Antoni Campa?¨¤, fot¨°graf total
Una gran retrospectiva al MNAC, dues exposicions tem¨¤tiques i un nou llibre de Comanegra recuperen un dels grans fot¨°grafs catalans del segle XX
M¡¯enganxa un vailet que no tenia ni 14 anys. Jo duia un carnet de la UGT en una butxaca i un de la CNT a l¡¯altra. Vaig treure el de la CNT perqu¨¨ vaig pensar que n¡¯era i no s¨¦ si vaig encertar. Aquell noi volia matar-me perqu¨¨ havia fet fotografies. I aleshores li vaig dir: ¡®Porta¡¯m al sindicat¡¯¡±. Els anarcosindicalistes queden astorats. Ha situat la miliciana, amb mocador al coll i granota, al capdamunt de la barricada a la cru?lla de la Rambla amb el carrer Hospital. Li ha fet sostenir la bandera de la CNT-FAI estesa i ha disparat quinze instant¨¤nies contrapicades.
A les acaballes del juliol de 1936 s¡¯ha creat una de les icones de la Guerra Civil. Caldr¨¤ esperar, per¨°, m¨¦s de vuitanta anys per saber que el fot¨°graf ¨¦s Antoni Campa?¨¤ Bandranas, tal com expliquen el seu net, Toni Monn¨¦, i l¡¯historiador Arnau Gonz¨¤lez Vilalta al cat¨¤leg de la retrospectiva que li dedica el Museu Nacional d¡¯Art de Catalunya des d¡¯avui.
¡°Campa?¨¤ ¨¦s de la categoria de Josep Brangul¨ª, la nissaga P¨¦rez de Rozas, Agust¨ª Centelles o els tres reis mags (Josep Maria Sagarra, Josep Gaspar i Pau Torrents). Si no ¨¦s tan conegut com aquests altres fot¨°grafs catalans ¨¦s perqu¨¨ la seva obra ha quedat atomitzada i disseminada. ?s d¡¯aquells de qui se n¡¯han vist moltes fotos, per¨° fins que no s¡¯exposen no se n¡¯associa l¡¯autoria¡±, contextualitza per a Quadern Ricard Marco, fundador i membre de Fotoconnexi¨®, l¡¯associaci¨® de fot¨°grafs, arxivers, historiadors, col¡¤leccionistes i investigadors que promou l¡¯estudi de la fotografia.
¡°Ha estat un fot¨°graf conegut de manera fragment¨¤ria al llarg del segle XX. Per a uns, a trav¨¦s de les imatges art¨ªstiques pictorialistes; per a d¡¯altres, per les fotografies esportives o per les postals, per¨° fins ara no s¡¯havia pogut analitzar de manera retrospectiva per presentar-lo globalment, no nom¨¦s des de les seves extraordin¨¤ries i particulars fotografies de la Guerra Civil¡±, explica Gonz¨¤lez Vilalta a aquest suplement. Cinc imatges poden fixar la seva figura i traject¨°ria.
1. Encaixar les peces
L¡¯exposici¨® La guerra infinita. Antoni Campa?¨¤. Tensions d¡¯una mirada (1906-1989) al MNAC, que comissarien Gonz¨¤lez Vilalta, Monn¨¦, el periodista Pl¨¤cid Garcia-Planas i Roser Cambray, conservadora del departament de fotografia del museu, presenta 367 fotografies i documents que repassen la seva traject¨°ria ¡ªla meitat de les quals de la rereguarda barcelonina durant la guerra¡ª i es podr¨¤ veure fins al 18 de juliol. El museu, que ja tenia un fons Campa?¨¤, incorporar¨¤ una seixantena de bromolis seus en dip¨°sit.
Dues capses vermelles al fons d¡¯un garatge propietat del fot¨°graf a Sant Cugat del Vall¨¨s, amb m¨¦s de 5.000 negatius i 700 fotografies positivades que la fam¨ªlia va trobar per atzar el 2018, ¨¦s l¡¯origen de les fotografies de Campa?¨¤ sobre la Guerra Civil, l¡¯entrada de les tropes rebels a Barcelona i les setmanes posteriors a la retirada republicana que conformen el gros de l¡¯exposici¨® del MNAC i de les altres dues mostres d¡¯aquesta primavera. El novembre de 2019, Comanegra va publicar-ne una selecci¨®, La capsa vermella. La Guerra Civil fotografiada per Antoni Campa?¨¤, en una edici¨® en catal¨¤ i castell¨¤ de Garcia-Planas, Gonz¨¤lez Vilalta i el fot¨°graf David Ramos. L¡¯octubre passat, Seuil va presentar-ne l¡¯edici¨® francesa, La boite rouge.
