Aragon¨¨s, ascens a la hist¨°ria

"Despr¨¦s de Francesc Maci¨¤, Llu¨ªs Companys, Josep Irla i Josep Tarradellas, Esquerra ¨¦s a les portes de tenir un cinqu¨¨ president de la Generalitat: Pere Aragon¨¨s¡±, vaticinava dissabte la portaveu d¡¯ERC, Marta Vilalta, en la commemoraci¨® a Sants del naixement del partit el 19 de mar? de 1931, enmig dels estira-i-arronses de les negociacions amb JxCat i la CUP, que aquesta setmana estan condicionant, encara m¨¦s, l¡¯elecci¨®.

Cap dels quatre primers, tots fundadors d¡¯Esquerra, podia esperar que una amalgama de formacions de comarques com la Joventut Republicana de Lleida o el Foment Republic¨¤ Nacionalista de Reus, casals separatistes barcelonins com la Joventut Nacionalista La Fal?, figures dispars com Joan Casanovas o Miquel Santal¨®, i corrents des de l¡¯obrerisme de Mart¨ª Barrera al laborisme de Joan Lluh¨ª Vallesc¨¤ lligaria una maionesa capa? de dotar Catalunya d¡¯autogovern amb la Generalitat, que aconseguiria l¡¯alcaldia de Barcelona o que escombraria la Lliga Regionalista en la primera convocat¨°ria al Parlament el 1932.

Tampoc podien imaginar que la seva facci¨® de les Joventuts d¡¯Esquerra Republicana d¡¯Estat Catal¨¤ seria titllada de feixistoide, que l¡¯alcalde Jaume Aiguader veuria com els esc¨¤ndols se li multiplicaven al consistori barcelon¨ª, o que Companys, arran dels Fets d¡¯Octubre de 1934, passaria m¨¦s temps a la pres¨® que governant abans d¡¯iniciar-se la Guerra Civil. Als anys trenta Catalunya no era d¡¯Esquerra, per¨° Esquerra era qui atreia un p¨²blic m¨¦s ecl¨¨ctic.

Perduda la contesa, va ser el partit m¨¦s represaliat (dels 70.000 militants, la meitat s¡¯exilien i m¨¦s de 700 s¨®n executats, entre ells una seixantena d¡¯alcaldes, a m¨¦s del president de la Generalitat). Quaranta anys d¡¯exili i la milit¨¤ncia repartida per una vintena de pa?sos van deixar la formaci¨® exhausta i dividida. Recuperada la democr¨¤cia, Heribert Barrera la va reorganitzar. Despr¨¦s, ERC va viure de tot: l¡¯escissi¨® del seu secretari ?ngel Colom, els triomfs electorals de Josep-Llu¨ªs Carod-Rovira i la patacada de Joan Puigcerc¨®s, aix¨ª com moments amb c¨¤rrega estrat¨¨gica, com l¡¯aposta per Pasqual Margall, i episodis de Dragon Khan per oblidar.

La formaci¨® degana de la pol¨ªtica catalana t¨¦ dem¨¤, amb Aragon¨¨s, l¡¯oportunitat d¡¯escriure una nova p¨¤gina amb una presid¨¨ncia que, a trav¨¦s d¡¯eleccions, se¡¯ls resisteix des de fa gaireb¨¦ 90 anys, i quan en fa 40 del final de la presid¨¨ncia de Tarradellas. Aquesta ¨¦s la hist¨°ria de l¡¯ascens personal del seu candidat.

L¡¯episodi clau

Juny de 2007. Esquerra ¨¦s una olla de grills. Al combat pel lideratge entre el president Carod-Rovira, el secretari general Puigcerc¨®s i el corrent intern de Reagrupament, de Joan Carretero, s¡¯afegeix una nova discrep¨¤ncia des de l¡¯ala puigcercosista. La lideren dos membres de l¡¯executiva: Aragon¨¨s, portaveu de les Joventuts d¡¯ERC, de 25 anys, i Uriel Bertran, secretari d¡¯Imatge i Comunicaci¨® del partit i predecessor d¡¯aquest al capdavant de les JERC.

