Ramon Llull: m¨¤quina fant¨¤stica de pensar

L'edat mitjana, contra el que generalment es pensa, va ser l'edat de la ra¨®. Una ¨¨poca dominada pel pensament deductiu (el que va d'all¨° universal al particular) i encisada per la deessa de la persuasi¨®. Un temps en el qual encara era possible conv¨¨ncer amb arguments. Ramon Llull (1232-1316) va participar d'aquesta febre sil¡¤log¨ªstica i va construir, a aquest efecte, una m¨¤quina de pensar. Una ci¨¨ncia, anomenada Ars, revelada en un Sina¨ª mediterrani, el puig de Randa, prop de Palma. L'epifania prefigura, en cert sentit, l'anomenada intel¡¤lig¨¨ncia artificial. Diuen els seus bi¨°grafs que, en aquesta muntanya santa, ¡°va rebre per inspiraci¨® divina una ci¨¨ncia per a la conversi¨® dels infidels¡±. Aquell mateix any, el 1274, moren dos mestres del sil¡¤logisme, el dominic Tom¨¤s d'Aquino i el francisc¨¤ Bonaventura. Es tanca una ¨¨poca i comen?a el m¨®n modern.

L'artefacte ¨¦s relativament simple. Una s¨¨rie de discos conc¨¨ntrics que produeixen mec¨¤nicament oracions, mitjan?ant un llenguatge formal i una l¨°gica combinat¨°ria. Es tracta d'un dels primers intents d'esquivar les barreres idiom¨¤tiques i crear una llengua universal, antecedent de la Mathesis Universalis que van buscar Descartes i Leibniz, i que neix del desig de persuadir (la l¨°gica sempre ¨¦s la pr¨°pia). Els cristians comparteixen amb hebreus i musulmans la pr¨¤ctica d'adre?ar-se a D¨¦u a trav¨¦s dels seus noms. L'epifania de Randa posa aquests noms en funcionament. L'Ars ¨¦s una m¨¤quina que fa pensar i les oracions que emet es converteixen en objecte de contemplaci¨®. En cert sentit recorda els brahma-vihara del budisme, una s¨¨rie de pr¨¤ctiques de la meditaci¨® dissenyades per al cultiu de quatre virtuts o actituds sublims: la bondat, l'empatia, l'alegria i l'equanimitat, on conflueixen l'experi¨¨ncia vision¨¤ria i la comprensi¨® intel¡¤lectual.

M¨¢s informaci¨®n

Llull, un pit i Aldous Huxley

Un any per ¡®recuperar¡¯ Llull

Llull i els lul¡¤listes, tots folls

Llull est¨¤ conven?ut que l'Ars ¨¦s una confid¨¨ncia divina. De fet, poc despr¨¦s de l'epifania, rep la visita d'un misteri¨®s pastor ang¨¨lic. Baixa de la muntanya i, en una abadia propera, escriu l'obra sobre la qual orbitar¨¤ la resta de la seva vida. Tota la seva immensa producci¨®, gaireb¨¦ 300 obres en catal¨¤, llat¨ª i ¨¤rab, s¨®n aplicacions diverses, liter¨¤ries i cient¨ªfiques de l'Ars. Quan torna al cim, hi fa construir una ermita i hi passa els quatre mesos seg¨¹ents. Els atributs divins s¨®n correlatius i la seva concordan?a entre si ¨¦s el motor de l'Ars. Unes dignitats que necess¨¤riament han de compartir jueus i musulmans. Encara que a nosaltres no ens ho sembli, per a Llull aquest sup¨°sit compartit per les religions del llibre ¨¦s indiscutible: el D¨¦u millor, el veritable, ¨¦s el que t¨¦ m¨¦s concordan?a entre els seus atributs i l'efecte d'aquests: la creaci¨®. Tots els savis del m¨®n hi han de coincidir. Aquest D¨¦u ha de tenir una s¨¨rie d'atributs o dignitats, com la bondat, la saviesa, la virtut, la veritat, la gl¨°ria i la perfecci¨® (la llista anir¨¤ variant a mesura que es desenvolupi el sistema). Les transformacions del m¨®n, que ¨¦s una emanaci¨® divina, procedeixen mitjan?ant correlatius de tres. Llull es disculpa per la seva ¡°manera ar¨¤biga de parlar¡±. Aquests correlatius s¨®n, segons la gram¨¤tica: subjecte, objecte i verb; segons la filosofia d'Arist¨°til: agent, pacient i acci¨®; segons el cristianisme: Pare, Fill i Esperit Sant; i segons la filosofia musulmana: el m¨®n immaterial del significat, el sensible de la persona i l'imaginari de l'¨¤nima.

