Teixidors, el projecte social que s¡¯ha convertit en ¨¨xit comercial

La clau ¨¦s aquest n¨²mero: 200. Els telers de fusta pretecnol¨°gics teixeixen 200 vegades m¨¦s a poc a poc que els mecanismes de les f¨¤briques actuals. Per cada 200 metres de tela industrial, a Teixidors en teixeixen un. A m¨¤, observant cada bri. Per qu¨¨ treballen amb un aparell no competitiu? Perqu¨¨ teixeixen alguna cosa m¨¦s que teixits. A difer¨¨ncia de les m¨¤quines automatitzades, per fer funcionar aquests telers es necessiten totes dues mans, tots dos peus, els ulls i el cervell del treballador. Tot el cos s'implica en un objectiu: convertir el fil en tela. Aquest exercici d'atenci¨® i precisi¨® ¡ªtrepitjar els pedals a un ritme uniforme que permeti el pas de la llan?adora i veure apar¨¨ixer la tela mentre els ulls comproven que no hi ha nusos o trencaments a la trama¡ª ¨¦s un proc¨¦s d'aprenentatge llarg i exigent. Tamb¨¦ un exercici excel¡¤lent per coordinar el cos i la ment. Aix¨° va ser el que va pensar la treballadora social Marta Ribas: els telers preindustrials s¨®n gimnasos per a les persones amb discapacitats ps¨ªquiques. Era el 1983 quan va arrossegar al seu marit, l'enginyer t¨¨xtil Juan Ruiz, a inaugurar la cooperativa Teixidors: un lloc de treball per a persones amb dificultats d'aprenentatge. Una fotografia a l'entrada de la nova f¨¤brica ¡ªque l'Ajuntament de Terrassa (Vall¨¨s Occidental) va cedir el 2020¡ª recorda aquell moment. Amb els dos fundadors hi ha l'Hortensia. Jove, seriosa i vestida amb bata de treball, ¨¦s una de les treballadores m¨¦s veteranes del teler.

El mat¨ª en qu¨¨ EL PA?S visita les instal¡¤lacions, l'Hortensia canvia de tasca tres vegades. Primer cus etiquetes als xals de caixmir, despr¨¦s planxa fundes de coix¨ª, finalment separa les petites imperfeccions de la llana de yak que arriba d'una cooperativa de ramaders de Mong¨°lia, on la pentinen a m¨¤. Van accedir-hi gr¨¤cies a l'ajuda de Veterinaris sense Fronteres. Els t¨¨xtils de Teixidors tenen una tra?abilitat neta, saben d'on arriba la llana merina ¡ªd'ovelles esquilades a la Proven?a¡ª, per¨° per sobre de tot ¨¦s la m¨¤ la que singularitza cada pe?a. Nom¨¦s produeixen peces ¨²niques, i el wabi sabi ¡ªel terme japon¨¨s que es refereix a la bellesa de la imperfecci¨®¡ª informa de l'artesania que amaguen les bufandes o les mantes. ¡°La Marta i el Juan no tenien voluntat comercial. Buscaven millorar la vida de les persones¡±, explica Jaume Mas, director t¨¨cnic del teler, ¡°per¨° el resultat era tan singular que va triomfar¡±. De la responsabilitat social van passar a la mediambiental. La rendibilitat arribaria molt m¨¦s tard, amb el disseny i les exportacions.

L'Hortensia t¨¦ 56 anys. Explica que ella munta coixins, els planxa, plega mantes i neteja llana que despr¨¦s porten al filador. Fa 38 anys que treballa a l'empresa, des que en tenia 18. ¡°Serveixo per a moltes feines, per¨° quan hi vaig arribar no ho sabia. El meu pare va pensar que podria. Estic orgullosa de tenir feina¡±. Viu amb la seva mare: ¡°Estic separada. Vaig con¨¨ixer el meu marit aqu¨ª. Vam estar casats 27 anys, per¨° em vaig separar perqu¨¨ em pegava¡±. A casa t¨¦ ¡°una coberta de matrimoni teixida per nosaltres¡±. Part dels diners que guanya els estalvia: ¡°Uns tutors m'aconsellen qu¨¨ n'he de fer. Estic contenta per la feina i agra?da pels companys que tinc¡±.

