Els sanitaris que mai no haurien d¡¯haver marxat

Al gener, el neur¨°leg ?ngel Aledo Serrano va contestar aix¨ª a Twitter a l¡¯ordre de la Comunitat de Madrid de no contractar cap sanitari que rebutg¨¦s anar al pol¨¨mic hospital de pand¨¨mies Isabel Zendal: ¡°El sistema ens maltracta i ens escup fora. Dels 30 residents de neurologia amb qui vaig coincidir a l¡¯hospital Cl¨ªnic de Madrid, 7 van emigrar a altres pa?sos; 4, a una altra comunitat; 1 va repetir el MIR; 10 vam acabar a la privada; 4, amb beques mileuristes, i nom¨¦s 4, amb contractes (eventuals) a la sanitat p¨²blica¡±. Quan el doctor va acabar la seva formaci¨® en aquest centre de refer¨¨ncia fa cinc anys, l¡¯¨²nica oferta que va tenir va ser una beca de 1.000 euros pagada per la ind¨²stria. Una cosa incompatible amb l¡¯aspiraci¨® ¡ªcompartida pels seus companys¡ª de ser metgessa en un sistema p¨²blic accessible a tots els pacients. No va poder ser. Ara t¨¦ contracte indefinit, investiga i exerceix la medicina com volia, per¨° en un centre privat de la capital reservat als que poden pagar. ¡°La meva generaci¨® ¡ªdiu¡ª va ser la primera en qu¨¨ la seva principal opci¨® era la privada o marxar fora. No hi havia m¨¦s sortides¡±. El nombre de metges i professionals de la infermeria que emigren creix des de la Gran Recessi¨® del 2008. Aquest ¨¨xode de talents que ha costat tants diners formar ¨¦s un greu s¨ªmptoma dels mals d¡¯un sistema de salut infradotat que va col¡¤lapsar davant de la irrupci¨® de la covid.

Sara Garc¨ªa Ptacek ¨¦s un d¡¯aquells residents del Cl¨ªnic. Es connecta per videoconfer¨¨ncia des d¡¯una lluminosa estada a Estocolm. Avui no ha anat a l¡¯hospital. Treballa a casa. Busseja en les dades de pacients ¡ªmedicaci¨®, formaci¨®, acc¨¦s a recursos socials¡ª per saber m¨¦s sobre la dem¨¨ncia. ¡°Aquest pa¨ªs t¨¦ molt¨ªssims registres, ¨¦s probablement l¡¯¨²nic lloc del m¨®n on es pot fer el que faig jo¡±, diu amb satisfacci¨®. Investiga a l¡¯Institut Karolinska, que no necessita presentacions. ¡°A Espanya ¨¦s molt i molt dif¨ªcil compatibilitzar la investigaci¨® amb la cl¨ªnica¡±. Aix¨° va ser clau en la seva decisi¨® d¡¯emigrar mesos despr¨¦s d¡¯acabar el MIR el 2012. Aquell any la despesa p¨²blica en sanitat, sempre per sota dels est¨¤ndards de la UE, es va desplomar fins a l¡¯avenc m¨¦s profund de la d¨¨cada. ¡°No m¡¯havien donat feina i la situaci¨® era d¡¯una esp¨¨cie de depressi¨® col¡¤lectiva ¡ªrecorda¡ª. Abans de la crisi ja havia vist precarietat i gent molt v¨¤lida que admirava molt¨ªssim i que encadenava contractes que no eren ni beques¡±. L¡¯aventura ha arrelat. ¡°Des del moment que vaig arribar, em vaig adonar que treballava molt menys i produ?a molt m¨¦s. Tinc els mitjans i el m¨®n al voltant funciona, no necessito estar pendent de si altres persones fan la seva feina, perqu¨¨ la fan¡±. Contracte indefinit, millor sou. Adeu a les gu¨¤rdies de 24 hores. Mestres i companys que han arribat d¡¯altres pa?sos, com ella. Dones en tots els estaments. Referents. I tamb¨¦ una vida: una parella, un fill. Tornar seria gaireb¨¦ impossible. Li acaben d¡¯aprovar un projecte d¡¯investigaci¨® de sis anys. El diagn¨°stic de la doctora Garc¨ªa Ptacek sobre Espanya ¨¦s rotund: ¡°O els fas als sanitaris un contracte indefinit amb un salari normal, o els dones un bon sou. No pots collar pels dos costats. Llevat que vegis que no tens futur, no te¡¯n vas. Ning¨² no se¡¯n va del seu pa¨ªs per guanyar un 30% m¨¦s¡±.