Personatge a la recerca d'autor

S'ha de dir d'entrada que Ramon Llull ¨¦s un personatge inclassificable. Un autor total, original¨ªssim, exc¨¨ntric i possiblement una mica col¨¨ric. En una ¨¨poca en la qual encara no ha nascut l'individu, no dubta a parlar de si mateix, de la seva pr¨°pia traject¨°ria vital, dels seus ¨¨xits i els seus fracassos, del que queda per fer. De tot plegat en ret compte en poemes, di¨¤legs i can?ons (Lo Desconhort, Phantasticus, Cant de Ramon). Des d'Agust¨ª d'Hipona, pocs autors han parlat tant de si mateixos. No hi ha narcisisme, per¨° s¨ª la certesa que la pr¨°pia vida pot ser objecte de meditaci¨®, per ser una vida gaireb¨¦ extravagant, d'un ric que es fa pobre i que ha descobert les interioritats divines. L'arrossega una febre apolog¨¨tica sense precedents, posse?t per una energia creativa inacabable. La seva missi¨®: promoure la manera cat¨°lica de veure el m¨®n. Viu a la cru?lla de camins entre Orient i Occident que ¨¦s la Mallorca del seu temps. Aquesta perspectiva t¨¦ dos elements que no comparteixen hebreus ni musulmans: la Trinitat i l'Encarnaci¨®. Tom¨¤s d'Aquino ha establert que la ra¨® pot demostrar l'exist¨¨ncia de D¨¦u i la immortalitat de l'¨¤nima, per¨° que aquests dos elements fonamentals s¨®n q¨¹esti¨® de fe. Llull ¨¦s m¨¦s ambici¨®s. Pret¨¦n demostrar racionalment la Trinitat i l'Encarnaci¨®. Aix¨° els dominics (que controlen la Inquisici¨®) ho consideren her¨¨tic, i pret¨¦n fer-ho mitjan?ant una ¨¤lgebra dels noms divins que ens parlen dels ¡°actes de D¨¦u¡±. La vida de la divinitat no ¨¦s est¨¤tica o indiferent, sin¨® que es projecta cont¨ªnuament sobre el m¨®n creat. Totes les coses, per m¨¦s petites que siguin, s¨®n una barreja, m¨¦s o menys equilibrada, dels atributs divins. La Trinitat ¨¦s el mecanisme d'aquesta activitat interna i l'Encarnaci¨®, la manera de compartir-la, la manera en qu¨¨ D¨¦u fa participar la criatura de la seva mateixa naturalesa. Aquesta conversa est¨¤ escrita en la mat¨¨ria, en cadascun dels plecs de la pell, en la mirada i en la veu.

L'experi¨¨ncia de Randa no hauria estat possible sense la feina pr¨¨via d'El llibre de contemplaci¨® en D¨¦u, on Llull va a la recerca d'un m¨¨tode i prova diverses t¨¨cniques i formulacions algebraiques. Pret¨¦n fusionar la l¨°gica cristiana de Petrus Hispanus amb l'¨¤rab d'Algazel. Avan?a sobre un terreny pantan¨®s: ¡°demostrar la fe¡±, una empresa considerada her¨¨tica pels dominics. Si la fe es pogu¨¦s demostrar, perdria el seu valor. Per¨° Llull ¨¦s un autodidacta imparable, no ha estat educat en l'escol¨¤stica (en general, greg¨¤ria), i segueix endavant amb la seva empresa apolog¨¨tica. Necessita dues coses. En primer lloc, no rec¨®rrer a l'autoritat de llibres sagrats o exegetes. En segon lloc, demostrar per ¡°raons necess¨¤ries¡± la doctrina cristiana. No n'hi ha prou amb la via negativa. Sense aquests dos requisits, qualsevol projecte apolog¨¨tic fracassar¨¤. Per esquivar els dos obstacles fonamentals per a jueus i musulmans (la Trinitat i l'Encarnaci¨®) ha de buscar elements comuns als tres monoteismes: la tradici¨® veterotestament¨¤ria i l'her¨¨ncia de la filosofia d'Arist¨°til. Des del punt de vista cosmol¨°gic, una altra idea compartida i heretada del neoplatonisme ¨¦s la de l'escala de l'¨¦sser. Una idea que assumeix tres premisses: un univers ordenat, una jerarquia d'¨¦ssers i una s¨¨rie de plans superposats (que reflecteixen amb m¨¦s o menys intensitat l'original div¨ª). Per aquest motiu Llull amb prou feines cita la B¨ªblia o altres autoritats. La seva ¨²nica font ¨¦s l'epifania de Randa. Ara b¨¦, aquesta experi¨¨ncia no envia un missatge complet. M¨¦s aviat suggereix un m¨¨tode: l'Ars. Un m¨¨tode que ajustar¨¤ i corregir¨¤ durant m¨¦s de 30 anys, fins a la seva versi¨® definitiva del 1308. El que va passar en aquella muntanya, m¨¦s que un missatge, ¨¦s la certesa respecte a certs m¨¨todes del pensament. En aquell cim ha descobert un sis¨¨ sentit, el poder de la paraula (afatus), que permet una comunicaci¨® directa i lluminosa.