Amb el nom d¡¯Esquerra Independentista critiquen la ¡°p¨¨rdua d¡¯ambici¨® pol¨ªtica i de car¨¤cter independentista¡± d¡¯ERC en un manifest avalat per 200 militants. No q¨¹estionen, a difer¨¨ncia de Carretero, el pacte d¡¯esquerres que ha fet president Jos¨¦ Montilla, per¨° demanen una ¡°renegociaci¨®¡± a l¡¯al?a. A les municipals de maig el partit s¡¯ha estancat. Hi ha nervis. A la seu de Villarroel, l¡¯an¨¤lisi ¨¦s clara: ¡°Els nostres toleraven Maragall, per¨° no Montilla¡±. S¡¯assumeix que molts votants ¡°no han ent¨¨s¡± la renovaci¨® de la f¨®rmula tripartida al novembre de 2006; l¡¯estrat¨¨gia passa per sumar els fills de la immigraci¨® espanyola a l¡¯independentisme.

El secretari d¡¯organitzaci¨®, Xavier Vendrell, ha promocionat molts militants de les Joventuts (els jerquis, en argot) per poder presentar gaireb¨¦ 700 candidatures a les municipals, com recull Joan B. Culla a Esquerra Republicana de Catalunya, 1931-2021. Ara les JERC, partit juvenil aut¨°nom en conveni amb ERC, volen m¨¦s paper. El que alguns veuen com una maniobra de Puigcerc¨®s per curtcircuitar Carretero, desbancar Carod-Rovira i no regalar el lema ¡°esquerra independentista¡± a la CUP, que guanya terreny, es descontrola.

Puigcerc¨®s, reorganitzador de les JERC a cavall dels anys vuitanta i noranta, i mentor de Bertran i Aragon¨¨s, acusa el primer de ¡°deslleial¡± per dur el debat fora de l¡¯executiva i el fa dimitir. Aragon¨¨s continua. Com a portaveu de les JERC, n¡¯¨¦s membre nat i la c¨²pula d¡¯Esquerra no t¨¦ potestat per fer-lo plegar. A mitjan novembre, per¨°, acabat el seu mandat perd el lloc.

Desembre de 2007. Aragon¨¨s, que fa un any que ¨¦s diputat, es desvincula de Bertran. Per qu¨¨ rectifica? Li han fet veure que el seu lloc a les llistes perilla? Li han prom¨¨s de reintegrar-lo a l¡¯executiva tal com passa a mitjans de mes? Segons diu a Quadern Manel Lucas, autor de Les ¨¤nimes d¡¯Esquerra: Breu hist¨°ria d¡¯ERC, ¡°Puigcerc¨®s i Vendrell tenien molt poder i capacitat de convicci¨®, i resultava evident que amb ells hi havia m¨¦s futur pol¨ªtic¡±.

El retorn d¡¯Aragon¨¨s a l¡¯ortod¨°xia ¨¦s premiat: ser¨¤ el coordinador de campanya de la candidatura de Puigcerc¨®s a la presid¨¨ncia del partit. En el congr¨¦s del 14 de juny de 2008, Bertran queda descavalcat i a la llarga s¡¯escindir¨¤ per fundar Solidaritat Catalana. Aragon¨¨s, en canvi, s¡¯hi mant¨¦ bo i sent el membre de l¡¯executiva monocolor puigcercosista que rep m¨¦s vot de c¨¤stig despr¨¦s de Vendrell.

Fill de l¡¯aznarisme

El 1998, Jos¨¦ Maria Aznar fa dos anys que ¨¦s president del govern d¡¯Espanya. Amb 16 anys, Aragon¨¨s (Pineda de Mar, 1982) entra a les JERC ¡°perqu¨¨ davant l¡¯ofensiva espanyolista del PP veia que havia de fer alguna cosa i implicar-me en un projecte pol¨ªtic¡±, diu a El Punt (15-4-2006).

