornant als mateixos escenaris d'abans de la guerra.

En una de les seves imatges de febrer del 1939, dies despr¨¦s de l'ocupaci¨® de Barcelona per les tropes del general Yag¨¹e, ¨¦s una jove falangista qui a la Rambla intenta col¡¤locar una ins¨ªgnia a un jove vestit que l'accepta amb un somriure. Campa?¨¤ va continuar exercint de fotoperiodista malgrat que se li va denegar la inscripci¨® al Registre Oficial de Periodistes. El 1944, despr¨¦s de la publicaci¨® del llibre El alzamiento, la revoluci¨®n y el terror en Barcelona, de F. Lacruz, amb fotografies seves, va decidir amagar tot aquest material, condemnant-lo a l'oblit. ¡°Campa?¨¤ podria haver estat Agust¨ª Centelles abans d'Agust¨ª Centelles, per¨° no va voler ser el referent gr¨¤fic de la Guerra Civil¡±, explica Arnau Gonz¨¢lez.

Malgrat tot, va continuar amb ¨¨xit fent fotos de la nova Espanya, mostrant la industrialitzaci¨® del pa¨ªs representada per Seat, despr¨¦s de l'enc¨¤rrec del seu director, una altra vegada Ortiz Echag¨¹e, que va fer publicitat amb les seves imatges de la f¨¤brica i els cotxes. Va aconseguir ser un gran fot¨°graf esportiu. Entre el 1954 i el 1957 va seguir la construcci¨® del Camp Nou i, juntament amb Joan Andreu Puig, va fundar el segell CYP, el primer a produir massivament postals tur¨ªstiques en color.

Coincidint amb l'exposici¨®, el MNAC ha ingressat, despr¨¦s de la donaci¨® de la fam¨ªlia, 62 bromolis de l'etapa pictoralista. Es tracta d'una t¨¨cnica que va perfeccionar el 1933 durant un curs que va fer en el seu viatge de noces a Baviera (Alemanya), en el qual es va impregnar de la nova visi¨® de R¨®dtxenko i l'est¨¨tica centreeuropea. S¨®n imatges, inquietants i vaporoses, amb les quals Campa?¨¤ va aconseguir ser un dels fot¨°grafs art¨ªstics espanyols m¨¦s difosos i premiats internacionalment.

Aix¨ª va passar amb dues de les seves imatges m¨¦s conegudes: Tracci¨® de sang (adquirida per la Generalitat el 1994) i Espantaocells, totes dues del 1933, en les quals uneix la seva passi¨® per la bellesa d'un m¨®n rural i agrari a punt d'esvair-se i els seus enquadraments atrevits i l¨ªnies de composici¨® en vertiginoses diagonals influ?des pels corrents est¨¨tics de la Nova Visi¨®n alemanya i el constructivisme sovi¨¨tic. S¨®n els mateixos enquadraments que va mantenir a les seves fotos de la guerra, en les quals sempre buscava el seu costat art¨ªstic. En Campa?¨¤, l'est¨¨tica va prevaler per sobre del relat narratiu expl¨ªcit, fins i tot de la crueltat de la guerra.