Acabada la Guerra Civil, la Secci¨®n de Fotograf¨ªa de la Delegaci¨®n Nacional de Prensa y Propaganda va ordenar requisar les fotografies existents per identificar els enemics del r¨¨gim. Campa?¨¤ va dipositar les seves a l¡¯Arxiu Mas, oficialitzant-les. Nom¨¦s un grapat s¡¯havien publicat a La Vanguardia Espa?ola, encara no mitja dotzena el 1939 a ?Hay Pirineos! Notas de un Alf¨¦rez en la IV? de Navarra sobre la conquista de Port-Bou, d¡¯Ernesto Gim¨¦nez Caballero, ide¨°leg del feixisme espanyol, i tamb¨¦ una desena al de Francisco Lacruz, El alzamiento, la Revoluci¨®n y el terror en Barcelona (1936, 19 Julio-26 Enero 1939), del 1943. Es desconeix com i quan Campa?¨¤ les va retirar de l¡¯arxiu veient que, en efecte, servien per delatar fins i tot coneguts i familiars. I va decidir amagar-les.
2. Campa?¨¤ per Campa?¨¤
El fot¨°graf mira a la c¨¤mera recolzat a la finestreta del Plymouth P4 Sedan amb l¡¯uniforme del cos de l¡¯aviaci¨® republicana, en el qual serveix com a xofer. Nascut a Arb¨²cies el 1906, la seva vida ha transcorregut lligada al barri barcelon¨ª de Sarri¨¤, on treballava el pare, contractista d¡¯obres. Amb estudis inacabats de peritatge mercantil ha comen?at a treballar en una botiga de fotografia, la passi¨® i professi¨® que ja no l¡¯abandonar¨¤. Amb dotze anys ja fotografia.
Als anys vint es dedica a la fotografia experimental i forma part, amb el seu admirat Joaquim Pla Janini i amb Emili Godes, entre altres, de l¡¯Agrupaci¨® Fotogr¨¤fica de Catalunya, fundada el 1923 per fomentar i divulgar la fotografia. Influ?t per un dels seus membres, Claudi Carbonell, referent del bromoli pictoralista (fotografies amb aspecte d¡¯aiguafort), apr¨¨n aquesta t¨¨cnica complexa. El 1933 Campa?¨¤ fa una de les seves fotografies m¨¦s conegudes i premiades, Tracci¨® de sang, dos cavalls de tir des d¡¯un angle contrapicat. Gaireb¨¦ tot a la seva vida gira entorn de la imatge. Aquell mateix any aprofita el viatge de noces a Munic per fer un curs amb el fot¨°graf Willy Zielke.
Campa?¨¤ esdevindria aviat expert en revelat i agent de la casa Leica, marca cabdal per entendre l¡¯esclat del fotoperiodisme. Treballa per a El D¨ªa Gr¨¢fico, el diari republic¨¤ propietat de Joan Pich i Pon, on tamb¨¦ destacar¨¤ Agust¨ª Centelles, i a La Vanguardia. Es dedica a la fotografia art¨ªstica i sobresurt en el corrent pictorialista, amb premis internacionals. Fotografia els pobles d¡¯Andalusia, Arag¨® i Catalunya, el retorn de la pres¨® de Llu¨ªs Companys l¡¯1 de mar? de 1936 i la final de Copa de la Rep¨²blica a Val¨¨ncia entre el Barcelona i el Reial Madrid a finals d¡¯aquell juny.