Quan baixa de la muntanya, Llull porta un nou llenguatge, abstracte i, al seu parer, universal. No sap que els sup¨°sits que es planteja es limiten al Mediterrani, potser fins a P¨¨rsia. Del neoplatonisme n'ha heretat la confian?a en la bondat i la plenitud de l'¨¦sser; la idea d'una escala dels ¨¦ssers, amb D¨¦u al capdamunt, i la possibilitat del retorn de l'¨¤nima immortal a la unitat primig¨¨nia. La interconfessionalitat que busca ¨¦s local, limitada a cristians, jueus i musulmans. No pot ser d'una altra manera. La Mallorca del seu temps ¨¦s un territori fronterer, enclavament entre l'Europa meridional i el Nord d'?frica. Un budista tibet¨¤ al qual se li expliqu¨¦s l'Ars, no l'entendria. Les premisses sobre la divinitat (dignitats) manquen de sentit per a una visi¨® no teista. Tampoc l'entendria un taoista o un fil¨°sof del s¨¡?khya (m¨¦s a prop d'entendre'l estarien el ny¨¡ja o el vegeu¨¡nta). La l¨°gica i el pensament abstracte, que es pretenen universals, sempre acaben mostrant idiosincr¨¤sies locals, un aire de la terra on van n¨¦ixer.

L'empresa de Llull ¨¦s la recerca d'una llengua perfecta. Una empresa que sempre acaba convertint-se en una estrat¨¨gia de dominaci¨® o imposici¨® simb¨°lica. Internet ens havia de portar veus llunyanes i diverses i no fa sin¨® condensar veus uniformes, que aplanen les ments i les mirades, al mateix temps que creen grans monopolis. El monopoli simb¨°lic ¨¦s avui el gran negoci i l'amena?a heretada dels vells monoteismes. Per¨° Llull no ¨¦s Montaigne. No han arribat a les seves o?des els advertiments de l'antropologia. No el preocupa salvaguardar les diverses imatges del m¨®n.

L¡¯Ars

L'Ars ¨¦s original, ja hem dit que s'assembla m¨¦s a un giny algebraic que no pas a un tractat. T¨¦ un to escol¨¤stic i aristot¨¨lic, per¨° les seves categories s¨®n dignitats o atributs (¡°Noms de D¨¦u¡±) que pretenen la unificaci¨® de totes les ci¨¨ncies i totes les creences. En la seva primera versi¨® aquestes dignitats s¨®n 16. M¨¦s tard, en la versi¨® definitiva de l'Ars, es redueixen a nou, m¨²ltiple de tres. S'hi introdueix un factor clau: l'amor. Amor i coneixement van plegats. Entre el subjecte que coneix i l'objecte conegut hi ha un corrent er¨°tic. ?s l'anomenada Ars amatoria. La ci¨¨ncia no ¨¦s ¨¤rida abstracci¨®, sin¨® un arbre viu (que busca l'altitud). Es mou, com tot el que viu, a impulsos (avui dir¨ªem revolucions). Llull escriur¨¤ una enciclop¨¨dia org¨¤nica titulada l'Arbre de la ci¨¨ncia, on unifica les ci¨¨ncies de la seva ¨¨poca i a la qual afegeix un colof¨® literari: l'Arbre exemplificat. Es tracta d'un dels textos m¨¦s creatius i originals de la llengua catalana, on la ci¨¨ncia es transforma en literatura. Fins ara, l'exemple particular (la literatura) estava al servei del general (la ci¨¨ncia). Llull ho capgira i posa la ci¨¨ncia al servei de la literatura. Tot es percep i sent. Com a les upani?ad, els elements s'embranquen en una discussi¨® (el foc retreu a l'aigua la seva humitat), tamb¨¦ parlen els fruits entre si. L'Ars funciona com una m¨¤quina discursiva a ple rendiment, multiplica els exemples i les trames, com els algoritmes que avui escriuen els guions de les s¨¨ries.

