La voracitat rural

La viol¨¨ncia f¨ªsica, la sang, la brut¨ªcia i la suor, la decrepitud, el desengany, la culpa i el seu pes, el rancor i la frustraci¨®, les malformacions gen¨¨tiques, el f¨¤stic i la por, l¡¯¨¤nsia de fugir de la repugn¨¤ncia impotent, de la submissi¨® i l¡¯odi, de la rendici¨® davant de la procacitat i el masclisme, com si el subdesenvolupament fos un estat de l¡¯¨¤nima, com si l¡¯esperan?a fos una paraula que no figur¨¦s a cap diccionari, o com si l¡¯¨²nic dest¨ª concebible fos un infern que est¨¤ esperant materialitzar-se des del principi dels temps...

'Terres mortes'

N¨²ria Bendicho
Anagrama
184 p¨¤gines?
16,90 / @ 9,99 eu.

Aquests s¨®n uns pocs dels ingredients que campen salvatgement en el fons i la superf¨ªcie de la primera novel¡¤la de N¨²ria Bendicho (Barcelona, 1995), Terres mortes, que ja des del t¨ªtol mostra sense ambages quin ¨¦s el camp sem¨¤ntic que la dominar¨¤ de dalt a baix. ¡°La mort ¨¦s la mort i la por de la mort ¨¦s la mateixa quan li toca a un o li toca a un altre, perqu¨¨ tots sabem que ens ha de tocar a tots¡±, diu una de les m¨²ltiples veus narradores d¡¯aquest relat coral, grandiosament grotesc i grandiosament atro?, al voltant d¡¯uns white trash a la catalana manera, uns pagesos que tant podrien ser contemporanis de la Renaixen?a com dels aldarulls de la Rep¨²blica o de les pen¨²ries de la postguerra (la seva mis¨¨ria i el seu pensament rural no en quedaria modificat), nissaga ¡°d¡¯homes que venien d¡¯altres homes que havien sorgit d¡¯altres homes que sempre havien nascut aqu¨ª¡±, en aquesta ¡°terra de pobres¡±. A Terres mortes el que importa menys ¨¦s saber el nom de l¡¯assass¨ª d¡¯un dels fills de la fam¨ªlia Capdevila Planadevall.

Bendicho organitza amb compet¨¨ncia la mat¨¨ria argumental i sembra el text de preguntes, i el lector va veient com s¡¯eixampla l¡¯eco de les respostes amb fets i opinions conjecturals. En comptes d¡¯incentivar el suspens, per¨°, que hi ¨¦s i es desplega a la manera d¡¯un cercle conc¨¨ntric, el que semblaria importar-li m¨¦s ¨¦s subratllar la realitat d¡¯uns desgraciats, el joc de contrastos i de relacions catastr¨°fiques en el si de la fam¨ªlia, i que el lector els vegi, els toqui i fins i tot (i aix¨° ¨¦s bo i dolent a la vegada) els flairi. O que presenci? la pot¨¨ncia del seguit d¡¯imatges delirants (una caixa per a gallines amb un enreixat met¨¤l¡¤lic esdev¨¦ un ta¨¹t, i, com que el mort no hi cap, se li han de serrar les cames, per exemple) que sorgeixen dels rampells prodigiosament insensats dels membres d¡¯una fam¨ªlia altiva i orgullosa, i que empetiteixen les aventures demencials de la fam¨ªlia Bundren a Mentre agonitzo, novel¡¤la i autor (Faulkner) l¡¯al¨¨ dels quals se senten arreu de Terres mortes. O, en fi, potser el que m¨¦s ha centrat la feina de Bendicho hagi sigut la recerca d¡¯una soluci¨® a la disjuntiva existent entre la parla i l¡¯escriptura: com si la intu?ci¨® li digu¨¦s que en una novel¡¤la tan radicalment rural seria una falsificaci¨® ignorar el llenguatge popular, desdenya la prosa as¨¨ptica d¡¯un estil literari ja dominat i opta per especular sobre com crear un ritme verbal tit¨¤nic (a vegades massa impostat, com si l¡¯orfebreria no sempre estigu¨¦s ben polida o fos massa pr¨°diga de detallismes) fet d¡¯esclats visionaris com la terra vora?, alimentada d¡¯un no res absolut, que ha vist n¨¦ixer la fam¨ªlia Capdevila Planadevall.

M¨¦s prosista que narradora (Terres negres funciona m¨¦s b¨¦ en les an¨¨cdotes m¨ªnimes o en la descripci¨® d¡¯estampes est¨¤tiques), el debut de Bendicho no ¨¦s aconsellable per als lectors que busquin en una novel¡¤la el serm¨® d¡¯¨²ltima hora, alli?onaments sobre la felicitat, construccions d¡¯intimitats exemplars.