Quan esclata la Guerra Civil, Campa?¨¤ ja t¨¦ trenta anys. Cat¨°lic i, segons la seva fam¨ªlia, proper a Acci¨® Catalana Republicana, es troba en canvi fent de reporter a la rereguarda barcelonina per a l¡¯Oficina de Propaganda de la CNT, la conselleria de Defensa i el Comissariat de Propaganda de la Generalitat, aqu¨ª amb el gran fot¨°graf Pere Catal¨¤ Pic. Fotografia els anarcosindicalistes de la CNT-FAI en tot el seu apogeu i la revoluci¨® amb totes les seves cares.
Tement per la seva vida, Campa?¨¤ s¡¯enrola voluntari. Creu que l¡¯enviaran ¡°a tirar tiros¡±, per¨° el 1937 el destinen a xofer del servei d¡¯intend¨¨ncia de les forces republicanes de l¡¯Aire. Aprofitar¨¤ aleshores per immortalitzar els seus companys motoristes a cavall de les Norton i els soldats de l¡¯Ex¨¨rcit de l¡¯Aire al quarter del Bruc. Tamb¨¦ per deixar-se immortalitzar ell al costat del Sedan. Durant la guerra, acabar¨¤ fent m¨¦s de cinc mil fotografies.
3. Paisatge despr¨¦s de?la retirada
Un soldat de la IV Divisi¨® de Navarra sotja des de les altures com es fonen el Pirineu i el Mediterrani a Cervera de la Marenda. Observant la fotografia es pot sentir de fons la Tramuntana. ?s una de les 60 imatges que conformen l¡¯exposici¨® L¡¯endem¨¤ de la retirada. Portbou, 1939: autoretrat de l¡¯abs¨¨ncia, organitzada pel Museu Memorial de l¡¯Exili i que es podr¨¤ veure a la Jonquera del 10 d¡¯abril al 26 de setembre. La majoria formen part d¡¯un reportatge fotogr¨¤fic d¡¯un centenar d¡¯imatges que l¡¯editorial Comanegra aplega en un llibre cat¨¤leg, juntament amb d¡¯altres de la Guerra Civil i de la postguerra. Gonz¨¤lez Vilalta, que l¡¯ha comissariat, n¡¯ha fet la introducci¨®.
Despr¨¦s d¡¯entrar a Barcelona el 26 de gener, l¡¯ex¨¨rcit de Franco ha continuat cap al nord seguint, entre altres rutes, la reculada republicana pel litoral fins al coll de Belitres, un pas de frontera per on creuen, entre gener i febrer, unes cent mil persones dels gaireb¨¦ 450.000 exiliats. Un tr¨¤nsit que la publicaci¨® L¡¯Ind¨¦pendant de Perpiny¨¤, el 28 de gener, quan la frontera s¡¯obre, qualifica de ¡°magma terror¨ªfic de vianants i vehicles que no avancen ni cent metres en una hora¡±. Els rebels arriben a Portbou el 10 de febrer.
I Campa?¨¤? En el moment de la retirada, el xofer deixa el seu cap, el major Ramon Maria Dou i Abadal, a Vic. Ell, per¨°, en comptes de marxar a l¡¯exili gira cua i es lliura als ocupants al quarter del Bruc. Segons la fam¨ªlia, l¡¯enginyer, pilot i militar franquista Jos¨¦ Ortiz Echag¨¹e, referent del pictorialisme, l¡¯ajuda en una depuraci¨® expr¨¦s. Campa?¨¤, gr¨¤cies a ¡°Don Jos¨¦¡±, el 21 de febrer fotografia la desfilada de la vict¨°ria de les tropes del nou r¨¨gim pels carrers de Barcelona.
Pels volts del seu 33¨¨ aniversari, el 15 de mar?, Campa?¨¤ deixar¨¤ Barcelona per fotografiar les restes de la retirada. Qu¨¨ el motiva a anar-hi? No se sap. Un enc¨¤rrec, una necessitat personal? El que hi troba, diu Gonz¨¤lez Vilalta a la introducci¨® del volum de Comanegra, s¨®n ¡°soldats amb uniformes diferents, i els que no hi s¨®n. Els que ja han marxat. Un assaig de petita fortalesa i roques i m¨¦s roques, cotxes i m¨¦s cotxes estimbats. Sense cad¨¤vers visibles en el seu reportatge, i sense gaire inter¨¨s de ning¨², el fot¨°graf retrata un no-lloc tractant amb exquisida bellesa les ru?nes ef¨ªmeres¡±. Setmanes abans Agust¨ª Centelles tamb¨¦ ha fotografiat, gaireb¨¦, la mateixa ruta mentre empr¨¨n l¡¯exili.
