El parc de Diagonal Mar, sis¨¨ refugi de biodiversitat de Barcelona

El parc de Diagonal Mar, un dels parcs amb m¨¦s esp¨¨cies d'aus de Barcelona, ser¨¤ el sis¨¨ refugi de biodiversitat de la capital catalana i el 56,8% de la superf¨ªcie ser¨¤ ¨¤rea protegida, segons ha anunciat el regidor d'Emerg¨¨ncia Clim¨¤tica i Transici¨® Ecol¨°gica, Eloi Badia. El regidor ha assegurat que aquest espai "es convertir¨¤ en un dels pilars de la preservaci¨® de la diversitat de la ciutat".

De la superf¨ªcie total del parc de Diagonal Mar, 134.331 metres quadrats, un 56,8% (76.254,5 m²) passa a ser ¨¤rea protegida per preservar i afavorir les esp¨¨cies de flora i fauna d'inter¨¨s, per la qual cosa els gossos no podran accedir a aquesta part delimitada del parc a partir del dilluns 19 d'abril. El motiu, segons ha explicat Badia, ¨¦s que els animals de companyia dificulten que aquest espai pugui desenvolupar-se normalment com a ecosistema.

El parc de Diagonal Mar se suma als cinc refugis de biodiversitat que ja hi ha a Barcelona: el parc de Joan Mir¨®; els jardins de Valent Petit; la f¨¤brica de Ca l'Alier; la pla?a de les Gl¨°ries i els jardins del doctor Pla i Armengol. A totes aquestes zones s'apliquen mesures espec¨ªfiques de protecci¨® de la flora, com ara estanys i basses perqu¨¨ siguin h¨¤bitat per a la fauna.

El refugi de biodiversitat del parc de Diagonal Mar, segons ha explicat Badia, ¨¦s un espai creat espec¨ªficament per potenciar la pres¨¨ncia de plantes amb flors i fruits, perqu¨¨ es converteixi en un espai de refugi, alimentaci¨® i nidificaci¨® d'aus i altres animals diversos, com papallones i insectes pol¡¤linitzadors, r¨¨ptils i petits mam¨ªfers.

Algunes esp¨¨cies d'ocell s'alimenten dels insectes que viuen a l'aigua del llac del parc, on hi ha moltes esp¨¨cies vegetals, com el lliri groc, la boga, el jonc o el nen¨²far blanc. El parc t¨¦ xiprers dels pantans, ¨¤lbers i pollancres, tamarindes africans i plantes pr¨°pies d'ambients humits, com el jonc i el cany¨ªs, entre d'altres.

A m¨¦s d'instal¡¤lar-hi estructures i h¨¤bitats per afavorir la pres¨¨ncia de fauna, les tasques de manteniment del verd es fan amb criteris de naturalitzaci¨®. Aix¨° vol dir que la gespa evoluciona cap a prats urbans, plantaci¨® d'esp¨¨cies arbustives d'inter¨¨s, erradicaci¨® d'esp¨¨cies vegetals invasores i manteniment d'acord amb els calendaris de la flora i, sobretot, la fauna.