Fill d¡¯una nissaga polititzada de Pineda de Mar, el pare, Pere Aragon¨¨s Poch, va ser-ne regidor independent amb Converg¨¨ncia en la d¨¨cada dels noranta. L¡¯avi, Josep Aragon¨¨s Montsant, empresari t¨¨xtil i hoteler, va ser l¡¯alcalde entre 1966 i 1987. President de Reforma Democr¨¤tica de Catalunya, el partit dels seguidors de Manuel Fraga, va integrar-se amb aquesta formaci¨® a Alian?a Popular. Un besavi d¡¯Aragon¨¨s va ser tamb¨¦ regidor d¡¯ERC a Pineda; i un altre, regidor del PSUC a Calella durant la Guerra Civil, tal com recull Magda Gregori a Pere Aragon¨¨s, l¡¯independentisme pragm¨¤tic.

Estudiant d¡¯escola concertada i institut privat, Aragon¨¨s ¨¦s d¡¯esquerres, per¨° el seu m¨®n t¨¦ una flaire d¡¯ordre. La seva dona, Janina Juli, de 32 anys, sis menys que ell, ¨¦s exmilitant de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya, filial de Converg¨¨ncia, i excoordinadora de la zona de Barcelona del PDeCAT. Quan Aragon¨¨s ha d¡¯escollir carrera, el seu pare li diu: ¡°Val m¨¦s que en facis una que et doni ofici¡±. Aix¨ª ho fa. El 2000 comen?a Dret a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), alhora que s¡¯uneix a ERC.

El desembre de 2003, afiliat a la Intersindical-CSC i mentre Esquerra aposta per fer president Maragall, Aragon¨¨s esdev¨¦ amb 21 anys portaveu nacional de les JERC. Ho ser¨¤ fins el 2007. En aquest per¨ªode el seu nom apareix cada juliol vinculat a l¡¯Acampada Jove politicomusical que les joventuts republicanes celebren a Arb¨²cies.

S¨®n anys d¡¯activisme, no sempre amb ¨¨xit. El 8 de mar? de 2004, a la UPF, Aragon¨¨s anima a ¡°fer funcionar la guillotina republicana¡±. Carod-Rovira, que aquells dies apareix al guinyol de Canal+ sense cap perqu¨¨ Maragall l¡¯ha cessat de conseller en cap per haver-se reunit amb ETA, queda l¨ªvid. Molest, matisa que ¡°nosaltres som gent pac¨ªfica¡±.

El 30 de novembre de 2005, cinc militants de les JERC disfressats s¡¯encadenen a les portes de la COPE a Madrid mentre Aragon¨¨s diu que la protesta ¨¦s ¡°contra l¡¯odi que despr¨¨n l¡¯emissora¡±. La foto surt malament: els activistes han de marxar escortats per la policia quan treballadors de la cadena i transe¨¹nts els increpen. La pol¨¨mica arriba a les Corts.

¡°Tota la gent de les JERC vol votar no¡±, diu Aragon¨¨s. La pressi¨® de les Joventuts sobre ERC arriba al zenit quan contribueixen que la direcci¨®, que aposta per l¡¯abstenci¨® o el vot nul per mantenir-se al Govern, rebutgi l¡¯Estatut de 2006. Per Aragon¨¨s, el dia del refer¨¨ndum de l¡¯Estatut ha de ser ¡°un altre 14 d¡¯abril de 1931¡± i declara que ¡°aquest ¨¦s l¡¯¨²ltim Estatut possible abans de l¡¯Estat¡±.

