Noves escenografies al Fort de la Trinitat de Roses

Un artiller, el comandant militar de la fortalesa i una fornera s¨®n els nous habitants del Fort de la Trinitat de Roses, la fortificaci¨® de mitjan segle XVI constru?da per l¡¯enginyer militar de Carles V Luis Piza?o per protegir el port de la localitat gironina. No s¨®n fantasmes apareguts als racons ombr¨ªvols del vell castell, sin¨® les noves escultures, que, envoltades d¡¯una curosa escenografia, s¡¯afegeixen a la muse?tzaci¨® del fort.

Elaborada i tutelada pel grup d¡¯investigaci¨® Didpatri de la Universitat de Barcelona, aquesta muse?tzaci¨® ¨¦s pionera en l¡¯¨²s de t¨¨cniques modernes per recrear ambients hist¨°rics d¡¯una manera que combina l¡¯espectacularitat amb la finalitat did¨¤ctica. Les noves escultures i els diorames en qu¨¨ estan immerses es van col¡¤locar el dijous 25 de mar? per refor?ar la potent proposta audiovisual i escenogr¨¤fica que Didpatri va executar durant el 2019 i en la qual destaca, a banda de la reconstrucci¨® d¡¯un polvor¨ª del fort amb soldats a mida natural, l¡¯homenatge a l¡¯intr¨¨pid capit¨¤ de la marina Nelson Thomas Cochrane, que, ancorant la seva fragata, Imperieuse, a la badia de Roses el 1808, es va unir a la defensa de la fortalesa contra els francesos en el marc de la Guerra del Franc¨¨s.

M¨¢s informaci¨®n

¡®Master and Commander¡¯ a la Costa Brava

El ¨²ltimo h¨¦roe de la batalla del Ebro

Les escultures realistes que s¡¯han col¡¤locat ara i que se sumen a la de Cochrane, situada amb aire desafiador a l¡¯entrada del revell¨ª de la fortalesa, pertanyen a un horitz¨® hist¨°ric diferent al de l¡¯oficial brit¨¤nic, ja que corresponen a personatges del segle XVI i principis del XVII. S¨®n obra de la mateixa escultora, Mar H. Pongiluppi, una artista especialitzada en tem¨¤tica militar i que t¨¦ una ¨¤mplia experi¨¨ncia en treballs vinculats a la Guerra Civil o en la Guerra de Successi¨®.

El primer dels tres conjunts escenogr¨¤fics nous, situat en el que havia estat la zona d¡¯aquarterament del Castell de la Trinitat, ¨¦s el del soldat d¡¯artilleria. L¡¯escultura representa un humil artiller (els estudiosos de Didpatri subratllen que ¡°la paga no sempre arribava i els soldats vivien en semipobresa¡±) menjant en un moment de descans. L¡¯individu est¨¤ assegut en un llit on es pot veure part del seu equip militar, mentre que les seves escasses pertinences es guardaven en un petit bagul. L¡¯escultura ¡°fuig de les representacions suposadament glorioses de la mil¨ªcia¡± i se centra en el m¨¦s usual i quotidi¨¤, incloent-hi un gat (per fer front als rosegadors que infestaven la fortalesa) i un orinal.

El segon conjunt ¨¦s el del comandant del fort, un comandament que solia procedir de la petita noblesa. Est¨¤ ubicat en el que probablement era la cambra del governador del recinte i que disposava d¡¯una latrina individual que desguassava sobre la muralla i que encara es conserva. L¡¯escenografia inclou un llit discret per¨° amb dosser, algun moble del tipus Llu¨ªs XIII i la figura esvelta i austera del personatge. Sobre la taula reposa un impressionant elm d¡¯estil borgony¨® amb cresta sagital.

L¡¯¨²ltima de les noves escenografies es troba al pis inferior del castell i mostra una dona pastant farina per fer al forn de la fortalesa el pa de munici¨® (el pa de l¡¯ex¨¨rcit, amb dos ter?os de pa de blat i un de s¨¨gol i de vegades afegits poc sans). La fornera va vestida segons els usos del moment amb faldilla llarga, davantal, gip¨® i valona. Es poden veure en el diorama els pans (poc apetitosos) elaborats. El catedr¨¤tic de Did¨¤ctica de la Ci¨¨ncia de la UB i director de Didpatri, Xavier Hern¨¢ndez, recorda que la pres¨¨ncia de dones en tasques auxiliars no era estranya a les fortaleses.

Inspirat en el castell escoc¨¨s de Stirling

El referent en l¡¯elaboraci¨® de les escultures del Fort de la Trinitat de Roses ¨C ¡°una gran aportaci¨® hist¨°rica¡± al recinte¨C ¨¦s l¡¯escenografia tamb¨¦ amb escultures del castell escoc¨¨s de Stirling, considerada una de les m¨¦s espectaculars d¡¯Europa. Els personatges de la fortalesa empordanesa s¡¯han elaborat a partir d¡¯un complicat proc¨¦s que implica l¡¯emmotllament de persones, i un proc¨¦s de modelatge i elaboraci¨® de nous motllos de caps i mans. Els cossos es construeixen amb tubs de PVC, benes de guix i escuma de poliuret¨¤. Es vesteixen amb roba o feltre i despr¨¦s es procedeix a l¡¯acoblament de tots els elements, que es tracten amb resina epoxi per aconseguir la duresa adequada. Finalment, es procedeix a pintar i pentinar.

?