Siri Hustvedt: ¡°Descartes es va equivocar, no som ¨²nicament la nostra ment¡±

El dubte, va escriure Simone Weil, ¨¦s la virtut de la intel¡¤lig¨¨ncia. I, afegeix Siri Hustvedt (Minnesota, 66 anys), una necessitat. S'ha de dubtar de tot l'establert a tota hora, i en especial, d'all¨° que ha estat estudiat i descrit per una min¨²scula part del planeta, aquella que podria dir de si mateixa ¡°soc un paio blanc, ric i amb sentit de privilegi, ple a rebentar de testosterona i programat per a la felicitat¡±, i afegir un ¡°culpeu els meus gens¡± en cas que aix¨° representi algun problema. El t¨ªtol de l'¨²ltim assaig de la novel¡¤lista i ja reputada experta en neuroci¨¨ncia, Els miratges de la certesa (Edicions 62) apunta i dispara contra aix¨° per fer caure alts murs com el de la import¨¤ncia de la gen¨¨tica, els prejudicis de g¨¨nere, i fins i tot la idea mateixa que all¨° que som ha de veure amb el nostre cervell, per¨° no nom¨¦s amb ell.

M¨¢s informaci¨®n

Tremolar amb veu l¨²cida

¡°Descartes estava completament equivocat en la idea de separar cos i ment, i amb ell bona part dels paradigmes de la neuroci¨¨ncia. La ment no est¨¤ feta d'una subst¨¤ncia diferent del cos¡±, sentencia l'escriptora. ?s a casa seva, a Brooklyn. Hi ha una xemeneia al darrere, i una petita llibreria. Vet aqu¨ª la base sobre la qual pivoten els cap¨ªtols d'aquest assaig d'assajos en qu¨¨ Hustvedt, premi Princesa d'Ast¨²ries de les Lletres, va un pas m¨¦s enll¨¤ en all¨° que l'obsessiona des que va descobrir, a la universitat, que les persones que pateixen af¨¤sia ¨Cp¨¨rdua de la parla¨C ¡°el primer que perden s¨®n els pronoms, que ¨¦s precisament l'¨²ltim que aprenen a dir els nens.¡± Llavors es va preguntar per qu¨¨ ocorria, i va comen?ar a llegir compulsivament tot el que es publicava respecte a la forma en qu¨¨ el cervell ens modela i ha anat, amb el pas dels anys, fent caure, un a un, infinitat de mites.

Per exemple, el de la gen¨¨tica. Hustvedt diu que ¡°el genoma no ¨¦s el dictador de la nostra personalitat¡±, que pensar en l'ADN com en una cosa que determina el que som ¨¦s pensar d'una forma ¡°r¨ªgida en extrem¡±, ¡°el gen ¨¦s una cosa obsoleta, caduca¡±, arriba a assegurar, perqu¨¨ passen ¡°infinitat de coses¡± des que som concebuts fins que morim que no necess¨¤riament tenen relaci¨® amb la gen¨¨tica. ¡°La personalitat no ¨¦s un estat f¨ªsic, ¨¦s una cosa en marxa, que canvia constantment, i no s'allotja en un ¨²nic lloc¡±, assegura. El sistema endocr¨ª, encarregat de produir hormones com la testosterona i la progesterona, ¡°claus en les nostres reaccions¡±, per exemple, la modela tant com el nostre cervell. ¡°D'aqu¨ª la import¨¤ncia de no deixar fora el cos quan es parla del que som¡±, insisteix.