Vida d¡¯¡®apparatchik¡¯

Com no amaga al seu perfil de Linkedin, Aragon¨¨s no ha tingut cap feina al marge de la pol¨ªtica, llevat de quan va ser becari (2002-2003) d¡¯un despatx d¡¯advocats de Calella. Un mes despr¨¦s de fer els 24 anys, el desembre de 2006, va entrar de diputat al Parlament substituint Josep Huguet, que deixava l¡¯esc¨® per exercir de conseller. Aquell any, Aragon¨¨s va traslladar l¡¯expedient acad¨¨mic a la Universitat Oberta de Catalunya, on es va graduar en Dret, el 2008, vuit anys despr¨¦s d¡¯haver comen?at.

En les eleccions de 2010, va anar de n¨²mero 7 per Barcelona, per¨° ERC va passar de 21 diputats a 10 i va quedar a les portes de l¡¯esc¨®. De nou una ren¨²ncia, la d¡¯Ernest Benach, li va permetre repetir a la cambra. En aquesta legislatura, d¡¯acord amb les fotografies de les credencials del Parlament, va canviar les samarretes pel vestit i, cada vegada m¨¦s, per la corbata. L¡¯any seg¨¹ent, va presentar-se per alcalde de Pineda. Ni aleshores ni el 2015 va passar de regidor.

La traject¨°ria d¡¯Aragon¨¨s ¨¦s similar a la d¡¯altres pol¨ªtics professionals que creixen a l¡¯empara dels aparells dels partits. Pablo Casado, un any m¨¦s gran, tamb¨¦ va graduar-se en Dret vuit anys despr¨¦s d¡¯haver comen?at, als 24 presidia les Nuevas Generaciones del PP i amb 25 era diputat a l¡¯Assemblea de Madrid. Susana D¨ªaz va trigar deu anys a llicenciar-se en Dret: als 17 anys va entrar a les Joventuts Socialistes d¡¯Andalusia, amb 23 n¡¯era la secretaria d¡¯organitzaci¨®, amb 25 regidora a l¡¯Ajuntament de Sevilla, i amb 39 presidenta d¡¯Andalusia.

Com a president, a Catalunya el perfil d¡¯Aragon¨¨s nom¨¦s es pot assimilar al de Jos¨¦ Montilla quant a progressi¨® dins el partit. Montilla, abans d¡¯arribar a la Generalitat, va comen?ar de regidor amb 24 anys. Va aconseguir l¡¯alcaldia de Cornell¨¤ als 30 i la va mantenir 19 anys per despr¨¦s ser ministre. En canvi, a la hist¨°ria d¡¯ERC aquest perfil no t¨¦ equivalent. Maci¨¤, Companys, Irla i Tarradellas tenien ofici previ a la pol¨ªtica. Tamb¨¦ tots els secretaris generals, de Joan Llu¨ªs Pujol Font a Carod-Rovira, llevat de Puigcerc¨®s, que amb 21 anys era regidor a Ripoll i amb 26 diputat al Parlament, i que no va tenir dedicaci¨® professional al marge de la pol¨ªtica fins a deixar-la.

La connexi¨® Junqueras

Aragon¨¨s, malgrat que el periodista Alfons Quint¨¤ el defin¨ªs com ¡°el tsar econ¨°mic d¡¯ERC¡±, no va entrar en q¨¹estions econ¨°miques fins el 2010. Fins aleshores, com a diputat havia participat en comissions de Medi Ambient i Habitatge, Joventut, Cooperaci¨®, Just¨ªcia, o d¡¯Acci¨® Exterior i de la Uni¨® Europea.

Dos factors expliquen aquest viratge. Un, que estudiant Dret ¡°vaig veure que les lleis eren importants, per¨° els diners tamb¨¦; [PERQU?]sovint les lleis les fan els que tenen els diners. [...]La realitat econ¨°mica en la pol¨ªtica ens condiciona. Per tant, cal entendre-la per poder-la transformar¡±. Aix¨° va dur-lo a cursar el M¨¤ster en Hist¨°ria Econ¨°mica a la Universitat de Barcelona (2008-2010) i a seguir, el 2012, el curs Leading Economic Growth, de la Kennedy School of Government de la Universitat de Harvard (deu setmanes online a un cost actual de 4.900 d¨°lars, segons informa aquest centre a Quadern).

