¡°L¡¯extrema dreta a Espanya ha passat a estar normalitzada molt r¨¤pidament¡±

Les fundacions Open Society s¨®n l'organitzaci¨® filantr¨°pica m¨¦s gran al m¨®n dedicada a finan?ar projectes de millora dels drets humans i la democr¨¤cia. La seva fama prov¨¦ en part per la notorietat del seu fundador, l'inversor George Soros. Jordi Vaquer (Barcelona, 1974) ¨¦s director d'an¨¤lisi i prospectiva global d'Open Society. Anteriorment va ser director del centre d'estudis internacionals CIDOB.

Pregunta. ?s Espanya una plena democr¨¤cia?

Resposta. S¨ª, Espanya ¨¦s una democr¨¤cia plena. Hi ha una manera d'avaluar si ¨¦s una democr¨¤cia o no amb els est¨¤ndards dels ¨ªndexs globals. Aquest any n'han sortit tres que situen Espanya molt b¨¦, en el 10% millor. Hi ha altres criteris. Hi ha temes que ens han de preocupar sobre drets i llibertats? Jo crec que s¨ª. Estem anant a pitjor o a millor? Crec que en alguns temes estem empitjorant. Per¨°, per desgr¨¤cia, no ¨¦s l'¨²nic pa¨ªs on s'estan produint regressions si mirem cap a Fran?a, It¨¤lia o Gr¨¨cia.

P. En quins aspectes s'est¨¤ retrocedint?

R. S'estan estenent problemes que s'havien donat en la lluita contra el terrorisme o en el control migratori a partir del 2015, amb la repressi¨® de les protestes socials i la llei mordassa. I m¨¦s recentment, amb la repressi¨® del proc¨¦s independentista. S'han est¨¨s a altres ¨¤mbits casos d'impunitat policial, o coses noves com que no es pugui filmar o difondre imatges de l'acci¨® policial.

P. Quina repressi¨® detecta en el proc¨¦s independentista catal¨¤?

R. Quan parlo de situacions lesives en drets i llibertats em refereixo a l'escorcoll de la seu d'un partit sense ordre judicial, o casos de brutalitat policial no nom¨¦s no investigats sin¨® posats com a exemplars per part de les autoritats. ?s veritat que s'han produ?t violacions de la llei i de l'estatut d'autonomia per part de l'independentisme, per¨° ¨¦s diferent, perqu¨¨ ¨¦s important la proporcionalitat del poder que tens. El fet que alg¨² violi la llei, des del punt de vista democr¨¤tic ¨¦s problem¨¤tic, per¨° no es correspon que hi hagi una amena?a dels drets i llibertats p¨²bliques. Quan es produeix aquesta amena?a ¨¦s sobretot per part dels poders estatals, per l'acci¨® dels cossos policials o la pres¨®.

P. El Govern central esgrimeix constantment el r¨¤nquing de democr¨¤cies de The Economist per replicar a Podem i a l'independentisme que Espanya ¨¦s una plena democr¨¤cia. Aix¨° no exposa una manca de convicci¨®? No n'hi ha prou dient que ¨¦s un Estat membre i de refer¨¨ncia de la UE?

La monarquia o la policia?no s¨®n els subjectes que es
vol defensar amb la tipificaci¨®
dels delictes d¡¯odi

R. Els arguments que el que fan ¨¦s dir ¡°aix¨° no es pot ni debatre¡±, perqu¨¨ estem molt amunt a l'¨ªndex de The Economist o perqu¨¨ som a la UE, no s¨®n bons. No s¨®n bons perqu¨¨ una societat democr¨¤tica ha de tenir la sensaci¨® que ha de seguir millorant. A Espanya, un dels secrets que la societat hagi estat cada cop m¨¦s oberta i liberal ¨¦s que durant molts anys s'ha sentit inadequada, poc europe?tzada, que no estava a l'altura. La millor garantia que som una societat democr¨¤tica no ¨¦s nom¨¦s la qualitat de les nostres institucions i del discurs pol¨ªtic, sin¨® l'adhesi¨® de la ciutadania als valors democr¨¤tics. I vull remarcar que pel que fa a l'adhesi¨® de la ciutadania espanyola a valors d'igualtat, o de la necessitat de tenir persones immigrades, Espanya ¨¦s una de les societats m¨¦s obertes d'Europa.