El sistema sanitari era un vestit massa ajustat abans que la Gran Recessi¨® el fes minvar dolorosament en forma de retallades. Els sanitaris van patir p¨¨rdues de salari, augment de jornada laboral i baixes sense cobrir, i es va agreujar la temporalitat i la precarietat, que ja constitu?en una malaltia cr¨°nica. Nom¨¦s la meitat dels doctors tenen pla?a en propietat. Entre els que no, una quarta part firma contractes de menys de sis mesos. I 4 de cada 10 estan en aquesta situaci¨® des de fa m¨¦s d¡¯11 anys. S¨®n dades de l¡¯Enquesta sobre la Situaci¨® de la Professi¨® M¨¨dica (2018). Gaireb¨¦ tots (82%) creuen que no treballen en condicions adequades. I la majoria (55%) se senten emocionalment esgotats, segons el sondeig del 2019. Les respostes del 2021, despr¨¦s del dolor¨®s pic de la tercera onada de la pand¨¨mia, serien molt m¨¦s alarmants.

Llavors era una opci¨® escapar abans de cremar-se, buscar un futur prou estable per poder firmar una hipoteca. El 2019 es van expedir a metges 4.100 certificats d¡¯idone?tat, la majoria per exercir a l¡¯estranger. Un 18,7% m¨¦s que el 2018. La xifra no ha parat de cr¨¦ixer des de fa una d¨¨cada. Espanya ¨¦s el set¨¨ pa¨ªs de la UE en nombre de doctors que se¡¯n van a altres nacions europees, unint-se al flux que va des dels pa?sos del sud i de l¡¯est, amb menys inversi¨® en sanitat, als del nord. El president del Consell General de Col¡¤legis Oficials de Metges, Seraf¨ªn Romero, diu que els seus col¡¤legues necessiten desenvolupament retributiu i professional ¡ªuna mica m¨¦s que les meres categories d¡¯adjunt en un hospital i cap¡ª. ¡°Contractaci¨® estable i amb projecci¨® de futur. Venim insistint en la falta de pol¨ªtiques de recursos humans. Hem perdut talent i hem guanyat malestar¡±. Ens estem quedant sense metges? N¡¯hi ha prou, per¨° hi ha especialitats molt per sota de la r¨¤tio europea, com els especialistes de fam¨ªlia (76 per 100.000 habitants davant els 123 de la UE), una tasca que ha estat molt important durant la pand¨¨mia. Per afrontar la segona onada, Espanya va accelerar l¡¯homologaci¨® d¡¯especialistes extracomunitaris.

Perqu¨¨ mentre uns emigren, altres arriben. El nombre de metges estrangers que exerceixen a Espanya creix: eren el 13,7% el 2016, segons dades de l¡¯OCDE, el doble que fa 15 anys. Una part arriben de la UE (¨¦s el sis¨¨ pa¨ªs que m¨¦s rep) i la resta, de pa?sos llatinoamericans, amb Vene?uela i Cuba al capdavant. Com passa amb altres immigrants, ocupen llocs que els doctors espanyols no cobreixen: pobles llunyans, substitucions, exercici privat...

2012. L¡¯atur en infermeria voreja el m¨¤xim de la d¨¨cada, un 8,2%. A Alcoi, la llicenciada Lara Pay¨¢ viu pendent del tel¨¨fon. Espera la trucada de la borsa de treball. Ho recorda aix¨ª: ¡°Em sentia v¨ªctima de xantatge; si deies que no, et posaven a la cua. Em manaven un mes a un lloc i un altre mes a un altre¡±. Reunir-se amb el seu xicot itali¨¤ va ser un altre al¡¤licient per marxar. A Londres es va fer llevadora, es va especialitzar en cures prenatals i postnatals i, despr¨¦s de tenir tota mena de responsabilitats, avui porta la gesti¨® de personal en un hospital p¨²blic. Ha pogut escalar en la carrera professional, i el sou ha anat d¡¯acord amb el c¨¤rrec. Acaba de comprar-se una casa. ¡°Tots hem progressat. Els que tornen mai ho fan per raons professionals¡±, diu per tel¨¨fon. Abans del Brexit, el Regne Unit ¡ªmolt esc¨¤s en sanitaris¡ª havia estat la gran destinaci¨® per a doctors espanyols i, sobretot, per a professionals de la infermeria. Espanya va curta de sanit¨¤ries d¡¯aquest nivell ¡ªen t¨¦ 5,7 per 1.000 habitants, una r¨¤tio a la cua tant de la UE com de l¡¯OCDE¡ª, per¨° ¨¦s el segon pa¨ªs del continent del qual m¨¦s emigren. El secretari general del Consell General d¡¯Infermeria, Diego Ayuso, es lamenta: ¡°Falten 120.000 infermeres, per¨° continuen marxant; se n¡¯han anat entre 15.000 i 20.000 perqu¨¨ aconsegueixen ocupaci¨® i salaris millors¡±. La seva formaci¨®, un grau universitari de quatre anys, ¨¦s molt valorada a fora, per¨° aqu¨ª guanyen menys (1.700 euros de mitjana en la sanitat p¨²blica) i viuen en la precarietat. Pr¨¤cticament tots els contractes que es firmen anualment s¨®n temporals, segons dades del SEPE. ¡°Aqu¨ª ¨¦s molt estrany que no siguis fixa ¡ªdiu Pay¨¢¡ª, les entrevistes s¨®n molt dures, per¨° els sous s¨®n m¨¦s alts i tens oportunitats per formar-te¡±.