El pensament medieval concep tres mons. En primer lloc, el m¨®n del sentit, increat, i, per sota, el m¨®n creat. Aquest ¨²ltim es divideix en dos, el m¨®n imaginal (els ¨¤ngels i ¨¤nimes) i el m¨®n ¡°elementat¡± de la mat¨¨ria i la vida. Llull utilitza moltes met¨¤fores per descriure aquesta triple divisi¨®, una d'elles ¨¦s gramatical: superlatiu-comparatiu-positiu. Una altra, herm¨¨tica: la condici¨® humana com a eix o frontissa dels tres mons. De fet, les tres pot¨¨ncies de l'¨¤nima (entesa, mem¨°ria i voluntat) s¨®n reflex d'aquests tres ¨¤mbits. L'entesa participa de l'increat; la mem¨°ria, de la imaginaci¨®, i la voluntat, de la vida.

Si jueus i musulmans accepten que la divinitat ¨¦s ¡°all¨° del qual no es pot pensar res millor¡±, D¨¦u ha de tenir aquests nou atributs: bondat, grandesa, eternitat, poder, saviesa, voluntat, virtut, veritat i gl¨°ria. Aquests atributs s¨®n reals i concordants entre si, ¨¦s a dir, poden transformar-se els uns en els altres (la bondat ¨¦s gran, la grandesa ¨¦s bona). Aquestes dignitats no estan ocioses, tenen la seva pr¨°pia activitat interna en la unitat de l'ess¨¨ncia divina. Una activitat que es reflecteix al m¨®n (que sembla plural, encara que la realitat sigui una). Per aix¨° existeix l'univers. La bondat ¨¦s difusiva per naturalesa i ho ¨¦s des de tota l'eternitat. Una idea que ve del neoplatonisme: el b¨¦ ¨¦s millor si es comparteix. El b¨¦ abstret seria un b¨¦ viciat, narcisista. El Pare projecta el b¨¦ sobre el Fill, i l'Esperit el fa circular. La Trinitat ¨¦s el resultat de l'activitat intr¨ªnseca de les dignitats, ja que el que es diu del b¨¦ es pot dir de la saviesa, el poder, la gl¨°ria, etc¨¨tera. Sense aquesta activitat intr¨ªnseca, la divinitat estaria ociosa. I una divinitat ociosa val menys que una divinitat compartida.

Hi ha en D¨¦u una activitat ad intra i una altra ad extra, que ¨¦s la creaci¨®. Perqu¨¨ hi hagi m¨¦s concordan?a (m¨¦s entesa i participaci¨®) entre D¨¦u i la creaci¨® cal un mediador. D'aquesta manera es demostra l'Encarnaci¨®, que ¨¦s la uni¨® del Creador amb la criatura en la persona de Crist (una uni¨® que els suf¨ªs estenen a totes les criatures). Aquesta naturalesa activa de la divinitat existeix en tots els nivells de l'¨¦sser, en tots els graons de tot all¨° creat, des de la terra i l'aigua fins als ¨¤ngels. Com apunten [el traductor] Anthony Bonner i [la fil¨°loga] Lola Bad¨ªa, cada element particular de la creaci¨® t¨¦ al seu torn una activitat ad intra i una altra ad extra. El foc es crema a si mateix i escalfa l'olla. L'¨¦sser ¨¦s pura activitat, cap a dins i cap a fora.

