Juan Mars¨¦: amb llic¨¨ncia per disparar sobre el pianista

Juan Mars¨¦ se n¡¯ha anat d¡¯aquest m¨®n deixant un llibre p¨°stum, una esp¨¨cie de dietari amb notes per a unes mem¨°ries impossibles, publicat per Lumen, en el qual s¡¯ha desfogat contra alguns pol¨ªtics, periodistes, escriptors i figures de la vida social, amb la feridora despreocupaci¨® de qui es dona el gust de no callar. ¡°Aneu passant¡±, sembla dir amb el fuet de moralista ib¨¨ric a la m¨¤ als que considera els seus enemics naturals, a la clericalla i a la carcunda, als independentistes de corral, a les banderes bicolors o quadribarrades plenes de la mateixa sang a la pols, brutes de falsos juraments; als famosos que desplacen m¨¦s del que pesen, als emf¨¤tics i envanits que s¨®n en el fons ximples de bava. Als uns els regala l¡¯insult personal, als altres, el comentari joc¨®s o despietat. El millor que et pot passar ¨¦s no apar¨¨ixer en aquest llibre, per si de cas, encara que un dia compartissis amb aquest escriptor viatges, confer¨¨ncies, premis i alegres sobretaules.

Juan Mars¨¦ ¨¦s un narrador nat, un creador de personatges, comen?ant pel que s¡¯ha fabricat ell de si mateix.?Anarquista irredempt, anticlerical militant entre l¡¯emprenyament consolidat i l¡¯humor sarc¨¤stic, un rondinaire amb llic¨¨ncia fins i tot per disparar sobre el pianista. Les seves novel¡¤les s¨®n plenes de perdedors trets del fons fam¨¨lic, fang¨®s i repressiu d¡¯una postguerra que feia olor de zotal. Malgrat haver obtingut amb la seva obra ¨¨xits de cr¨ªtiques i de vendes, premis editorials i el m¨¤xim reconeixement oficial fins al punt d¡¯obligar-lo a deixar les xancletes a casa per enfilar-se investit amb el jaqu¨¦ i el collaret de la dignitat a l¡¯alta estrada de la Universitat d¡¯Alcal¨¢ per rebre el Cervantes de mans del Rei, el mateix Mars¨¦ es considera un perdedor desclassat, un m¨¦s entre els seus personatges literaris que veu passar la hist¨°ria des de la vorera amb les mans a les butxaques. De fet, ha acceptat els honors, medalles i altres ferralles, amb un somriure a mitges de conill i d¡¯impostor.

M¨¢s informaci¨®n

Mars¨¦, el novel¡¤lista ¡®biling¨¹e¡¯

Nabokov i Mars¨¦

30 dies en tren amb el Pijoaparte

Per¨° en aquest llibre, entre les invectives c¨¤ustiques contra tot el que menysprea, es gronxa el vaiv¨¦ de la vida di¨¤ria d¡¯un escriptor amb el focus posat en la dist¨¤ncia curta de les seves hores dom¨¨stiques. Plaers, viatges, consultes, diagn¨°stics, atacat per dues patologies, la renal i la card¨ªaca, la di¨¤lisi i l¡¯infart. I aix¨ª passen els dies pel dietari com rodes de mol¨ª que trituren els seus somnis, les ambicions i els daltabaixos. Un no sap qu¨¨ pensar quan el veu somicar, perqu¨¨ se sent menystingut, oblidat, postergat en qualsevol competici¨® honor¨ªfica. Potser passa que l¡¯¨¤nima de qualsevol artista t¨¦ una debilitat cong¨¨nita entre l¡¯ambici¨® i el dubte. Per¨° els seus des¨¤nims aviat trobaven un remei d¡¯estar per casa. Aqu¨ª un whisky al Majestic o a la cocteleria Boadas amb algun amic incondicional, all¨¤ amb el gos que li mou la cua i amb aix¨° n¡¯hi ha prou per reconciliar-te amb l¡¯univers, aqu¨ª una an¨¤lisi cl¨ªnica amb un pron¨°stic advers, all¨¤ la platja de Calafell i l¡¯exercici de la nataci¨® com un descobriment del Mediterrani estil papallona. Ho hauria donat tot per tenir el moviment de celles de Clark Gable i el clotet a la barbeta de Kirk Douglas, per¨°, en canvi, la naturalesa li va regalar en el seu temps un cos jove amb aires de Steve McQueen, encara que al final el seu rostre va quedar com el d¡¯un boxejador molt castigat.

Ve d¡¯aquelles aventures dels c¨°mics que comprava al quiosc de la cantonada, de la llarga seducci¨® dels programes dobles del cinema de barri, dels primers petons en la foscor amb l¡¯olor a p¨¤txuli i a serradures molles, dels descampats com una forma urbana de selva verge plena de gossos pu?osos sense collar del Guinard¨®, del Carmel i de Gr¨¤cia, on en un bar predicava el seu silenci al costat d¡¯una raci¨® de gallinejas aquest personatge esclafat per la dictadura, que prometia tornar un dia a regnar. La fantasmagoria cinematogr¨¤fica va ser un caldo de cultiu de Juan Mars¨¦ i si no ha tingut sort a tantes novel¡¤les seves que han passat a la pantalla no ¨¦s per culpa seva. Un rebot m¨¦s per carregar a la motxilla, un motiu m¨¦s per blasfemar. Una de les seves dianes preferides s¨®n els directors de les seves pel¡¤l¨ªcules, totes fracassades segons l¡¯esperan?a que havia posat en aquests somnis juvenils.

Hamaques al jard¨ª de Nava de la Asunci¨®n amb el seu amic Gil de Biedma, whiskies imparables amb Barral i Ferrater, la fidelitat de Vila-Matas, els peluixos vermells de Bocaccio, l¡¯ombra protectora de Carmen Balcells, la revista Por favor, la platja de Calafell. Un s¡¯aboca a aquest dietari sense saber qu¨¨ pensar dels greuges amb qu¨¨ castiga alguns col¡¤legues. Ja se sap que en aquest ofici miserable, una manera m¨¦s subtil de ferir-te consisteix a elogiar el teu enemic, i al rev¨¦s, tamb¨¦ el seu escarni desperta el teu ressentiment. Alegrar-se de la desgr¨¤cia aliena ¨¦s un ¨¤spid verin¨®s que nia al cor d¡¯artistes, poetes i literats.