4. De la rereguarda a la postal tur¨ªstica
El fot¨°graf es ressitua i s¡¯afilia a la sindical falangista, de la mateixa manera que abans ho havia fet a la UGT i CNT. A la primera p¨¤gina del butllet¨ª castellanitzat de l¡¯Agrupaci¨® Fotogr¨¤fica de Catalunya, que lloa Franco en l¡¯editorial del primer trimestre de 1939, continua apareixent el mateix anunci que l¡¯any anterior en catal¨¤: Boada y Campa?¨¤. Art¨ªculos fotogr¨¢ficos. La botiga ¨¦s avui Foto Boada, la m¨¦s antiga de venda de c¨¤meres de Barcelona, al carrer Tallers. El 1942 Campa?¨¤ va obrir-ne una de pr¨°pia a la rambla de Catalunya.
¡°?s un dels fot¨°grafs catalans m¨¦s complets. T¨¦ m¨²ltiples facetes. El vessant art¨ªstic del pictorialisme, la did¨¤ctica amb el llibre Orientaciones fotogr¨¢ficas de 1946 que escriur¨¤ amb Ortiz Echag¨¹e, la col¡¤laboraci¨® amb el cartellisme i la publicitat, el reporterisme, la producci¨® de les primeres postals en color a Barcelona o el vessant com a empresari amb les botigues¡±, enumera Marco a Quadern.
Les fotografies de Campa?¨¤ dels anys trenta s¡¯insereixen en els corrents provinents d¡¯Alemanya i R¨²ssia de la Nova Objectivitat i la Nova Visi¨®. Les fotografies de la CNT-FAI s¨®n fetes des d¡¯un vessant m¨¦s art¨ªstic, amb diagonals i angles aconseguits amb c¨¤meres Rolleiflex ¡°amb rotllo de placa, amb pel¡¤l¨ªcules m¨¦s grosses, m¨¦s lentes i aparatoses, que requereixen una preparaci¨®¡±, explica Marco.
En canvi, les imatges que mostren la quotidianitat de la rereguarda o de les restes de la retirada ja estan fetes amb la Leica de pel¡¤l¨ªcula petita de 35 mm, ¡°m¨¦s compacta, que fa una fotografia m¨¦s realista i adaptada al reportatge del fotoperiodisme¡±, afegeix l¡¯estudi¨®s.
El fotoperiodisme durant la Guerra Civil incorporar¨¤ les innovacions t¨¨cniques i modernitzar¨¤ la informaci¨® gr¨¤fica. Fot¨°grafs i fotografies es converteixen en icones: Robert Capa, Gerda Taro, David Seymour Chim, el mateix Centelles... ¡°Campa?¨¤, per¨°, no ¨¦s un fot¨°graf comprom¨¨s, com poden ser tots aquells; el qu¨¨ ell busca ¨¦s entendre abans que prendre partit en una guerra que no ¨¦s ben b¨¦ la seva¡±, creu Gonz¨¤lez Vilalta. ¡°Cerca la bellesa en moments dif¨ªcils¡±, rebla el director del MNAC, Pepe Serra, al seu text del cat¨¤leg del museu.
El 1952, amb el fotoperiodista represaliat Joan Andreu Puig Farran, constitueix una empresa, amb l¡¯acr¨°nim CYP, dedicada a fer fotografia per a postals tur¨ªstiques que destaquen perqu¨¨ s¨®n en color.
Tamb¨¦ confeccionen una vintena de guies tur¨ªstiques, com les de Mallorca, la Vall de Bo¨ª o la Costa Brava, en un camp en qu¨¨ havia estat pionera la Societat d¡¯Atracci¨® de Forasters. Vint anys m¨¦s tard, Campa?¨¤ i Puig Farran es dividiran el negoci i cadasc¨² es quedar¨¤ amb una zona de Catalunya i les Illes per treballar.
