Mor Elsa Peretti, l¡¯amiga de Halston i Dal¨ª que va transformar ossos i faves en ic¨°niques joies de Tiffany

Elsa Peretti ha mort aquest dijous als 80 anys A la localitat de Sant Mart¨ª Vell (Girona), a l'estimada casa que va convertir en la seva llar i al poble que va ajudar a restaurar i que li va servir d'inspiraci¨®. La dissenyadora, de fama internacional, ho va viure absolutament tot, per¨° ho va fer a la seva manera, generosament i intensament. Es va fer amiga de tots i cadascun dels artesans amb qui va treballar en els seus m¨¦s de 40 anys creant joies per a Tiffany & Co. Recorria el m¨®n, de Barcelona al Jap¨® o al Regne Unit, buscant mans capaces d'acceptar els seus reptes; treballaven sense parar creant formes org¨¤niques, gaireb¨¦ vives i, amb els anys, s'anaven convertint en companys. Peretti els recolzava en els seus projectes personals i els seus noms sortien a col¡¤laci¨® cada cop que tenia ocasi¨®.

¡°Per a mi va ser una mentora. No nom¨¦s en l¡¯¨¤mbit professional, sin¨® sobretot en filosofia de vida¡±, recorda el seu amic i col¡¤laborador, el fot¨°graf Manuel Outumuro, que la va ajudar a comissariar la seva retrospectiva al Fashion Institute of Technology de Nova York el 1990. ¡°Vaig arribar a la ciutat el 1979 sense saber angl¨¨s i Elsa em va obrir les portes de tot, incl¨°s l¡¯Studio 54. Era incre?blement generosa¡±, recorda. ¡°Fins aleshores tenia prejudicis associats als diners. Ella em va ensenyar que es poden tenir i fer coses incre?bles¡±, afegeix. Elsa Peretti va cr¨¦ixer en un entorn molt privilegiat, Per¨° sempre va fugir dels codis associats a la seva classe social. Odiava l'encotillament i, sobretot, l'avorriment. Amb 20 anys va marxar de la seva Roma natal i va deixar enrere la fam¨ªlia i el seu pare Nando, magnat del petroli, per instal¡¤lar-se a la Barcelona dels 60, fuetejada pel r¨¨gim franquista per¨° amb una intel¡¤lectualitat creixent. Es va deixar fotografiar per Leopoldo Pom¨¦s i Oriol Maspons i va fer amistat amb Dal¨ª i amb l'escultor Xabier Corber¨®. Als 70 es va instal¡¤lar a Nova York i va comen?ar, de forma inconscient, a construir el seu mite.

La seva peculiar manera d'entendre la vida, buscant sempre figures de les quals aprendre i escoltar, la va arrossegar a l'escena nocturna novaiorquesa, a la Factory d¡¯Andy Warhol, a l¡¯Studio 54 i a passar llargues nits ajudant a controlar el geni creatiu de mites del disseny com Giorgio di Sant Angelo i, per descomptat, de Roy Halston. Peretti sempre parlava de Halston com un ¡°company de vida¡±. Ella el va ajudar a convertir-se en el dissenyador fetitxe dels anys 70. Ell li va presentar Harry Platt, llavors president de Tiffany & Co. La resta ¨¦s hist¨°ria.

Com sol oc¨®rrer amb els genis, Elsa Peretti va revolucionar la joieria gaireb¨¦ sense adonar-se'n. Va insistir a treballar amb la plata, un material injuriat en aquella ¨¨poca. ¡°A la marca es pensaven que era un exercici d'esnobisme, per¨° jo em vaig entossudir perqu¨¨ les idees que tenia al cap nom¨¦s les admetia la plata¡±, li explicava a aquesta periodista en una ocasi¨®. Perqu¨¨ el cap de Peretti no funcionava com els altres: condensava emocions i records en petits objectes (la seva primera creaci¨®, l'ic¨°nic bra?alet Bone al¡¤ludia als petits ossos que recollia de les catacumbes romanes durant la seva infantesa), es deixava fascinar per detalls insignificants per a molts (va recollir una fava del terra, la va acariciar durant dies i, al final, se la va penjar al coll, aix¨ª va n¨¦ixer el seu fam¨®s penjoll Bean) i, per sobre de tot, ¡°li emocionava el pas del temps i l'empremta de la vida en els objectes¡±, assenyala Outomuro. Un bol emmotllat amb la forma del polze que el sost¨¦, un bra?alet que deixa veure les facetes de la plata despr¨¦s del seu ¨²s i fins i tot les escales desgastades de la seva casa de Sant Mart¨ª Vell, li encantava la forma que tenien¡±, rememora el fot¨°graf.

Elsa Peretti va arribar a Sant Mart¨ª Vell cansada de l'exc¨¦s de les nits novaiorqueses. La seva amiga, la fot¨°grafa Colita li va ensenyar la imatge d'aquella petita poblaci¨® de Girona, llavors abandonada, i Peretti va decidir refugiar-se all¨¤, sense llum ni aigua corrent, per retrobar-se amb si mateixa. Amb els anys va anar remodelant el poble, reconstruint-ne la pla?a i l¡¯esgl¨¦sia, trobant inspiraci¨® per a futures creacions. Alhora va decidir dipositar l'her¨¨ncia del seu pare en una fundaci¨®, la Nando & Elsa Peretti Foundation, des de la qual va treballar incansablement per la cultura i els drets humans. Es va involucrar, entre moltes altres causes, en la crisi del Sudan del Sud i en la millora de les condicions sanit¨¤ries a Jaipur (?ndia), per¨° tamb¨¦ en la promoci¨® de les arts donant suport a exposicions o restaurant patrimoni. Va donar el seu suport incondicional a la Fundaci¨® Aura, que advoca per la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel¡¤lectual, i va crear el Teatre Akademia a Barcelona, per on han passat noms de la talla d'Isabella Rossellini. Peretti solia dir que volia tornar al m¨®n una cosa que a ella ¡°li va venir donada¡± i tenia la seva esperan?a posada en els joves per reactivar el moviment cultural i art¨ªstic de Barcelona.

Els seus ¨²ltims mesos els va passar a Sant Mart¨ª Vell, ¡°en una casa als afores que va pert¨¤nyer a Antonio Gades i que estava molt m¨¦s adaptada a ella¡±, recorda Outumuro. Quan es va trencar el maluc ja no podia pujar les seves estimades escales desgastades. All¨¤ va morir dijous passat. Aquest dissabte, desenes d'amics es retroben en aquell petit poble giron¨ª en el qual Peretti va abocar la seva creativitat per retre-li homenatge.