Un cam¨ª estable

La publicaci¨® dels balan?os energ¨¨tic i el¨¨ctric de Catalunya, elaborats per l'Institut Catal¨¤ d'Energia (Icaen), ens ofereix una descripci¨® molt detallada de la situaci¨® del pa¨ªs, que ha iniciat la transici¨® cap a un nou model energ¨¨tic m¨¦s net, sostenible i democr¨¤tic. Tots, comen?ant pel Parlament, tenim clar que el futur passa per un sistema energ¨¨tic descarbonitzat, electrificat gaireb¨¦ totalment, m¨¦s eficient i amb un ciutad¨¤ apoderat amb m¨¦s capacitat per generar i gestionar la seva energia[/CAP3][TEX].

Les xifres ens porten a dues conclusions: Catalunya compleix els objectius en estalvi i efici¨¨ncia energ¨¨tica i avan?a molt lentament, massa, en energies renovables. En estalvi i efici¨¨ncia energ¨¨tica, ja es va superar el 2019 l'objectiu marcat per al 2020, que era reduir un 20% el consum d'energia final respecte a la tend¨¨ncia prevista inicialment. Aquesta evoluci¨® ¨¦s el resultat de la conjunci¨® de diversos factors, com l'esfor? de la ind¨²stria per reduir costos ¨Cel mercat energ¨¨tic espanyol penalitza especialment les pimes, concretament les ubicades a Catalunya¨C, la progressiva terciaritzaci¨® de l'economia i els efectes de la crisi del 2008.

Per la seva part, les energies renovables van contribuir al 9,9% del consum brut d'energia final (segons la metodologia que fixa la UE), quan l'objectiu per al 2020 era arribar al 20%. Les renovables van ser l'origen del 19,8% de l'electricitat generada, lluny de l'objectiu del 50% fixat per al 2030. Aquesta dada ¨¦s la conseq¨¹¨¨ncia de l'aturada de projectes de centrals d'energies renovables dels ¨²ltims anys, fruit de la inseguretat jur¨ªdica generada pels canvis en la retribuci¨®, de l'anterior marc normatiu per a la implantaci¨® de renovables aplicat a Catalunya i de l'oposici¨® territorial a aquestes infraestructures. El creixement de les renovables en els ¨²ltims tres anys ha vingut principalment de la m¨¤ de l'autoconsum fotovoltaic. Aquesta modalitat, que permet al ciutad¨¤ generar i gestionar la seva energia, est¨¤ florint gr¨¤cies a la simplificaci¨® administrativa que va significar el decret llei 16/2019: nom¨¦s el 2020 es van instal¡¤lar 49,5 megawatts (MW) repartits en 5.849 instal¡¤lacions.

La transici¨® energ¨¨tica a Catalunya va pel bon cam¨ª quant a estalvi i efici¨¨ncia energ¨¨tica i apoderament de la ciutadania, per¨° no en el desplegament de renovables. M¨¦s encara quan tenim el doble repte d'electrificar bona part de la demanda el transport suposa el 45% del consum final d'energia¨C i de substituir les centrals nuclears i de cicle combinat, que suposen un 67,1% de la producci¨® el¨¨ctrica. La transici¨® energ¨¨tica que volem i que ens exigim com a pa¨ªs requereix que el 2050 h¨¤gim redu?t la demanda energ¨¨tica en un 70% i que descarbonitzem totalment l'activitat econ¨°mica amb les fonts renovables de qu¨¨ disposem: biomassa, geot¨¨rmia, aire i sol. Tot aix¨° significa que necessitarem un m¨ªnim de 36.000 MW fotovoltaics i 12.000 MW e¨°lics instal¡¤lats. L'autoconsum, que ¨¦s la prioritat, no pot assumir tota la demanda el¨¨ctrica del pa¨ªs. Haurem de combinar el m¨¤xim nombre possible d'instal¡¤lacions d'autoproducci¨® ¨Cdom¨¨stiques i industrials¨C amb centrals e¨°liques i fotovoltaiques.

?bviament, aix¨° no vol dir que Catalunya vulgui renovables a qualsevol preu. Ha d'existir, i aix¨ª ens ho exigim, una bona integraci¨® de cada projecte en l'entorn on s'ubiqui. Ja disposem dels mecanismes necessaris per garantir que aquestes infraestructures s'instal¡¤lin amb el m¨¤xim respecte cap al medi i treballem, alhora, per dotar-nos d'eines per aconseguir tamb¨¦ una millor adaptaci¨® social. El que no tenim ¨¦s temps. Primer, perqu¨¨ les renovables continuen creixent a la resta de l'Estat fins al punt de comen?ar a utilitzar infraestructures ubicades a Catalunya per evacuar tota aquesta energia a la xarxa. Aquesta situaci¨® ens pot portar a haver d'importar bona part de l'electricitat, que tamb¨¦ requerir¨¤ executar noves infraestructures i renunciar a la sobirania energ¨¨tica. I segon, perqu¨¨ el canvi clim¨¤tic no espera.

Catalunya t¨¦ clars els objectius, per¨° necessita un cam¨ª estable fruit del comprom¨ªs de tota la societat, per aconseguir un model energ¨¨tic que respongui a les necessitats socials, ambientals i econ¨°miques de dem¨¤. No podem ni hem de camuflar, en el proc¨¦s de transici¨® energ¨¨tica, el debat sobre el model de societat i d'estructura econ¨°mica que volem. Dif¨ªcilment es podr¨¤ sostenir una base industrial competitiva i innovadora sense un sistema energ¨¨tic s¨°lid i descarbonitzat. I, per aix¨°, triar no fer res ja implica haver elegit.

Manel Torrent i Aixa ¨¦s director general d'Energia i director de l'Icaen.