5. Entre la Seat i el Bar?a
Despr¨¦s de rebre el primer Gran Premio de Espa?a de Fotograf¨ªa, Campa?¨¤ va calcular el 9 de maig de 1952 a El Correo Catal¨¢n que havia ¡°tirat i revelat uns cent mil clix¨¦s¡± fins aleshores. Una barbaritat. Fundador del diari esportiu Dicen el 1952, col¡¤laborador entre altres de cap?aleres assenyalades de l¡¯¨¨poca com Lean, Vida Deportiva, Arriba, El Correo Catal¨¢n, Diario de Barcelona, Destino i La Vanguardia, en aquesta d¨¨cada va abandonar la fotografia art¨ªstica per obrir-se a nou camps.
I ¨¦s que Ortiz Echag¨¹e, president en funcions executives de la Seat, li ofereix ser el fot¨°graf de l¡¯empresa d¡¯autom¨°bils del r¨¨gim. A partir d¡¯una cinquantena de fotografies d¡¯aquest moment, Gonz¨¤lez Vilalta, Monn¨¦ i Garcia-Planas comissarien L¡¯est¨¨tica de la modernitat mec¨¤nica. Les imatges, que es podran veure del 24 de mar? al 31 de maig a la Casa Seat, al passeig de Gr¨¤cia de Barcelona, comprenen l¡¯inter¨¨s del fot¨°graf pels autom¨°bils i per l¡¯encreuament de la modernitat urbana i la bellesa idealitzada del m¨®n rural.
En paral¡¤lel, Campa?¨¤ es va convertir en un dels mestres de la fotografia esportiva. Va seguir en especial el Futbol Club Barcelona i va esdevenir el reporter oficial de la construcci¨® del Camp Nou. Com expliquen Monn¨¦ i Gonz¨¤lez Vilalta, va tocar tantes tecles, sense parar mai, que ¡°va devorar-se a si mateix¡±, sense temps per aplegar la seva feina en volums o en exposicions m¨¦s enll¨¤ de les que li dedicaven agrupacions locals.
Campa?¨¤ va morir el 28 de juny de 1989 mentre a la Sala Arcs de la Fundaci¨® Caixa Barcelona s¡¯exposaven una norantena de fotografies seves amb el t¨ªtol Transformacions d¡¯un instant. Marta Gili, comiss¨¤ria d¡¯aquella mostra, explica a Quadern que ¡°Campa?¨¤ nom¨¦s volia exposar el que considerava la seva fotografia art¨ªstica i em va dir que en tenia de la Guerra Civil, per¨° que no les volia ensenyar; jo vaig intuir que per por per aquella precarietat emocional que a ell i a tants altres havia sumit la guerra¡±. De tota manera, Gili sost¨¦ que ¡°les imatges haurien tingut una recepci¨® diferent aleshores perqu¨¨ totes canvien amb el temps i en cada moment ens diuen una cosa diferent¡±.
L¡¯actual directora de l¡¯?cole Nationale Sup¨¦rieure de la Photographie d¡¯Arles coincideix que Campa?¨¤ ¡°¨¦s un dels fot¨°grafs catalans importants de la seva ¨¨poca¡± i que la troballa atzarosa de les capses vermelles ¡°amb la seva c¨¤rrega ¨¨pica, l¨ªrica i f¨ªlmica, com en els casos de les maletes recuperades d¡¯Agust¨ª Centelles o Robert Capa, ha servit per restituir-lo¡±, juntament amb les diferents exposicions i cat¨¤legs d¡¯aquesta primavera. Contra el que podia esperar el seu autor, ha emp¨¨s a posar fi a la disgregaci¨® de la seva obra i ha esperonat la seva concepci¨® com a fot¨°graf total.
En plena eclosi¨® Campa?¨¤, Televisi¨® de Catalunya emetr¨¤ un documental al programa Sense Ficci¨® aquesta primavera sobre ell, mentre que pel 2023 Gonz¨¤lez Vilalta, Monn¨¦ i Garcia-Planas preparen una nova exposici¨® centrada en la Guerra Civil a l¡¯espai expositiu del Pavillon Populaire de Montpeller. Vuitanta-cinc anys despr¨¦s de fotografiar la miliciana anarcosindicalista, l¡¯aventura fotogr¨¤fica de Campa?¨¤ pren volada.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
