N¨²ria Perpiny¨¤: ¡°El caos ¨¦s un altre tipus d¡¯ordre¡±

Com tots els experts en literatura comparada, N¨²ria Perpiny¨¤ (Lleida, 59 anys), se sent c¨°moda amb el desordre: les seves novel¡¤les, assajos i obres de teatre abasten un conjunt no lineal de temes i g¨¨neres, juxtaposen perspectives, arriben a conclusions inesperades. Amb Caos, virus, calma. La Teor¨ªa del Caos aplicada al desorden art¨ªstico, social y pol¨ªtico (P¨¢ginas de Espuma), premi M¨¢laga de Ensayo d¡¯enguany, l¡¯autora de Mistanaenfoca la seva mirada fragment¨¤ria a la mateixa idea de caos. El resultat ¨¦s un ordre subjacent inesperat: camins que van de la literatura moderna a la f¨ªsica qu¨¤ntica, de la pol¨ªtica al Big Bang, veure un virus en un quadre de Mir¨®.

Pregunta. El caos no ¨¦s precisament all¨° que no podem explicar?

Resposta. El caos ¨¦s un altre tipus d¡¯ordre. Antigament s¡¯entenia com a falta d¡¯ordre, per¨° al segle XXI sabem que, encara que no segueix les lleis de l¡¯ordre cl¨¤ssic, el caos t¨¦ les seves pr¨°pies normes. ?s un ordre irregular, r¨¤pid, imprevist, i amb molts efectes col¡¤laterals i subsidiaris.

P. Al principi hi havia el caos...

R. Seguim amb la idea negativa del caos. Per¨° va haver-hi un canvi a partir de la caiguda de l¡¯Ancien R¨¦gime, a finals del XVIII: m¨¦s enll¨¤ d¡¯una idea de caos b¨ªblica absolutament negativa, els artistes rom¨¤ntics comencen a veure la font d¡¯energia creadora, explosiva, que hi ha en el caos. I els agrada.

P. Tamb¨¦ hi ha una revoluci¨® cient¨ªfica.

R. Newton buscava les constants de l¡¯univers i les va trobar. Einstein tamb¨¦ les buscava, per¨° es va adonar que, per tenir veracitat, cal tenir moltes dades i veure el context: el significat de la relativitat ¨¦s que no hi ha n¨²meros a?llats. Per¨° al XX, la teoria qu¨¤ntica ho canvia tot: amb el principi d¡¯incertesa la f¨ªsica ens diu que ja no hi ha cap ordre absolut.

P. Finalment el caos arriba a la mateixa idea de veritat, que anomena ¡°postfalsedat¡±.

R. La mentida pluriforme ja ¨¦s a la B¨ªblia, ¡°el diable t¨¦ mil cares¡±. Aix¨° sempre havia estat titllat negativament fins que el postestructuralisme i la desconstrucci¨®, amb l¡¯elogi de la polis¨¨mia i l¡¯esmena al logocentrisme, erosionen el sistema filos¨°fic i acad¨¨mic. Les cr¨ªtiques eren ben vistes en aquests ¨¤mbits, per¨° quan aix¨° es trasllada a l¡¯ordre pol¨ªtic i social, quan ja no saps si el que et diu el diari ¨¦s veritat o mentida, quan el sistema judicial queda en entredit, ja no agrada tant.

P. Aix¨° ho veiem millor si estudiem f¨ªsica?

¡°El virus ¨¦s un petit Big Bang. L¡¯efecte col¡¤lateral en l¡¯¨¤mbit personal pot ser pitjor que el sanitari¡±

R. La teoria del fragment uneix la fissi¨® de l¡¯¨¤tom amb la fi de les grans simfonies. La f¨ªsica dels quanta ens diu que, per molt unida que ens sembli la mat¨¨ria, sempre hi ha una petita separaci¨® entremig. La realitat t¨¦ talls i hem perdut la continu?tat. El problema ¨¦s que, segons qui, dels talls en fa abismes. Per¨° perqu¨¨ el caos ¨¦s contradictori amb ell mateix, aix¨° que sembla desesperan?ador pot tornar en forma d¡¯esperan?a que produeixen la sorpresa i la imprevisibilitat.

P. El caos no nom¨¦s passa en la f¨ªsica: tamb¨¦ hi ha caos biol¨°gic, com els virus.

R. Els virus s¨®n el que les ci¨¨ncies de la complexitat anomenen ¡°atractor estrany¡±, un actor inesperat que canvia les coses. Comen?a de manera infinitesimal i esclata seguint les lleis de la simetria recursiva. Funciona com un petit Big Bang. I els efectes colaterals en els nivells econ¨°mic i personal poden arribar a ser pitjors que el pr¨°piament sanitari.

P. No tot ¨¦s dolent en el caos: el seu llibre aspira a la reconciliaci¨® dels oposats que anomena ¡°semiordre¡±.

R. Aquest semiordre ¨¦s el que tenim a l¡¯univers. Les estrelles tenen ¨°rbites fixes, per¨° hi ha un tant per cent sotm¨¨s a l¡¯inesperat. Aplicat a les arts, al m¨®n personal o al pol¨ªtic, evita la rutina. El millor ¨¦s ser d¨²ctil, acceptar que aquestes sorpreses formen part de l¡¯ordre. Al llibre parlo de ¡°l¡¯¨¨xit del frac¨¤s¡±: els errors i els fracassos s¨®n terribles, per¨°, un cop els tens a sobre, si no t¡¯has mort, el millor que pots fer ¨¦s capgirar-los. Mutar com un virus en una direcci¨® que no pensaves. Seria bona la idea de canvi, de renovaci¨®, tot i que el preu que es paga a vegades pot ser excessiu.

P. Aquesta acceptaci¨® ¨¦s la calma que posa al t¨ªtol del llibre?

R. Si no fas res per aturar-la, la vor¨¤gine del caos ¨¦s infinita. Penso que s¡¯ha de jugar amb les mateixes cartes del caos, posar un atractor estrany, i calmar-lo. S¡¯ha de desorientar el caos. Aix¨° ¨¦s el que fan les vacunes.

P. Acaba el llibre amb Mir¨®.

R. Els quadres de Mir¨® s¨®n ca¨°tics, no segueixen les simetries de Miquel ?ngel. I no obstant aix¨°, les pintures mostren patrons reconeixibles, igual que els fractals. Damunt del caos del viure, o el de l¡¯art, un gran artista sap introduir el seu estil personal. La s¨¨rie Constel¡¤lacions va sorgir a la Segona Guerra Mundial, durant la qual Mir¨® es va refugiar a Mallorca. Mirava cap a l¡¯univers i veia Fran?a ocupada i Europa bombardejada, per¨° va ser capa? de pintar constel¡¤lacions amb les coses que el salvaven. En un moment de guerra i trista postguerra, un Mir¨® confinat va seguir treballant i insistint en el seu ofici. I si tu no saps aix¨°, quan mires els quadres hi veus una obra energ¨¨tica i lluminosa.

P. Com a creadora, ha tret alguna cosa d¡¯enfrontar-se al caos?

R. Ha estat un punt d¡¯inflexi¨®. Jo he passat caos personals, familiars i sanitaris que he hagut de suportar i sobreviure. I gr¨¤cies a diagnosticar qu¨¨ era el caos, he posat un cert ordre en la meva vida. L¡¯¨²ltima novel¡¤la que he escrit no t¨¦ res a veure amb les anteriors. El caos m¡¯ha ajudat a no insistir en unes mateixes l¨ªnies i anar cap a un altre lloc.