La naturalesa din¨¤mica dels atributs divins que anima la creaci¨® incideix en les tres pot¨¨ncies de l'¨¤nima (entesa, mem¨°ria i voluntat), que al seu torn es projecten als tres mons. No ¨¦s aquest el lloc per entrar en els detalls, per¨° cadascuna d'aquestes pot¨¨ncies t¨¦ una manera triple d'actuaci¨®, associada a diferents ternes de conceptes (afirmaci¨®-dubte-negaci¨®, diferencia-afinitat-contrarietat, etc¨¨tera) que configuren taules i figures essencials del sistema. La idea central ¨¦s que D¨¦u ha creat el m¨®n a semblan?a seva i que cada cosa creada rep les dignitats segons la seva pr¨°pia receptivitat. En el seu itinerari, l'¨¤nima no pot depassar la seva pr¨°pia capacitat de recepci¨®. En qualsevol ¨¤mbit de l'exist¨¨ncia en el qual es trobi, es veur¨¤ a si mateixa, ja que la divinitat assumeix la forma de la seva disposici¨®.

Hi ha, a m¨¦s, un altre aspecte molt modern en Llull. Les figures no tenen un valor simb¨°lic o m¨¤gic. S¨®n eines intel¡¤lectuals, no de meditaci¨®, com els iantres hind¨²s. Per a la ci¨¨ncia lul¡¤liana, el simbolisme visual ¨¦s l'arbre, que amb les seves branques i arrels constitueix una estructura viva i, al mateix temps, relacional-combinat¨°ria. Les criatures estan fetes d'una combinaci¨® de les dignitats en cadascuna de les seves tres formes (bonificatiu-bonificar-bonificable). Una barreja (en el sentit d'Anax¨¤gores) particular i intransferible. La l¨°gica diagram¨¤tica i les taules combinat¨°ries reflecteixen aquests patrons en l'univers i en els ¨¦ssers. No es discuteixen conceptes a?llats, sin¨® en relaci¨® amb els altres. El que interessa ¨¦s el lloc que ocupa en una gamma i el seu contacte amb altres conceptes lim¨ªtrofs (recorda ¡°l'origen depenent¡± del budisme, que subsumeix el concepte de causa en el de circumst¨¤ncia).

L'Ars construeix proposicions i permet advertir la unitat essencial de la realitat. ?s un programa alhora intel¡¤lectual i m¨ªstic, un programa que alguns consideraran pervers. ?s intel¡¤lectual perqu¨¨ pret¨¦n esborrar la distinci¨® entre fe i ra¨®, entre l¨°gica, ontologia i teologia. ?s m¨ªstic perqu¨¨ ho fa mitjan?ant un m¨¨tode que serveix per con¨¨ixer i estimar. El coneixement ha d'estimar el que coneix i l'amor ha de con¨¨ixer el que estima. ?s el que Llull anomena scientia et amantia. La mirada t¨¦ temperatura, pot ser freda o c¨¤lida. La devoci¨® ¨¦s el term¨°stat que ajusta aquesta temperatura. L'escala de l'¨¦sser ¨¦s una escala de percepcions. La intel¡¤lig¨¨ncia emocional de la qual es parla avui dia reviu l'amantia lul¡¤liana (l'amor intel¡¤lectual del que parlaria m¨¦s tard Spinoza). La malaltia de l'¨¤nima ¨¦s el desordre en les seves arrels. El pecat ¨¦s falta d'atenci¨® a la unitat origin¨¤ria. L'Ars la recorda, la fa palesa, permet visualitzar l'arbre c¨°smic.

Vida coet¨¤nia

La vida de Ramon Llull es mereixeria un film. Ell mateix va relatar les seves aventures a ¡°certs amics¡± de Par¨ªs, els monjos de la Cartoixa de Vauvert, al costat del Jard¨ª de Luxemburg. El mallorqu¨ª era, sense saber-ho, una mica americ¨¤. Tenia un cor impetu¨®s amb afany de totalitat. Ho va voler con¨¨ixer tot i conv¨¨ncer tothom. Va pensar, com Leibniz, que les disputes es podien resoldre mitjan?ant el c¨¤lcul, i creia, com alguns avui, que una art combinat¨°ria revelaria els arcans del m¨®n. Era tamb¨¦ una mica visionari: al monestir d'orientalistes de Miramar, a Valldemossa, es pot veure, escrit en un mur, un fragment redactat el 1289 a Montpeller, 200 anys abans del viatge de Colom: ¡°La principal causa del flux i reflux del mar Gran [l'oce¨¤ Atl¨¤ntic] ¨¦s l'arc de l'aigua del mar que al Ponent rau en una terra oposada a les costes d'Anglaterra, Fran?a i Espanya i tota la confinant d'?frica¡±.