¡ªEnhorabona.

¡ªDoncs s¨ª.

¡ªPuc explicar el que he gravat?

¡ª?s clar. Jo no tinc por.

Tamb¨¦ l'Antonio va con¨¨ixer la seva dona, la Mari Carmen, al teler. A m¨¦s de ser un avesat teixidor, ¨¦s l'encarregat de la bugaderia. ¡°El proc¨¦s de rentar la tela l'ennobleix. Treballem amb mat¨¨ries de gran qualitat i les teixim molt b¨¦, per¨° rentant-les s'aconsegueix la millor versi¨® de cadascuna¡±, explica Mas. Amb aigua calenta i sab¨® ecol¨°gic, els teixits de 2 metres perden 15 cent¨ªmetres al teler, 32 a la rentadora i 12 m¨¦s a l'assecadora. El punt d'encongiment i espessor determina la qualitat de la tela. ¡°La ind¨²stria separa cadascuna d'aquestes etapes. Nosaltres ho fem tot aqu¨ª: d'ordir a planxar, per aix¨° podem assegurar-ne la qualitat¡±. Van comprar una rentadora que havien llen?at. La centrifugadora prov¨¦ de l'Hospital Cl¨ªnic de Barcelona. A la bugaderia, l'Antonio posa al costat de la Mari Carmen. ¡°Sempre he estat entre fils. La meva mare cosia, per¨° a casa jo nom¨¦s netejava. Aqu¨ª, en 21 anys, he apr¨¨s de tot: a enfilar, a teixir, a cosir¡­¡±.

¡ªI per qu¨¨ s'encarrega de netejar?

¡ªPerqu¨¨ la senyora de la neteja est¨¤ de baixa. Tamb¨¦ s¨¦ netejar.

L'Antonio va ser forner i fuster. ?s al teler des de la seva fundaci¨®. ¡°Ens vam casar fa molt, encara hi havia pessetes¡±. El sou els va permetre independitzar-se. ¡°Quan el vaig con¨¨ixer, ell es va posar vermell com un tom¨¤quet i llavors em va contagiar¡±, diu la Mari Carmen. A la pregunta de qu¨¨ ¨¦s el que m¨¦s els enorgulleix de treballar aqu¨ª, responen com els seus companys: ¡°Tot. Ens agrada tenir feina¡±.

¡°Molts dels treballadors de Teixidors van sortir de casa per primera vegada per arribar al teler. Abans alg¨² amb discapacitat era una desgr¨¤cia, una c¨¤rrega per a les fam¨ªlies; a casa era una mol¨¨stia, per¨° en un col¡¤lectiu com aquest ¨¦s un treballador independent que estableix relacions de complicitat i amistat¡±. Mas recorda que, quan la cooperativa es va engegar, els centres de treball oferien tasques ¡°com ficar una cosa en una bossa¡±. Marta Ribas va tenir la idea de crear llocs de treball estimulants, on l'empleat aprenia un ofici i desenvolupava l'atenci¨® i la coordinaci¨® mentre es guanyava la vida: feina, ter¨¤pia i exercici f¨ªsic i mental. ¡°No hi havia precedents d'unir aquestes tres tasques a Espanya¡±, explica Mas.

Van comen?ar de zero: ja no es fabricaven telers preindustrials anteriors a l'electricitat, per¨° van aprendre a construir-los. Van retrocedir en la tecnologia per avan?ar en el desenvolupament hum¨¤. Van posar la responsabilitat per davant de la rendibilitat. Tot i aix¨°, l'empresa no nom¨¦s produeix valors, els seus xals es venen en botigues tan importants com Le Bon March¨¦, a Par¨ªs; ABC Carpet & Home, a Nova York; Selfridges, a Londres, o Lane Crawford, a Hong Kong. Exporten el 70% del que produeixen. El 2008 van guanyar el Premi Nacional d'Artesania i despr¨¦s de la incorporaci¨® de la professora de l'Escola Massana N¨²ria Bitri¨¤ treballen tamb¨¦ amb creadors tan prestigiosos com John Pawson o Helena Rohner.

