Veritat o repte

Coincideixen a Barcelona dues exposicions prou aconsellables, no tant per la seva qualitat (s¨®n col¡¤lectives i de manera indirecta reivindiquen la dona) sin¨® pel que ens suggereixen en aquests temps de croades culturals. La primera, a Arts Santa M¨°nica, ¨¦s un homenatge a la pintora i poeta Fel¨ªcia Fuster (Barcelona, 1921-Par¨ªs, 2011) i les seves abstraccions l¨ªriques deutores de Kandinsky i Klee, per¨° a l¡¯antic convent de la Rambla les veiem desplegades entre una curiosa amalgama de peces audiovisuals i performances d¡¯altres artistes m¨¦s joves (Esther Xargay, Mireia Zantop, Marta Darder i Xavi Lloses) com si la comiss¨¤ria, Pilar Parcerisas, evit¨¦s gastar tota la p¨®lvora a rescatar una gran pintora (que no ho ¨¦s) i prefer¨ªs oferir una plurivisi¨® amb les pautes que proporciona el ritme de la seva pr¨°pia poesia i la m¨²sica d¡¯altres autors que l¡¯han sabut refutar.

La segona, a ProjecteSD, ¨¦s un ball a cinc integrat per artistes habituals d¡¯aquesta galeria sempre exigent i que ens exigeix: Daan van Golden, Matt Mullican, Hans-Peter Feldman, I?aki Bonillas i Dora Garc¨ªa. La pe?a que signa aquesta ¨²ltima, Ella t¨¦ molts noms, dona t¨ªtol al conjunt i ¨¦s una frase feta de pa d¡¯or aplicada directament sobre el mur, extreta del poema de Gl¨°ria Anzald¨²a La Frontera, amb el qual la ¡°mutant expulsada del ramat a cops de pedra¡± expressa la seva anormalitat i deformitat: ¡°Ella t¨¦ aquesta por / que ni t¨¦ noms / que t¨¦ molts noms / que no sap els seus noms. Ella t¨¦ aquesta por / que ella ¨¦s una imatge / que va i ve / s¡¯aclareix i s¡¯enfosqueix / la por que ella ¨¦s el somni dins el crani d¡¯una altra persona (...)¡±.

I, de cop i volta, els versos de la poeta nord-americana semblen interpel¡¤lar Paul B. Preciado i el seu ¨²ltim llibre Yo soy el monstruo que os habla. En una entrevista a aquest diari, el fil¨°sof espanyol establert a Par¨ªs afirmava que de la seva transici¨® de ¡°dona, lesbiana i migrant¡± a mascle trans, el m¨¦s estrany era ¡°conservar intacte el record de l¡¯opressi¨® (...) de vegades se m¡¯oblida que soc un home. Visc situacions per morir-se de riure, com entrar en espais reservats a les dones i que em treguin a cops de bolso¡±. Tamb¨¦ es lamenta que un sector del feminisme ¡°posi en q¨¹esti¨® els drets dels transsexuals. La generaci¨® de feministes que es va beneficiar de l¡¯arribada dels anticonceptius ha consumit m¨¦s hormones que el que nosaltres podem arribar a prendre en el que ens queda de vida¡±.

Poc avan?arem si la defensa dels col¡¤lectius trans se sost¨¦ en els testimonis de privilegi d¡¯homes blancs als quals expulsen dels lavabos de senyores i que tot i aix¨° poden caminar tranquil¡¤lament pel carrer de nit (a difer¨¨ncia de les dones trans); que s¡¯autodefineixen pastorilment com ¡°migrants¡± quan els migrants de veritat s¨®n milions, molts nens, que s¡¯ofeguen en els mars davant la impassibilitat d¡¯Occident. Tampoc sembla proporcionat comparar la p¨ªndola, que va alliberar les dones de la servitud de la maternitat, amb les ter¨¤pies hormonals, a l¡¯abast de poques butxaques fora dels pa?sos on el tractament ¨¦s gratu?t.

La literatura, les arts pl¨¤stiques, el mercat del luxe (Preciado, tamb¨¦ comissari art¨ªstic, va protagonitzar una campanya de Gucci) estan sent agradablement perfumades amb aquestes microrevolucions socials que no haurien pogut desenvolupar-se sense la gran revoluci¨® feminista. No es pot recriminar a Preciado la seva veritat, per¨° s¨ª la seva vanitat, l¡¯enemiga m¨¦s vella de l¡¯home!, i ja sabem que l¡¯ego no ¨¦s mai amo de la pr¨°pia casa.

En el joc de l¡¯art i de la vida, el que compta no ¨¦s el jo sin¨® les relacions, els desafiaments comunitaris per tallar el llast del sexisme i el racisme. El pensador i comissari antill¨¤ ?douard Glissant va inventar un terme per a aquest repte urgent, nom que podem sumar als que Ella ja t¨¦: criollitzaci¨®.