El pare de Ramon Llull pertanyia al patriciat barcelon¨ª. Havia acompanyat Jaume I en la conquesta de Mallorca, per la qual cosa li van ser atorgades terres a l'illa. La joventut de Llull transcorre a la Cort. Senescal de taula del rei, casat i amb dos fills, ¨¦s ¡°for?a ric, lasciu i mund¨¤¡± i es dedica ¡°a compondre can?ons i altres cantarelles¡±. Una nit, amb prop de 30 anys, t¨¦ una visi¨® a la seva alcova. Es fica al llit per enterrar-la en els somnis, per¨° la visi¨® de Crist, crucificat i ensangonat es repeteix els dies seg¨¹ents. Assumeix llavors que ha de canviar de vida. Renuncia a la fam¨ªlia, ven les propietats i inicia una vida pelegrina, consagrada a l'estudi i la contemplaci¨® (no ingressa en els franciscans, per¨° s'hi mant¨¦ a prop). No t¨¦ formaci¨®, per la qual cosa decideix estudiar a Par¨ªs, per¨° Ramon de Penyafort l'aconsella que ho faci a Mallorca. Un fet decisiu. La innovaci¨® sempre t¨¦ lloc als l¨ªmits. L'illa ¨¦s territori fronterer. Els musulmans sotmesos constitueixen una tercera part de la poblaci¨® i els jueus s¨®n una minoria influent. Es vesteix amb un ¡°drap groller¡± i passa una d¨¨cada entre llibres, aprenent la llengua i la filosofia ¨¤rab. D'aquest silenci emergeix la seva primera gran obra, els set volums del Llibre de la contemplaci¨®, escrit en la llengua de l'Alcor¨¤. ?s el primer orientalista europeu, un laic amb vocaci¨® missionera, globalitzant.

El mouen tres obsessions: escriure ¡°el millor llibre del m¨®n¡±, la creaci¨® d'escoles de traductors i el martiri, que buscar¨¤ aferrissadament. Somia la seva mort (apedregat pels sarra?ns) i aix¨ª ho recordar¨¤ la tradici¨®. Viatja infatigablement, recorre els regnes musulmans del nord d'?frica per persuadir els infidels. T¨¦ una mica de Quixot i sap el que ¨¦s la viol¨¨ncia. Rep insults, cops i vexacions. En dues ocasions intenten assassinar-lo, la primera el seu professor d'¨¤rab, que tamb¨¦ era el seu esclau; la segona, dos servents, un d'ells clergue. Pret¨¦n predicar en sinagogues i mesquites, i no perd l'ocasi¨® de debatre amb imams i rabins. El veiem buscant l'anhelat martiri a Tunis, a una edat en la qual ja ¨¦s una extravag¨¤ncia fer-ho. A Bugia, amb m¨¦s de 60 anys, ¨¦s empresonat, linxat i apedregat, ¡°rep cops de pals i punys dels sarra?ns¡±, ¨¦s ¡°brutalment arrossegat per la barba¡± i empresonat sis mesos. Una vida intensa i itinerant, plena de crisis i fracassos, de pors paralitzants i malalties. Ja anci¨¤, naufraga al davant de les costes de Pisa i perd alguns dels seus llibres, els experts parlen de 327 obres (243 de conegudes), escrites en llat¨ª, catal¨¤ i ¨¤rab.

En tres estades a la Universitat de Par¨ªs (on va poder coincidir amb Eckhart), Llull va combatre els averroistes i la idea d'una doble veritat. Havia d'existir un fons racional en les veritats de la fe, a les quals era possible arribar mitjan?ant la deducci¨® l¨°gica, per aquest motiu una m¨¤quina de la veritat podria ser un objectiu plausible. Tot all¨° real havia de ser div¨ª i racional alhora, i per ¡°aixecar el palau de la ci¨¨ncia¡± n'hi havia prou amb la idea de D¨¦u i els seus atributs. En cert sentit procedia com Spinoza, i sembla anticipar-lo quan escriu: ¡°La meva ess¨¨ncia no ¨¦s res m¨¦s que la for?a resultant d'una participaci¨® finita en els atributs de D¨¦u: per la bondat de D¨¦u soc bo; per la seva grandesa, gran; per la seva eternitat, durable, ¨¦s a dir, romanc en l'¨¦sser.¡±

