Claudia Andujar, la mare dels ianomamis

Claudia Andujar (Claudine Hass) va n¨¦ixer a Su?ssa el 1931 i es va criar a Transsilv¨¤nia, d'on va fugir amb la seva mare durant l'Holocaust mentre el seu pare i tota la fam¨ªlia paterna, jueva, van ser exterminats a Auschwitz i Dachau. Despr¨¦s del seu pas per Nova York, on va realitzar les seves primeres fotografies, aterra al Brasil el 1955 i queda atrapada pel pa¨ªs i la seva gent. Com els ianomamis, un dels grups humans m¨¦s reticents a ser fotografiats perqu¨¨ consideraven que la c¨¤mera els capturava l'esperit i els deixava ¡°al caire del cel¡±, portant els seus ¨¦ssers estimats a morir de pena. Sense cam¨ª de retorn, adopta la nacionalitat brasilera i canvia el seu cognom pel del seu marit, un refugiat espanyol de la Guerra Civil de qui es va separar dos anys despr¨¦s de casar-se.

Despr¨¦s de descobrir els ianomamis, va conviure amb ells en el seu petit, fr¨¤gil i peculiar m¨®n i, m¨¦s tard, despr¨¦s de ser v¨ªctimes de l'assetjament del govern brasiler, va passar a ser la seva millor aliada en la defensa dels seus drets. S¡¯hi ha implicat tant que l'anomenen ¡°mare¡±, perqu¨¨, sense voler-ho, Andujar va trobar una fam¨ªlia despr¨¦s de perdre la seva, a l'altra punta del planeta. ¡°Estic connectada amb el poble ind¨ªgena, amb la terra, amb una lluita essencial. Tot aix¨° em commou. [...] Potser sempre he buscat la ra¨® de la vida en aquesta essencialitat. Per aix¨° vaig arribar a la selva amaz¨°nica, de manera instintiva, mentre em buscava a mi mateixa¡±, ha explicat.

El KBr, flamant centre de la Fundaci¨® Mapfre a Barcelona, mostra m¨¦s de 200 fotografies en l'exposici¨® ¡®Claudia Andujar¡¯, centrada en el treball de la fot¨°grafa sobre aquest poble, que va de la mirada ¨ªntima al comprom¨ªs gaireb¨¦ vital. Arriba despr¨¦s d¡¯haver-se vist a S?o Paulo, Rio de Janeiro, Par¨ªs i Mil¨¤. Hi ser¨¤ fins al 23 de maig i despr¨¦s viatjar¨¤ a Londres i a Su?ssa. Les impressionants fotos dels ianomamis pengen del sostre, com les seves tradicionals hamaques, creant un interessant joc amb els visitants que s'aturen per veure les fotos de prop.

Andujar far¨¤ aviat 90 anys, per¨° conserva gran part de l'energia que la va portar a obrir-se pas en un grup advers a la pres¨¨ncia d'estranys. ¡°Els va descobrir gaireb¨¦ de casualitat fent un reportatge sobre l'Amaz¨°nia per a la revista ¡®Realidade¡¯, en la qual va publicar els seus treballs period¨ªstics sobre col¡¤lectius m¨¦s desfavorits¡±, explica Carlos Gollonet, conservador cap de fotografia de la Fundaci¨® Mapfre en abs¨¨ncia del comissari Thyago Nogueira, de l'Institut Moreira Salles de Brasil, que no ha pogut viatjar per la pand¨¨mia.

La mostra permet seguir la traject¨°ria vital d'Andujar amb aquest poble des del seu descobriment als anys 70, amb imatges on els ianomamis semblen els ¨²ltims habitants del parad¨ªs. Les va captar despr¨¦s d¡¯haver conviscut quatre mesos als seus ianos (casa-cabanya comunit¨¤ria que agrupa dotzenes de fam¨ªlies) i haver participat en la seva vida quotidiana i els rituals.

Per¨° el seu treball va seguir anys despr¨¦s, quan aquests pobles van comen?ar a ser assetjats per les malalties, l'obertura d'enormes carreteres que enva?en els seus territoris i l'explotaci¨® de l'or de l'Amaz¨°nia. A partir d'all¨¤, es va posar al servei de la seva causa. [...] Ho fa amb un llenguatge propi en el qual no falten desenfocaments, figures borroses, fins i tot veladures que porten a moments on¨ªrics, despr¨¦s de fer servir t¨¨cniques com col¡¤locar vaselina a les vores de l'objectiu o utilitzar pel¡¤l¨ªcula infraroja.

Comprom¨ªs pol¨ªtic

Va ser ella qui va aconseguir que fossin vacunats als anys 80. Per portar un registre dels vacunats, va decidir fotografiar-los amb un n¨²mero per identificar-los, una proposta que li va fer pensar en els camps d'extermini on havia perdut la seva fam¨ªlia. Les imatges passen de ser evitades a necess¨¤ries per a la comunitat, que ent¨¦n que s¨®n importants per sensibilitzar el m¨®n sobre la seva causa.

Es va implicar tant amb la comunitat que va ser membre actiu de la Comissi¨® Pro-Ianomami i el 1978 va coordinar la campanya per a la creaci¨® de la reserva ind¨ªgena, viatjant durant 14 anys amb el l¨ªder ianomami Davi Kopenawa per promoure la defensa dels drets d'aquesta comunitat, que no va ser reconeguda fins a 1992.

El 1993, Andujar es va retirar de l'escena pol¨ªtica, per¨° encara visita la seva fam¨ªlia ianomami. En un dels documentals que es projecten amb les fotos, es veu com arriba a un dels seus poblats, ja en cadira de rodes, i ¨¦s rebuda amb abra?ades i aplaudiments, com una mare.