La pand¨¨mia deixa a la corda fluixa els comptes dels ajuntaments

La garrotada econ¨°mica provocada per la pand¨¨mia ha deixat tocats, i en algun cas enfonsats, els comptes dels ajuntaments catalans. El cop ha estat doble: ¡°S'han redu?t els ingressos i s'ha multiplicat la despesa¡±, relata ?lex Garrido, alcalde de Manlleu i responsable de l'¨¤rea d'administraci¨® de la Federaci¨® de Municipis de Catalunya (FMC). Els ajuntaments, amb una capacitat d'endeutament limitada per llei, han hagut d'idear estrat¨¨gies per obrir l¨ªnies de cr¨¨dit i poder respondre a les creixents necessitats socials, sense caure en un forat de d¨¨ficit impossible de remuntar.

L'excepcional flexibilitat amb qu¨¨ s'aplica aquest any la regla fiscal permet que els alcaldes tinguin m¨¤niga ampla per dedicar a despeses corrents els romanents de tresoreria, quan per llei s'han de destinar a eixugar els deutes. Per¨° el b¨¤lsam no elimina els contratemps, nom¨¦s els ajorna. Hisenda ha abonat als consistoris les bestretes de la PIE, la participaci¨® dels ajuntaments en els ingressos de l'Estat, per¨° quan d'aqu¨ª a uns mesos s'ajusti la liquidaci¨® per concretar quant li corresponia rebre realment a cada municipi, a la majoria li sortir¨¤ a retornar diners. Llavors, caldr¨¤ buscar molt al fons de la caixa. El maldecap no ha estat anecd¨°tic. Ho certifica ?lex Garrido, responsable de l'¨¤rea d'administraci¨® de l'FMC: ¡°El que passa en un ajuntament es repeteix en tots¡±, explica.

Girona xifra en m¨¦s de sis milions d'euros l'impacte del coronavirus als pressupostos. Matar¨® reporta un perjudici d'11 milions i Tarragona ho desglossa en 5,3 milions, amb una caiguda del 92% dels ingressos per la taxa tur¨ªstica. L¡¯Hospitalet de Llobregat va registrar una davallada de l'11% dels ingressos propis per la baixada de taxes i preus p¨²blics. La tempesta no ha passat.

Caiguda d¡¯ingressos

¡°Els anys 2021 i 2022 estaran, de ben segur, marcats per una crisi sanit¨¤ria i econ¨°mica sense precedents en la hist¨°ria contempor¨¤nia¡±, pronostica Jordi Fortuny, responsable de l'¨¤rea d'Economia i Hisenda de l'Ajuntament de Tarragona. ¡°No es tracta nom¨¦s del que ja ha fet aquesta crisi, el tema ¨¦s preveure el que provocar¨¤, perqu¨¨ si aquest efecte ¨¦s sostingut en el temps, poc podem projectar a les pol¨ªtiques que tenia cada municipi¡±, manifesta Olga Arnau, alcaldessa de Vilanova i la Geltr¨² i presidenta de l'FMC. ¡°Ara es focalitza en les mancances que ha provocat el dia a dia del virus, per¨° un municipi t¨¦ m¨¦s necessitats. Avui parem el xoc, per¨° dem¨¤ ja veurem quina capacitat tenim per gestionar¡±.

La recaptaci¨® municipal va estretament lligada al dinamisme de l'activitat econ¨°mica i a l'agitaci¨® que visqui el mercat immobiliari. Amb els reiterats confinaments decretats al llarg de l'any passat, les transaccions es van paralitzar i les operacions de compra i venda es van desplomar. ¡°La caiguda d'ingressos en plusv¨¤lues ha estat molt acusada¡±, afirma Garrido. Es refereix a l'impost municipal que grava l'augment de valor en una transmissi¨® de b¨¦ns, que t¨¨cnicament es coneix com a impost sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana. Portat a la pr¨¤ctica, si es va comprar un pis fa 10 anys per 100.000 euros i ara es ven per 150.000, aquest diferencial tributa.

Posa com a exemple el municipi on governa, Manlleu: ¡°Hem passat d'ingressar un mili¨® d'euros el 2019 a nom¨¦s 400.000 euros l'any passat¡±. Amb un pressupost municipal de 20 milions, Garrido destaca que el que se sol recaptar en plusv¨¤lues serveix per sostenir durant tot l'any el teatre municipal, l'escola de m¨²sica i l'aportaci¨® de l'Ajuntament a l'escola bressol municipal. Els ingressos derivats de permisos d'obres i per llic¨¨ncia d'activitats tamb¨¦ estan trontollant, per efecte del tancament provocat per la pand¨¨mia.

Mentrestant, el flux de diners que surt de la caixa no ha minvat, sin¨® el contrari. ¡°En els serveis gestionats de manera externa, com ¨¦s el cas de piscines, centres c¨ªvics o escoles bressol, per evitar haver de fer ERTO i acomiadaments molts ajuntaments han continuat pagant igualment pel servei, malgrat que estigu¨¦s tot tancat¡±, apunta Garrido.

A tot plegat s'hi afegeixen les l¨ªnies d'ajuda directa, obertes per pal¡¤liar l'emerg¨¨ncia social. ¡°Els municipis hem estat els primers que hem obert la caixa, hem hagut de donar resposta immediata¡±, afirma Olga Arnau. ¡°Ens hem barallat amb la Generalitat i l'Administraci¨® de l'Estat, primer perqu¨¨ vam haver de modificar pressupostos per donar cabuda a les urg¨¨ncies i, despr¨¦s, per adaptar-nos a la caiguda d'ingressos¡±, diu Arnau.

La f¨®rmula per quadrar la caixa t¨¦ poc de m¨¤gica, segons l'alcalde de Manlleu: ¡°Si no podem fer totes les obres que hav¨ªem previst a l'escola de m¨²sica, farem la meitat¡±.

A Catalunya es calcula que 80.000 persones viuen en municipis petits i micropobles. Mario Urrea, alcalde de Torrebesses, ¨¦s el president de l'associaci¨® que intenta donar-los veu per pal¡¤liar les seves demandes: m¨¦s atenci¨® per millorar serveis i frenar el despoblament. ¡°A les ciutats l'impacte ha estat m¨¦s gran que als pobles petits¡±, assenyala Urrea. Al¡¤ludeix al ¡°d¨¨ficit¡± que ha suposat per als municipis grans haver d'assumir despeses de serveis ru?nosos durant la pand¨¨mia, ¡°per exemple les xarxes de transport p¨²blic¡±, cita. Apunta, tamb¨¦, a la creixent demanda als bancs d'aliments i ajudes socials. ¡°En canvi, als micropobles no hi ha persones sense sostre, no hi ha ning¨² que dormi al carrer¡±, afirma Urrea, al mateix temps que opina que aquests pobles no arrosseguen una motxilla tan pesada: ¡°Probablement tinguem una situaci¨® econ¨°mica m¨¦s sanejada perqu¨¨ som molt prudents a l'hora d'afrontar inversions¡±.

Torrebesses, 300 ve?ns, t¨¦ un pressupost municipal de 400.000 euros. El seu alcalde diu que per afrontar obres majors com millorar la xarxa de clavegueram no queda una altra que esperar que s'obrin fons d'ajuda d'administracions superiors. Posa com a exemple el desplegament de la fibra ¨°ptica, que t¨¦ un cost de 40.000 euros: ¡°?s clar que voldr¨ªem la fibra ¨°ptica, per¨° no ho farem si no ens ajuden¡±.