Tot ¨¦s a la fa?ana

Al barri de Buenos Aires de River, la fa?ana de l¡¯edifici d¡¯usos mixtos S¨¢enz Valiente ¡ªal campus Alcorta de la Universitat Torcuato di Tella¨C capgira la l¨°gica: ¨¦s m¨¦s lleugera a terra que al cel. Com un arbre, creix en complexitat i es ramifica. Tanmateix, mant¨¦ les arrels et¨¨ries. Com ¨¦s possible? L¡¯aposta de Josep Ferrando i el seu equip t¨¦ a veure amb l¡¯objectiu doble de construir alhora un edifici i una part de la ciutat. Aix¨ª, la planta baixa de l¡¯immoble est¨¤ rematada per un p¨°rtic ¡ªen l¨ªnia amb les columnes de la resta de les plantes¡ª, que retarda el tancament met¨¤l¡¤lic i els vidres de la fa?ana d¡¯acc¨¦s. Aquesta cessi¨® espacial ¨¦s aix¨ª per relacionar el nou immoble amb els comer?os i usos del barri universitari.

En contrast amb la permeabilitat de la planta baixa, a la resta de l¡¯edifici, la ret¨ªcula de m¨°duls de formig¨® construeix uns ritmes i unes seq¨¹¨¨ncies amb les columnes i les m¨¨nsules que arrelen una expressivitat austera, matem¨¤tica i arb¨°ria alhora. Aix¨ª, tot i que les columnes es ramifiquen des del tronc de la planta baixa, ¨¦s la l¨°gica matem¨¤tica ¡ªuna cosa habitual en la manera de dissenyar de Ferrando¨C la que acaba per dibuixar l¡¯expressi¨® de la fa?ana. Per aix¨°, si les columnes disten 15,60 metres a la part baixa de l¡¯edifici, estan distanciades nom¨¦s 5,20 metres a la part mitjana i amb prou feines la meitat ¡ª2,60 metres¡ª quan arriben a la corona de l¡¯immoble. Malgrat aquesta densitat, l¡¯aula lliure del terrat alleugereix el volum tot i que, acompanyat rere una ret¨ªcula de formig¨®, sembli negar aquesta lleugeresa.

Tamb¨¦ les matem¨¤tiques organitzen l¡¯ordre i la dist¨¤ncia entre les lames de protecci¨® solar que divideixen, sense trencar-la, aquesta fa?ana. I tamb¨¦, fins i tot, el percentatge de materials que, nom¨¦s a l¡¯interior, fa conviure la fusta i el metall. El primer, per humanitzar les aules i cuidar-ne l¡¯ac¨²stica. El segon, per alleugerir la pres¨¨ncia de les escales i facilitar la seva construcci¨® suspenent-la.

Matem¨¤tiques, ramificacions, densitat, modularitat, prefabricaci¨®, estrat¨¨gia i un di¨¤leg de plens i buits, la ret¨ªcula que construeix la identitat d¡¯aquest nou edifici ¡ªguanyat per concurs restringit¡ª la converteix, des del seu naixement, en un immoble cl¨¤ssic. Aquest aspecte atemporal se subjecta en un calculad¨ªssim ordre matem¨¤tic capa? de sostenir un joc visual dels que tant intriguen Ferrando: all¨° lleuger pot ser robust i all¨° ordenat, org¨¤nic.