Sobre l'encara estesa idea del diferents que s¨®n el cervell femen¨ª i el mascul¨ª, primer diu que ¡°el que passa amb la divulgaci¨® neurocient¨ªfica ¨¦s que, com que s'exposa en un idioma incomprensible per a la societat, el que reprodueixen els mitjans ¨¦s all¨° que coneixen, i es limiten a ratificar el que estan disposats a creure, obviant-ne la complexitat real¡±. I despr¨¦s se centra en el debat sobre la testosterona, pel que sembla, per a bona part de neurocient¨ªfics ¨Chomes¨C la responsable de tot el que ha aconseguit la seva part de l'esp¨¨cie. ¡°M'ho he passat bomba llegint sobre testosterona, i l'¨²nica conclusi¨® a qu¨¨ he arribat ¨¦s que avui s'admet que encara no se¡¯n sap res! Les nostres hormones fluctuen, i el binarisme segons el qual la testosterona correspon als homes i els estr¨°gens a les dones ¨¦s fals¡±, diu.

Aix¨ª, encara que ¡°en els homes hi ha m¨¦s testosterona circulant¡±, en un despatx d'advocades ¡°hi ha m¨¦s testosterona¡± que en un dia qualsevol d'un home casat, com apunta en un dels exemples del llibre. ¡°?s a dir, el sistema endocr¨ª la segrega com a resposta a la necessitat d'agressivitat, no necess¨¤riament hi ha d¡¯estar abans, i de tota manera, el debat es torna absurd quan pensem com funcionen les mateixes hormones en altres ¨¦ssers vius com les plantes, o ¨¦s que ens creiem que existeixen les plantes agressives?¡±, es pregunta, i riu. D'altra banda, apunta: ¡°Sens dubte, les dones que han estat al comandament, i estic pensant en la reina Elisabet I, per exemple, no han estat gens diferents del que hauria estat un home. I si el g¨¨nere mai no hagu¨¦s importat, i tot hagu¨¦s estat cosa d'aquesta fluctuaci¨® hormonal?¡±.

En aquest sentit, el problema continua sent, diu, que ¡°¨¦s dif¨ªcil separar la ideologia de la ci¨¨ncia¡±. ¡°La manera bin¨¤ria d'analitzar les realitats hormonals, sense anar m¨¦s lluny, ho ha distorsionat tot des del principi¡±, afegeix. Per¨° no nom¨¦s aix¨°. ¡°La tend¨¨ncia a classificar no va sorgir amb les ci¨¨ncies biol¨°giques, la vam heretar dels fil¨°sofs grecs, ells van polaritzar el racional i l'irracional, com si fossin entitats diferents, i van donar un gran valor a all¨° racional, que ha dominat la major part de les cultures occidentals i tamb¨¦ la recerca¡±, diu.

I malgrat tot, en cap cas no pot estudiar-se el cervell com a una cosa aliena al cos que habita. ¡°I per aix¨° la consci¨¨ncia s'ha convertit en un monstre filos¨°fic i cient¨ªfic¡±, assegura. ¡°Est¨¤ b¨¦ tenir una visi¨® de conjunt. Ho hem vist durant aquesta pand¨¨mia. Els epidemi¨°legs ens han ajudat, treballant sobre estad¨ªstiques, lluny de la realitat¡±, diu, per¨° no n¡¯hi ha prou amb aix¨°. ¡°Com deia Ben Dupr¨¦, no som coses, som processos, un proc¨¦s continuat que no pot aturar-se i que acaba en la mort, qu¨¨ soc jo? S¨ª, una cosa amb uns trets determinats, per¨° poc m¨¦s. Estic, com deia Simone de Beauvoir sobre el cos, sempre ¡®en situaci¨®¡¯, en cam¨ª¡±, afegeix. I est¨¤ aquest cam¨ª dirigint el cervell hum¨¤ en el seu conjunt a algun altre lloc, hi podria haver un altre Homo sapiens en marxa? ¡°Aquesta ¨¦s una q¨¹esti¨® clau, l'evoluci¨® s'ha aturat o continua? Els cervells no s¨®n pl¨¤stics fins a l'infinit, i a m¨¦s, tendeixen a conservar, retrocedeixen en vista de qualsevol perill, canvien per quedar-se igual, aix¨ª que no hi ha forma que ho puguem saber¡±, conclou.

?