Les 33 persones que treballen a Teixidors tenen dificultats d'aprenentatge. Jaume Mas, que els organitza, explica que arriben a a la feina mitja hora abans que s'obri la porta de la f¨¤brica. ¡°Ara amb la covid ens ha costat convence'ls que no han de fer-ho¡±. Explica que fan assemblees setmanals per parlar. Quan van anunciar la visita per al reportatge, alguns van rebutjar participar-hi: els seus ve?ns no sabien que tenien discapacitat intel¡¤lectual i no volien fer-ho p¨²blic. Els altres van preferir que no es publiquessin els seus cognoms.

L'Alberto ¨¦s a l'ordidor, on es preparen els fils que es creuaran per formar el teixit. ?s la fase inicial. I requereix una alta capacitat d'atenci¨®: ha de fer anar els fils, comprovar que cadascun entri pel seu lloc i vigilar que no es trenquin. Viu amb la seva mare i el seu germ¨¤, i s'encarrega de comprar-los el menjar. Fa 22 anys que ordeix. ¡°Vaig comen?ar enfilant, all¨¤ amb els companys. La feina i els companys em van canviar la vida¡±. Va estar de pr¨¤ctiques, remunerades, durant dos anys. Despr¨¦s va aconseguir aprendre a ordir. Nom¨¦s 3 dels 33 treballadors estan formats per fer-ho. Si l'Alberto es posa malalt, la Cristina i el Juan Carlos estan preparats per substituir-lo. M¨¦s enll¨¤ de la tasca espec¨ªfica que desenvolupin, tots a l'empresa s¨®n teixidors, d'aqu¨ª el nom, Teixidors. ¡°Tots menys dues persones, que no tenen les habilitats per formar-los en aquesta disciplina, per¨° s¨ª per fer feines complement¨¤ries com enfilar o com fer bitlles, on s'enrotlla el fil que anir¨¤ dins de les llan?adores¡±, aclareix Jos¨¦ Antonio Pazos, el responsable de la formaci¨®. ?s al que dedica la Marta des de fa m¨¦s de 20 anys. El seu pare tenia una f¨¤brica t¨¨xtil. ¡°All¨¤ tamb¨¦ feia bitlles. Per¨° quan ja no va haver-hi feina vaig venir aqu¨ª¡±.

¡ªI el que m¨¦s li agrada ¨¦s...?

¡ªTot!

¡ªA tots els agrada tot!

¡ªB¨¦, a mi el que m'encanta s¨®n els fils de colors.

¡°Li agrada el mateix que a tots: arribar al mat¨ª i que hi hagi molta feina. Aix¨° ¨¦s com el m¨®n a l'inrev¨¦s¡±, somriu Pazos.

L'empresa Teixidors produeix xals i mantes amb una exquisida repu?taci¨® mundial. Jaume Mas afirma que en fires com la parisenca Maison & Objet nom¨¦s els coneixen per la qualitat, no per la seva hist¨°ria. Per aix¨°, quan una associaci¨® de productors de lli els va visitar, els seus membres es van emocionar en descobrir els treballadors. Despr¨¦s de lloar la iniciativa, van preguntar: ¡°I la producci¨®, on la feu?¡±. No podien associar el que estaven veient amb el que coneixien de Par¨ªs. Teixidors va n¨¦ixer per a les persones, no per a les mantes o els xals de fil o caixmir que avui han fet que obtinguessin fama mundial. La cooperativa ¡ªavui fundaci¨®¡ª ¡°va n¨¦ixer per donar-los una vida a ells i a les seves fam¨ªlies¡±, diu Mas. Per aix¨°, encara que tradicionalment es dissimulen les costures, a Teixidors les evidencien, les han convertit en marca de la casa. Expliquen la hist¨°ria de la m¨¤ que les ha fet.