La trampa de la polaritzaci¨®

L¡¯imaginari de la confrontaci¨® est¨¤ tan encarnat en la pol¨ªtica espanyola que ja s¡¯ha convertit en statu quo. En mantenir-se en el temps ha generat un sistema d¡¯interessos del quals s¨®n presoners els mateixos partits pol¨ªtics que l¡¯alimenten i una pila de poders p¨²blics (la just¨ªcia, entre aquests) i privats. El sistema binari de doble val¨¨ncia (la ideol¨°gica i la identit¨¤ria) s¡¯ha consolidat fins a tal punt que ha generat un clima mental en qu¨¨ les promeses ja no s¨®n un objectiu a aconseguir, sin¨® un argument per protegir les posicions adquirides pels actors p¨²blics. Aix¨ª doncs, tot i ser tots conscients de la decad¨¨ncia que ens amena?a, mantenir l¡¯statu quo ¨¦s fonamental per als partits pol¨ªtics.

Una de les conseq¨¹¨¨ncies d¡¯aquesta absurda situaci¨® ¨¦s que el conflicte es trasllada a l¡¯interior dels blocs. De manera que, tot i que aparentment la baralla central sigui la que motiva les desqualificacions, les amenaces, el recurs permanent a la just¨ªcia i el soroll en l¡¯escenari pol¨ªtic, el que determina els moviments i les t¨¤ctiques s¨®n les baralles ve?nals. L¡¯actualitat ens n'ofereix dos exemples. Els catalans vam votar fa un mes i la formaci¨® d¡¯un nou govern continua en l'aire. Per una ra¨® ben senzilla: pel conflicte d¡¯interessos dins del bloc identitari independentista. En aquest espai, la gran promesa, l¡¯alliberament de la p¨¤tria, ja fa tres anys que s¡¯ha convertit en lletania d¡¯un rosari en el qual l¡¯entonaci¨® amb qu¨¨ es resa s¡¯ha convertit en motiu de sospita al voltant de la fidelitat d¡¯uns i altres, quan pel que s¡¯est¨¤ lluitant s¨®n els interessos de repartiment del poder. De manera que un elemental conflicte de posicions s¡¯encona en la mesura en qu¨¨ es disfressa de baralla entre el possibilisme i la radicalitzaci¨®. Esquerra Republicana aspira amb fonament a la presid¨¨ncia, per¨° evita el per¨ªmetre variable per por de ser presa de l¡¯acusaci¨® de tra?ci¨®. I aix¨ª aguanta a la defensiva els embats de Junts per Catalunya, una prec¨¤ria alian?a que tem que sense el poder real i simb¨°lic de la presid¨¨ncia es pugui trencar en bocins. Per aix¨° juguen a especular amb l¡¯amena?a de la repetici¨® d¡¯eleccions, una possibilitat que els socialistes podrien veure amb bons ulls.

I si ens traslladem a l¡¯escenari espanyol som all¨¤ mateix. L¡¯enorme soroll que ha desencadenat la convocat¨°ria electoral de la presidenta D¨ªaz Ayuso (la que ha portat la Comunitat al seu particular processisme, ¡°Madrid ¨¦s Espanya, Espanya ¨¦s Madrid¡±) ¨¦s fonamentalment un episodi m¨¦s de la lluita de poder dins de la dreta, que Ayuso posa en marxa en el moment en qu¨¨ veu Ciutadans al caire de l¡¯abisme i, per tant, via lliure per consolidar el seu projecte de radicalisme conservador (el trumpisme cast¨ªs) Ayuso-Vox per substituir el descolorit lideratge de Casado. La paradoxa de la confrontaci¨® ¨¦s, per tant, que ara mateix el seu eix s¡¯ha traslladat a cada costat de la frontera.

Aquest desajust ¨¦s el que fa possible que en plena pand¨¨mia s¡¯hagin desencadenat les batalles pol¨ªtiques de la manera m¨¦s obscena, m¨¦s oportunista. I sense adonar-se de les conseq¨¹¨¨ncies. Som en un moment decisiu: quan s¡¯albira la sortida de la crisi pand¨¨mica i es fa urgent la implantaci¨® efica? d¡¯un proc¨¦s de recuperaci¨®. I, malgrat tot, el protagonisme es despla?a cap a unes eleccions convocades estrictament en funci¨® d¡¯una estrat¨¨gia de poder: la disputa per l¡¯hegemonia en la dreta. I no sembla que aquesta elecci¨® de prioritats hagi de rebre un c¨¤stig. La ciutadania tamb¨¦ compta. I no ¨¦s aliena a l¡¯statu quo de la confrontaci¨® que, d¡¯alguna manera, valida amb el seu vot. Si, com assenyalen les enquestes, Ayuso obtingu¨¦s un gran resultat, els mateixos votants ens col¡¤locarien al davant d¡¯un debat que fins ara s¡¯havia evitat per pudor: en una crisi sanit¨¤ria, qu¨¨ cal prioritzar: la salut o l¡¯economia? Els madrilenys hauran trencat un tab¨².

Qu¨¨ es necessita per sortir de la trampa de la polaritzaci¨®? Alg¨² amb decisi¨® i valentia per c¨®rrer el risc de trencar fronteres, sense por del que diran. Per¨° aquests personatges s¨®n una raresa en una pol¨ªtica tan clientelar, en la qual s¨®n escasses les figures que transmeten l¡¯autoritat que emana de la confian?a. Pedro S¨¢nchez prodiga les insinuacions respecte a la q¨¹esti¨® catalana, per¨° no gosa fer mai el pas.