I l¡¯altre, el relleu a ERC pilotat per Puigcerc¨®s, que va apaivagar l¡¯aparell del partit per facilitar l¡¯acc¨¦s de Junqueras a la presid¨¨ncia, el setembre de 2011. Aquest, procedent del Baix Llobregat, amb bona connexi¨® amb l¡¯aleshores l¨ªder d¡¯Esquerra i amb Vendrell, doctorat en Hist¨°ria del Pensament Econ¨°mic, professor agregat de la UAB i eurodiputat, feia anys que coneixia Aragon¨¨s.

El seu primer acte conjunt va ser la commemoraci¨® del 70¨¨ aniversari dels Fets d¡¯Octubre de 1934 el 2004. Carod-Rovira no ho volia celebrar. ¡°No estem ara per sis d¡¯octubres¡±. Les JERC no li van fer cas i Aragon¨¨s va establir un paral¡¤lel entre la proclama de Companys i un suposat ¡°nou proc¨¦s constituent¡± iniciat amb la reforma de l¡¯Estatut. Aquell dia, la forma ¡°did¨¤ctica¡± d¡¯explicar les coses de Junqueras el va ¡°al¡¤lucinar¡±, ha reconegut. Despr¨¦s ambd¨®s van coincidir en altres actes en qu¨¨ el darrer acostumava a situar el context hist¨°ric.

Amb necessitat de crear-se un grup de col¡¤laboradors propi, despr¨¦s de les eleccions de novembre de 2012 Junqueras el va incloure a l¡¯equip econ¨°mic d¡¯ERC per negociar amb CiU la investidura d¡¯Artur Mas. Fins 2015, Aragon¨¨s va reunir-se, juntament amb economistes d¡¯Esquerra com Albert Castellanos, amb l¡¯equip d¡¯Andreu Mas-Colell. Segons Lucas, ¡°va arribar directament a la pragm¨¤tica econ¨°mica, sense un bagatge te¨°ric previ que li hauria donat uns estudis del ram, per¨° amb disciplina per posar-hi¡±.

El 2013, Aragon¨¨s va passar a exercir de portaveu del grup d¡¯ERC en la comissi¨® d¡¯Economia, Finances i Pressupost. El 2016, va ser el secretari d¡¯Economia a la vicepresid¨¨ncia d¡¯Economia i Hisenda de Junqueras, i el maig de 2018 el va rellevar. El professor d¡¯Economia i Empresa de la UOC, Josep Llad¨®s, diu a Quadern que els par¨¤metres econ¨°mics d¡¯Esquerra s¨®n ¡°d¡¯una socialdemocr¨¤cia temperada¡± i que Aragon¨¨s ¡°defensa l¡¯economia social de mercat amb un acompanyament o fins i tot lideratge del sector p¨²blic respecte del teixit productiu i una preocupaci¨® per la lluita contra la desigualtat¡±. Encara que el que hagi fet o pugui fer ¡°ve marcat per les limitacions de la Generalitat i pels pactes amb els socis¡±.

Aragon¨¨s no es cansa de repetir que est¨¤ ¡°al servei del partit¡±. Encarna el fil conductor d¡¯Esquerra dels darrers vint anys, en qu¨¨ ha sobreviscut a l¡¯etapa m¨¦s convulsa i ha vist les conseq¨¹¨¨ncies de la disputa pel lideratge. La seva candidatura a la presid¨¨ncia de la Generalitat, facilitada pels efectes colaterals del proc¨¦s, que han apartat a Junqueras i Marta Rovira, ¨¦s el triomf p¨°stum, pol¨ªticament, de Puigcerc¨®s, encara que a la pr¨¤ctica potser haur¨¤ d¡¯apostar per la pol¨ªtica gradual de Carod-Rovira, de la qual s¡¯havia distanciat.