L¡¯ombra del brexit va fer que la neur¨°loga Violeta S¨¢nchez torn¨¦s a Espanya despr¨¦s de treballar durant set anys al Regne Unit. Va canviar un contracte fix i 4.000 euros nets al mes per l¡¯extenuant c¨¤rrega de treball i la precarietat que va deixar abans d¡¯emigrar a Londres. ¡°Ara fa dos anys que soc a Sevilla encadenant contractes de tres mesos, quina implicaci¨® s¡¯ha de tenir aix¨ª? I despr¨¦s hi ha els malalts, que pregunten: ¡®Ser¨¤s la meva metgessa?¡¯, perqu¨¨ ja ets la quarta que conec¡±, explica. ¡°Si no fos per les gu¨¤rdies, no guanyaria m¨¦s de 2.000 euros, i en les oposicions els meus m¨¨rits del Regne Unit no compten, el sistema premia m¨¦s que et formis a Andalusia¡±, diu. Veu el doble de pacients, fins a 18 al dia. Al Royal London Hospital de la capital brit¨¤nica nom¨¦s passava consulta tres vegades a la setmana. La resta del temps el dedicava a la doc¨¨ncia, a la gesti¨® i la investigaci¨®. ¡°Aqu¨ª ¨¦s un extra i t¡¯ho muntes com pots en el teu temps lliure o en els buits entre pacient i pacient¡±. All¨¤ les seves gu¨¤rdies, de 12 hores, no eren presencials. Aqu¨ª s¨®n de 24 ficada a l¡¯hospital.

La sortida del Regne Unit de la UE tamb¨¦ va ser la ra¨® perqu¨¨ el metge de fam¨ªlia Ra¨²l R¨®denas es decant¨¦s per Irlanda fa quatre anys. Feia una d¨¨cada que estava com a inter¨ª en una ambul¨¤ncia que feia gu¨¤rdies de 24 hores a M¨²rcia. ¡°Per¨° cada vegada hi havia menys complements, temps per a formaci¨® i vacances¡±, relata des de Cork. I gens d¡¯estabilitat. Avui treballa 21 hores a la setmana ¡ªcomen?a dimarts i t¨¦ lliure divendres a la tarda¡ª, disposa de 15 minuts per pacient i cobra el doble que a Espanya. Tant la seva dona, tamb¨¦ metgessa, com ell van topar amb un altre entorn: ¡°Ens va il¡¤lusionar molt l¡¯actitud dels pacients. No estaven enfadats amb la sanitat ni amb el sistema i es mostraven molt agra?ts¡±.

El col¡¤lapse dels centres de salut pel coronavirus ha donat el cop de gr¨¤cia als metges de fam¨ªlia, potser l¡¯especialitat m¨¦s castigada i precaritzada, i tamb¨¦ escassa de professionals. El president de la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunit¨¤ria, Salvador Tranche, es lamenta que els metges de cap?alera ¡°s¨®n els que tenen m¨¦s contractes eventuals, ¨¦s molt normal que la gent marxi¡±. Hi ha una contradicci¨® enorme, assegura: ¡°Aqu¨ª estan molt poc valorats i a fora ho estan molt¡±. Per exemple, a Su¨¨cia. Mats Ignell ¨¦s el codirector de MediCarrera, una empresa que serveix de pont per a les contractacions al pa¨ªs escandinau, i assegura que la bona formaci¨® d¡¯aquests facultatius els obre les portes. El que es troben no pot ser millor. ¡°A Espanya lluiten per tenir 10 minuts per pacient i all¨¤ en tenen m¨¦s del doble, 22 minuts, el m¨¦s gener¨®s del m¨®n¡±. S¨®n els metges de cap?alera, sobretot els de Madrid ¡ªla comunitat que menys gasta en atenci¨® prim¨¤ria¡ª i Catalunya, els que m¨¦s emigren.