Llull t¨¦ una energia febril i una enorme for?a i vigor. L'extreu de la tensi¨® interna entre el que ¨¦s apolog¨¨tic i el contemplatiu. ?s al mateix temps un violent croat i un francisc¨¤ contemplatiu. Combina episodis auda?os de conquesta dial¨¨ctica amb episodis contemplatius i, quan la por l'acapara, depressius (com quan es queda paralitzat a G¨¨nova, abans d'embarcar cap a Tunis, on creu que el mataran o tancaran per a tota la vida). No tem mostrar-se com ¨¦s, en un fragment es descriu com un idealista que els altres consideren un pesat. La seva idea fixa ¨¦s l'empresa apolog¨¨tica, que sempre implica certa viol¨¨ncia contra els h¨¤bits i costums de l'estranger.

L¡¯amor ¨¦s cosa de tres

En els per¨ªodes contemplatius de la seva vida, les imatges de Llull s'orienten cap a l'amor a la natura. No hi ha en el seu pensament cap fuga gn¨°stica del m¨®n, sin¨® meditaci¨® assolellada en la profunda realitat d'un cosmos embolcallat en un halo d'innoc¨¨ncia primordial. Per aquest motiu no concep el coneixement sense amor (scientia et amantia). S'ent¨¦n m¨¦s per amor que per con¨¨ixer. Aquest amor exigeix harmonitzar les pot¨¨ncies de l'¨¤nima: mem¨°ria, voluntat i entesa.

El Llibre d'amic e amat ¨¦s l'expressi¨® del Llull m¨¦s contemplatiu i la seva obra m¨¦s llegida. Un breviari d'amor impregnat de sufisme. L'amic ¨¦s el m¨ªstic del m¨®n sensible, l'amat ¨¦s el rerefons de totes les seves meravelles: fonts, arbres, ocells, jardins encantats. L'¨¤nima de l'amant (mundus imaginalis) ¨¦s el lloc de trobada dels amants. L'amor ¨¦s el factor que il¡¤lumina tant l'amic com l'amat. Els atorga la seva consist¨¨ncia i vitalitat. ?s dist¨¤ncia i tamb¨¦ trobada, ¨¦s la llum que mesura les coses. Llull assumeix la visi¨® del poeta egipci Ibn Farid. En el llibre de l'amor hum¨¤ ¨¦s on s'apr¨¨n l'amor div¨ª, qui no conegui el primer no arribar¨¤ al segon. Hi ha tamb¨¦ resson¨¤ncies hind¨²s, portades per l'irani¨¤ Al-Hallaj: ¡°Jo soc Aquell que jo amo / i Aquell que amo soc jo. / Som dos esperits / difosos en un sol cos¡±. ¡°All¨¤ on tu ets no hi ha on¡±. Aquest present que no t¨¦ lloc ¨¦s l'atenci¨®. Aquesta ¨¦s la for?a de cohesi¨® entre l'amic i l'amat, el m¨®n intermedi o barzaj. ¡°¡ªQui ets?¡ªTu¡±.

Llull ho enuncia expl¨ªcitament ¨¦s una de les seves estrofes: ¡°Si no ens entenem pel llenguatge, entenguem-nos per l'amor¡±. Per aix¨° cal ¡°beure en la font on aquell que no estima s'enamora¡±. Pret¨¦n inspirar el fervor i la devoci¨® en els ermitans. Cada versicle pot ser objecte de meditaci¨® di¨¤ria, com si es tract¨¦s de haikus. Hi subjau una cosmologia de biaix oriental. Difer¨¨ncia i concordan?a s¨®n coses del m¨®n creat, que ¨¦s un m¨®n plural. No ¨¦s aix¨ª el rerefons div¨ª, l'ess¨¨ncia del qual ¨¦s la unitat i on els oposats poden coincidir. Una idea que fascinar¨¤ Nicolau de Cusa. Els estudiosos han identificat un passatge clau, que ret compte d'aquesta cosmologia: ¡°Pels camins de vegetaci¨®, de sentiment, d'imaginaci¨®, d'entesa i voluntat, anava l'amic a la recerca de l'amat¡±. En aquests camins hi ha perills i fatigues. No ¨¦s f¨¤cil elevar-se fins a l'amat, que vol que els seus amants l'estimin i l'entenguin. Aquests camins no s¨®n simb¨°lics i tampoc s¨®n ¨²nicament els de l'¨¤nima. Expressen la creaci¨® sencera, l'exist¨¨ncia mateixa, en totes les seves formes, que recorre l'escala de l'¨¦sser.

