Arriben a Catalunya m¨¦s de 20.000 ¡®papers de Salamanca¡¯ amb 10 anys de retard

Particulars, associacions, sindicats, partits pol¨ªtics, cooperatives agr¨ªcoles, entitats pol¨ªtiques, religioses, familiars i assistencials. No hi va haver ning¨² que se salv¨¦s de la requisa de documents a Catalunya el 1939. Les tropes nacionals anaven guanyant terreny i tot el que serv¨ªs per ¡°obtenir antecedents sobre les actuacions dels enemics de l'Estat¡± era confiscat i enviat a la Delegaci¨® Especial per a la Recuperaci¨® de Documents creada el 1938. Entre juny de 1939 i febrer de 1940 es van enviar amb tren a Salamanca m¨¦s de 150 tones de paper. Ahir, 82 anys m¨¦s tard, m¨¦s de 20.000 d'aquests documents van tornar a Catalunya des del Centre Documental de la Mem¨°ria Hist¨°rica de Salamanca.

A les 11 del mat¨ª van arribar unes 40 caixes en una furgoneta i ahir a la nit ja dormien a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC). Ara els t¨¨cnics de l'arxiu els han de revisar i acarar per saber exactament qu¨¨ ha arribat. Despr¨¦s caldr¨¤ localitzar els amos, descendents i hereus per retornar-los, en compliment de la llei de restituci¨® de novembre de 2005.

Com sempre que es produeix la devoluci¨® de documents ¨Caquesta ¨¦s la setena¨C, els papers s¨®n rebuts amb tots els honors. A l'ANC hi havia ahir la consellera de Cultura en funcions, ?ngels Ponsa, el representant de la Comissi¨® de la Dignitat, Pep Cruanyes, l'entitat que m¨¦s ha treballat perqu¨¨ aquesta tornada sigui possible, la directora general de Patrimoni, Elsa Ibar, i el director de l'ANC, Francesc Balada.

La documentaci¨® que ha arribat, tot d'entitats privades i particulars, no nom¨¦s s¨®n papers i llibres. ¡°Tamb¨¦ hi ha sis banderes, com la del Socors Roig Internacional de Catalunya i la de l'Alian?a de la Dona Jove, de la qual formava part Teresa P¨¤mies¡±, explica Cruanyes. ¡°D'aquestes entitats ja va arribar la documentaci¨® en entregues anteriors; aquestes banderes s'incorporaran al fons que hi ha a l'arxiu¡±, prossegueix aquest advocat, que tamb¨¦ ha pogut veure els fons recuperats d'entitats com el Centre Israelita Agudad Ahim de Barcelona i de l'Associaci¨® Obrera de Concerts, fundada el 1926 a iniciativa de Pau Casals, ¡°uns treballadors que, per ser membres de l'associaci¨®, podien assistir als concerts de l'orquestra creada pel m¨²sic¡±, explica.

Altres de les entitats de les que estava previst que arribessin documents eren la CNT, l'UGT, l'Associaci¨® d'Amics de la Uni¨® Sovi¨¨tica de Catalunya (AUS), la Companyia de Jes¨²s i particulars com el Antoni Aymat Mareca i del conseller de Salut de la Generalitat entre 1931 i 1932, Josep Jov¨¦ i Saroca.

I malgrat la import¨¤ncia del moment, sabien que l'alegria no era completa. S'esperava l'arribada de 26 fons documentals (vuit d'entitats i associacions, nou de particulars i empreses i 10 de partits i sindicats) i 68 agrupacions de menor entitat; en total, un volum de 25.602 imatges digitals, per¨° no va arribar tot. "Han retingut una part que encara hem de valorar¡±, explicava Cruanyes poc despr¨¦s de l'acte de rebuda.

¡°?s incomprensible que no hagi arribat tot. Era una documentaci¨® ja aprovada en les comissions mixtes entre el Govern central i la Generalitat de l'¨¨poca de Sabater i del Partit Popular i estaven paralitzades des d'aleshores. Vam presentar un recurs a l'Audi¨¨ncia Nacional que va establir que tamb¨¦ s¡¯havia d¡¯entregar i va acabar al Suprem, que ens va donar la ra¨®. En realitat, arriba amb deu anys de retard. El cas ¨¦s que ara torna a passar el mateix i han tornat a retenir-ne una part. Presentarem un nou recurs demanant l'execuci¨® de la sent¨¨ncia. No s'ent¨¦n que, si hi ha un acord, ara l'hagin tornat a incomplir¡±, prossegueix. "Arriba tard i falta cam¨ª per rec¨®rrer, per¨° som m¨¦s a prop de restituir la hist¨°ria civil i humana del nostre pa¨ªs. Hem de denunciar la lentitud d'aquesta restituci¨®, que t¨¦ com a destinataris titulars amb nom i cognoms¡±, va comentar, per la seva part, Ponsa.

Si hagu¨¦s arribat tota la documentaci¨® prevista, prossegueix Cruanyes, ¡°s'hauria completat la devoluci¨® als particulars de tota la documentaci¨® requisada a Catalunya que es conservava. I aix¨° seria molt important. Per¨° no ha pogut ser¡±.

Molts dels documents tornats es quedaran a l'Arxiu Nacional perqu¨¨ s¨®n part de fons que queden all¨¤ dipositats gr¨¤cies als titulars, que signen convenis amb el centre per donar-los l¡¯autoritzaci¨®. La resta es lliurar¨¤ als descendents dels seus amos en compliment de la llei de restituci¨®. Segons la Generalitat, ja s'han tornat el 95% dels papers dels sis anteriors lliuraments.