?s de nit a Link?ping, a dues hores al sud d¡¯Estocolm. La infermera Johana Amas est¨¤ il¡¤luminada per la claror d¡¯un llum articulat. ¡°Per qu¨¨ vaig venir? Per estabilitat. Per poder dir amb la meva parella: ¡®Doncs ens ficarem en una hipoteca¡¯. Jo qu¨¨ s¨¦. El mes que ve faig 27 anys i ja he firmat un contracte indefinit. Soc la que decideix quan vull deixar-ho. No al rev¨¦s. A Espanya treballes una setmana en un lloc, un mes en l¡¯altre. Potser dos dies. No ho saps. O est¨¤s un mes a casa teva sense treballar¡±. Va arribar l¡¯estiu passat, amb els dies eterns. Malgrat les nits interminables a l¡¯hivern, la seva vida ¨¦s molt m¨¦s lluminosa. ¡°A la resid¨¨ncia on treballava hi havia dies que estava jo sola per a tres plantes de residents, m¨¦s de cent. Aqu¨ª, a tot estirar, una infermera t¨¦ 8 pacients. Sempre que es pot, la supervisora sol posar una infermera extra. Avui, per exemple, hem tingut 12 malalts i hi hem estat 4 infermeres. I 6 auxiliars o aix¨ª¡±. La c¨¤rrega de treball d¡¯una professional d¡¯hospital a Espanya ¨¦s molt m¨¦s alta, com recorda el secretari general del consell. De 10 a 15 pacients, mentre que a la UE els corresponen 8. Johana no guanya gaire m¨¦s que a Espanya, per¨° viu en un pis ampli. Havia de viatjar cada dia a Sant Sebasti¨¤ des d¡¯Hendaya perqu¨¨ no podia pagar m¨¦s que una habitaci¨® a la capital basca. Ella va contactar amb MediCarrera, que li va buscar hospital, casa, la va formar en suec i es va encarregar de la documentaci¨®. Ignell explica que quan hi ha m¨¦s precarietat augmenta l¡¯inter¨¨s dels sanitaris espanyols a emigrar. ¡°Amb la covid ha crescutm perqu¨¨ la duresa de la pand¨¨mia ha accelerat decisions sobre les quals ja s¡¯estava pensant, sobretot de metges de fam¨ªlia i infermeres¡±.

Fran?a ¨¦s un altre dels pa?sos d¡¯acollida m¨¦s importants. Amb uns cascos de diadema, l¡¯especialista en aparell digestiu Enrique P¨¦rez-Cuadrado contesta des del seu pis de Par¨ªs, on viu amb la seva dona ¡ªfrancesa¡ª i els seus dos fills petits. Ordena els seus motius per niar all¨¤. ¡°El sistema espanyol no em permetia formar-me despr¨¦s del MIR en endosc¨°pia intervencionista, que ¨¦s el que jo faig, ni tenir tampoc una seguretat i una estabilitat professional dins d¡¯aquesta carrera. I quan vaig buscar a l¡¯estranger, ho vaig trobar r¨¤pidament¡±. Enrique t¨¦ contracte indefinit en un hospital p¨²blic, l¡¯Europeu Georges Pompidou; treballa m¨¦s de 10 hores di¨¤ries ¡ªla conciliaci¨® seria m¨¦s f¨¤cil a Espanya, assegura¡ª, i, com que dorm poc, de nit dedica temps a investigar i preparar les classes que imparteix a la universitat. Esgla¨® a esgla¨®, puja l¡¯escala de la carrera professional. I veu molt dif¨ªcil la tornada: ¡°Les borses de treball locals no premien el temps treballat a l¡¯estranger, encara que sigui en una unitat de refer¨¨ncia; no ho consideren amb el mateix valor que el treball que es realitza a la comunitat aut¨°noma. En realitat, el sistema est¨¤ fet perqu¨¨ la gent dif¨ªcilment torni, encara que sigui il¡¤l¨°gic.¡±

