Barcelona, l¡¯escola que va poder ser i no va ser

Bates de ratlles blaves i blanques, crucifixos, els nens aqu¨ª i les nenes all¨¤, colzes desgastats, c¨¤stigs f¨ªsics, llistes de reis gots... S¨®n les restes de l'educaci¨® que van rebre la majoria d'espanyols durant els gaireb¨¦ 40 anys de franquisme. L'Ajuntament de Barcelona va inaugurar divendres passat al Born l'exposici¨® Per una educaci¨® en llibertat. Barcelona i l'escola 1908-1979 (fins al mar? de 2022), on, amb una escenografia envoltant, el visitant passeja per l'evoluci¨® de l'educaci¨® escolar a la capital catalana. Un passeig pels esfor?os de la ciutat per beneficiar-se dels projectes educatius m¨¦s ambiciosos i moderns amb l'objectiu de crear ciutadans lliures i que tanmateix va topar amb els foscos anys del nacionalcatolicisme imposat per la dictadura franquista.

En travessar l'entrada, l'exposici¨® fa aterrar el visitant en un carrer¨® del barri del Raval a finals del segle XIX: ¨¦s una Barcelona saturada d'habitants i sense infraestructures ni recursos necessaris per establir un sistema educatiu amb la m¨ªnima qualitat. L'escolaritzaci¨® era reservada a les elits o se circumscrivia als domicilis particulars.

L¡¯any 1908, una majoria al Consistori barcelon¨ª de forces republicanes i catalanistes va aconseguir aprovar el Pressupost Extraordinari de Cultura. El comissari de l'exposici¨®, Antoni Nicolau, adverteix que aquest pressupost oblidat per molts ¡°¨¦s l'inici d'una educaci¨® revolucion¨¤ria¡±.

El visitant es cola directament a la sala de plens del Consistori de 1908 i comprova com l'aprovaci¨® d'aquest pla transforma totalment el sistema educatiu. La reforma posa ¨¨mfasi en una educaci¨® p¨²blica, gratu?ta, en catal¨¤, amb nens i nenes compartint aules i, sobretot, laica. ¡°L'exposici¨® que hem dissenyat marca tres punts. El primer ¨¦s per qu¨¨ quan van arribar els republicans a l'Ajuntament van dissenyar aquest projecte educatiu tan ambici¨®s. El segon punt ¨¦s qu¨¨ contenia el pla i finalment, per qu¨¨ va ser un referent¡±, defensa Nicolau.

Despr¨¦s de l'aprovaci¨®, el pla va fracassar de manera traum¨¤tica per les tensions socials que van desembocar en la Setmana Tr¨¤gica el juliol de 1909 i la posterior repressi¨® i afusellament de Francesc Ferrer i Gu¨¤rdia, el gran referent de les noves idees pedag¨°giques i de l'Escola Moderna.

En 1913, la creaci¨® de la Mancomunitat de Catalunya posa en funcionament algunes iniciatives educatives reformadores. Tot i aix¨ª, tenien poc a veure amb el projecte ideat el 1908, ja que l'educaci¨® de la Mancomunitat ¨¦s conservadora i cat¨°lica. Malgrat aix¨°, va ser llavors quan es van introduir dos programes de renovaci¨® pedag¨°gica com s¨®n l'Escola del Bosc, de Rosa Sensat, i l'Escola del Mar, de Pere Verg¨¦s.

La gran transformaci¨® educativa va arribar amb la Segona Rep¨²blica el 1931. Va ser llavors quan es van intentar recuperar els ideals del Pressupost de 1908. L'Ajuntament de Barcelona va impulsar un pla per construir edificis escolars per allotjar m¨¦s de 20.000 alumnes. Per¨° va quedar truncat despr¨¦s de l'al?ament militar. Durant la Guerra Civil, els dirigents anarquistes i comunistes van agafar les regnes d'una educaci¨® que havia d'estar al servei de la revoluci¨®. Els principis dels Pressupostos de Cultura es van incorporar a la nova pedagogia. L'exposici¨® mostra dibuixos de nens que pinten els bombardejos i els diaris de la llavors adolescent Pilar Duayg¨¹es: ¡°Han tornat a venir a les dues, quan an¨¤vem a parar la taula. Primer hem sentit sirenes, hem sortit a la galeria, he sentit els avions i al moment, davant de nosaltres, s'han aixecat escumes del foc de les bombes incendi¨¤ries, les llambordes, el sostre de les cases, tot anava per l'aire [...], cr¨¨iem que era la fi del m¨®n¡±.

Repressi¨®

L'¨²ltim dels escenaris recrea una aula franquista dins d'una g¨¤bia. Una imatge que mostra una educaci¨® en mans de la Falange i el clergat, centrada a adoctrinar l'alumnat en els ideals del r¨¨gim i el catolicisme. Una educaci¨® que va comen?ar reprimint els docents i erradicant totes les experi¨¨ncies renovadores. El resultat va ser la involuci¨® en el nivell educatiu de la societat.

Va caldre esperar fins a mitjans de la d¨¨cada dels anys 60 del segle XX perqu¨¨ tornessin a sorgir moviments de renovaci¨® pedag¨°gica i intentar recuperar els principis del Pressupost Extraordinari de Cultura de 1908.

¡°No hem fet una exposici¨® amb cartells i text penjant. Hem aconseguit una exposici¨® totalment immersiva¡±, s'enorgulleix el comissari.