Llull ¨¦s el primer modern en la seva voluntat universalista. Va voler difondre un tresor que, al seu parer, valia per a totes les confessions. Per¨° no va saber com traslladar aquest amor al seu projecte apolog¨¨tic. Aquesta ¨¦s la seva bogeria d'amor, que ¨¦s tamb¨¦ la bogeria de la l¨°gica (la mateixa en la qual es van embarcar Russell, Frege i Whitehead. La tensi¨®, gaireb¨¦ tect¨°nica, entre l'apolog¨¨tic-racional i l'ingenu-contemplatiu va ser el motor de la vida de Llull. D'ella emergeix la seva immensa obra. Tant en la seva ci¨¨ncia com en el seu art es respira en un amor boig pel div¨ª. Per¨° tamb¨¦ la passi¨® per certs s¨ªmbols heretats que seran un obstacle en el di¨¤leg que pretenia propiciar. Llull, com el Quixot, fracassa. I en el seu frac¨¤s podem trobar alguns signes de la nostra identitat m¨¦s valuosa i profunda.

La m¨ªstica de la m¨¤quina

Una ¨²ltima reflexi¨®. La m¨¤quina de Llull estava carregada d'il¡¤lusi¨®. Per¨° aquella m¨¤quina, com les d'avui, era una m¨¤quina il¡¤lusa. Les m¨¤quines no pensen, simplement calculen. Amb freq¨¹¨¨ncia, en aquesta civilitzaci¨® comptable que habitem, es confon el c¨¤lcul amb el pensament. Es diu que l'ordinador ¡°est¨¤ pensant¡± quan es vol dir que ¡°est¨¤ calculant¡±. El pensament genu¨ª t¨¦ sempre una mica de creatiu i de participatiu. Aquesta creaci¨® suposa una recreaci¨®. En pensar, ens recreem, literalment. No es tracta d'un simple entreteniment, sin¨® que en cert sentit renaixem. ?s semblant al que passa quan recordem alguna cosa. Donald Davidson deia que entendre una met¨¤fora era tan creatiu com inventar-la. ?s cert. Veure una cosa en termes d'una altra, quina altra cosa podria ser la met¨¤fora? Per aix¨° la lectura ¨¦s tan saludable, perqu¨¨ fa viatjar el pensament i tothom sap que els viatges rejoveneixen, ens tornen a crear. Hi ha, a m¨¦s, un altre factor. El pensament genu¨ª sorgeix quan callen les paraules. Quan ens aturem. Per aquest motiu les m¨¤quines, malgrat el que digui l'enginyeria del m¨¤rqueting, mai podran pensar, perqu¨¨ elles, que estan fetes de paraules, no saben recrear-se (nom¨¦s reiniciar-se). El poeta Paul Val¨¦ry ha expressat millor que ning¨² aquesta aspiraci¨® silenciosa del pensament. ¡°Els parlo, i si han ent¨¨s les meves paraules, aquestes mateixes paraules estan abolides. Si ho han ent¨¨s, aix¨° vol dir que aquestes paraules han desaparegut de les seves ments, han estat substitu?des per una contrapartida, per imatges, relacions, impulsions, i vost¨¨s tindran llavors elements amb els quals transmetre aquestes idees i aquestes imatges a un llenguatge que pot ser molt diferent. Entendre consisteix en la substituci¨® m¨¦s o menys r¨¤pida d'un sistema de sons, de durades i de signes per una cosa molt diferent, que ¨¦s en suma una modificaci¨® o una reorganitzaci¨® interior de la persona a la qual es parla¡±. Una reorganitzaci¨® interior, aquesta ¨¦s la recreaci¨® mitjan?ant el pensament que cap m¨¤quina podr¨¤ aconseguir. El pensament ben ent¨¨s, amb certa dist¨¤ncia esc¨¨ptica i contemplativa, l'¨²nic capa? de vivificar i renovar les energies.