Tamb¨¦ a Par¨ªs viu Ruth Bustamante, una doctora gallega enamorada de l¡¯eleg¨¤ncia de la cirurgia que es practica a Fran?a, per¨° no tan satisfeta amb les llargues jornades de feina, un sou nom¨¦s acceptable i l¡¯any i mig en qu¨¨ es va atipar d¡¯enviar curr¨ªculums. ¡°Per venir fa falta un sacrifici que crec que molta gent no est¨¤ disposada a fer¡±, reflexiona des de la cuina de la casa que comparteix amb el seu xicot, acaba d¡¯arribar d¡¯una hora llarga de trajecte des de l¡¯hospital. ¡°Primer ¨¦s l¡¯idioma; despr¨¦s, l¡¯adaptaci¨® a un altre pa¨ªs, que ¨¦s dura, i a un sistema m¨¨dic totalment diferent: ni els f¨¤rmacs es diuen igual. Els primers mesos est¨¤s navegant en aig¨¹es turbulentes¡±.

De mitjana, els metges a Fran?a guanyen 95.000 euros a l¡¯any. Gaireb¨¦ doblen el sou als espanyols, que en perceben 53.000, segons una enquesta entre facultatius de la publicaci¨® cient¨ªfica Medscape. Menys de la meitat que els seus col¡¤legues del Regne Unit (129.500) i Alemanya (125.000). L¡¯anestesista mallorqu¨ª Miguel Estade rep molt m¨¦s: ¡°Tres vegades m¨¦s que a Espanya, i aix¨° que jo era dels que m¨¦s guanyaven perqu¨¨ estava a la privada¡±, revela, bata blanca, des de la seva consulta d¡¯un hospital de la ciutat occitana de Besiers. Per¨°, com tots els altres, no va ser nom¨¦s aix¨° el que el va emp¨¨nyer, apropant-se als 60 i tot just divorciat, a exercir al sud de Fran?a. ¡°No tenia vida. Acabava a les nou de la nit i l¡¯endem¨¤ m¡¯havia de llevar a les sis del mat¨ª. No estaves pagat per aquesta esclavitud que paties. Aqu¨ª tinc la llibertat d¡¯escollir, all¨¤ em sentia atrapat. A m¨¦s, vaig tenir la sensaci¨® que Espanya no tenia futur per als metges i que nom¨¦s pod¨ªem anar a pitjor. Ara aquesta sensaci¨® s¡¯ha confirmat¡±. ?s un professional liberal que factura un sol client, la seguretat social francesa. No t¨¦ caps, treballa el que vol (quatre dies a la setmana) i s¡¯agafa 12 setmanes de vacances.

La infermera Lourdes Ramet surt des d¡¯una habitaci¨® de parets blanques de la casa que comparteix amb la seva parella, subvencionada per l¡¯hospital on treballa. A l¡¯altre costat de la finestra ha comen?at a nevar. Una mica de brillantor per a la foscor hivernal de Munic. ¡°No veig el sol des del setembre. Aqu¨ª els dies s¨®n en blanc i negre¡±, etziba aquesta gaditana assedegada de llum despr¨¦s de vuit anys. A Espanya mai no va aconseguir treballar. Va emigrar a un pa¨ªs on els professionals de la infermeria no s¨®n universitaris i la seva feina ¨¦s m¨¦s limitada, propera al d¡¯auxiliar de cl¨ªnica, categoria que all¨¤ no existeix. ¡°No poden treure sang ni administrar medicaci¨® sense perm¨ªs m¨¨dic¡±. Aix¨ª que va lluitar per especialitzar-se. Ara regna al quir¨°fan a l¡¯hospital universitari de la capital bavaresa, un centre de refer¨¨ncia en trasplantaments. Guanya 2.700 euros nets al mes, un sou que sembla esc¨¤s per al nivell de vida de l¡¯urbs. Per¨° t¨¦ contracte fix, 38 dies feiners de vacances i hores extres pagades. Aviat tornar¨¤. T¨¦ 30 anys i li criden, diu, la fam¨ªlia, encara m¨¦s llunyana per la pand¨¨mia, i la qualitat de vida. ¡°Si a Espanya hi hagu¨¦s m¨¦s estabilitat laboral, cap dels meus amics no serien aqu¨ª, ho parlem molt, o si ens deixessin especialitzar-nos. Si tingu¨¦ssim aix¨°, jo estic gaireb¨¦ segura que el 95% no ser¨ªem aqu¨ª¡±.

?