P. Qu¨¨ ¨¦s particularment greu en l'empresonament de Pablo H¨¢sel?

R. ?s particularment greu el context en qu¨¨ es dona el cas H¨¢sel. Se sumen diferents casos: un llibre, Fari?a, que ha estat retirat per un jutge, tot i que despr¨¦s el van tornar a poder vendre; una obra d'art que es retira d'una fira d'art perqu¨¨ diu que a Espanya hi ha presos pol¨ªtics; uns titellaires que per un cartell d'un titella han estat jutjats; persones que per tuits d'un atemptat de fa quaranta anys han de respondre davant d'un jutge; rapers que per les seves lletres han de donar respostes davant d'un jutge. Es van crear unes figures legals amb la reforma del codi penal del 2015, sobre les inj¨²ries a la Corona, ofenses contra sentiments religiosos i una nova manera d'entendre l'exaltaci¨® del terrorisme, precisament quan hi ha menys terrorisme... Quan en un sistema jur¨ªdic la major part de les decisions que s¨®n dubtoses o problem¨¤tiques recauen sempre en el mateix espectre ideol¨°gic, aix¨° genera una resposta per part d'aquest espectre, l'esquerra o l'esquerra radical, que considera que la llei ¨¦s injusta i que est¨¤ aplicada amb un biaix. Si aquestes condemnes fossin per als dos costats, per¨° no ¨¦s el cas.

P. El gener passat, per exemple, el Tribunal Suprem va condemnar a un any de pres¨® una banda nazi per can?ons d'odi...

R. Passa poc. La balan?a est¨¤ desequilibrada. M¨¦s que criticar molt l'actuaci¨® de la just¨ªcia, el que cal ¨¦s exigir al legislador que millori o canvi? la llei de seguretat ciutadana, o els tipus penals per evitar interpretacions lesives i que generen inseguretat per a actors, cantants, artistes o tuitaires quan no estan manifestant amenaces directes a persones, quan no estan incorrent en el delicte d'odi del qual ens hem de protegir, que ¨¦s el delicte d'odi contra persones vulnerables. Adela Cortina va escriure que la protecci¨® que ofereix la tipificaci¨® dels delictes d'odi s'ha d'estendre als col¡¤lectius molt vulnerables. No ha de servir per defensar institucions p¨²bliques que ja estan protegides pels cossos de seguretat de l'Estat o que tenen una predominan?a en l'espai p¨²blic. La monarquia o la policia no s¨®n els subjectes que es vol defensar amb la tipificaci¨® dels delictes d'odi.

P. I com ha d'afrontar la llei una can?¨® de H¨¢sel on diu que l'excalcalde de Lleida ?ngel Ros es mereix un tret, o que l'exlehendakari basc Patxi L¨®pez mereix que li esclati un cotxe bomba?

R. S'ha de veure fins a quin punt aquesta amena?a ¨¦s cre?ble, i si la vida d'aquestes persones est¨¤ en perill o ¨¦s una expressi¨® d'estar enfadat. En el cas de dubte, l'opci¨® que fa prevaler la llibertat d'expressi¨® ent¨¦n que no ¨¦s una amena?a cre?ble. Seria diferent la situaci¨® de les persones que al Pa¨ªs Basc durant el temps del terrorisme eren amena?ades.

Per l¡¯adhesi¨® de la ciutadania a valors com la igualtat, Espanya ¨¦s de les societats m¨¦s obertes d¡¯Europa

P. Des de les institucions, fos la presid¨¨ncia dels Estats Units de Donald Trump, o Pablo Iglesias des del Govern central, o el nacionalisme catal¨¤ des de la Generalitat, s'han atiat discursos populistes que denuncien unes suposades elits que maniobren contra ells. Aquestes actituds, paradoxals perqu¨¨ s¨®n antisistema des del poder p¨²blic, s¨®n un fenomen nou?

R. Hi ha hagut un discurs de cr¨ªtica que farien les ONG de drets humans i que ha estat adoptat per partits, mirant de deslegitimar el poder o qui est¨¤ en el poder. I quan aquests partits han passat a formar part de l'Estat, els ha anat molt b¨¦ mantenir aquest discurs, en part per justificar fracassos de la seva gesti¨® i en part perqu¨¨ hi ha un fort corrent antiinstitucional. Les institucions vistes com a obstacle a la voluntat de la majoria, ¨¦s a dir, el majoritarisme, una de les expressions del populisme. La novetat a Europa ¨¦s que hi ha alguns que accedeixen al poder i ho mantenen. En alguns pa?sos, i Espanya no ¨¦s el pitjor, des del poder pol¨ªtic hi ha una intenci¨® d'erosionar les institucions de poder. Parlo d'Hongria, de Pol¨°nia i una mica d'Eslov¨¨nia. ?s un moment de crisi de la democr¨¤cia representativa i institucional.

P. La dreta espanyola, si la comparem amb la d'altres pa?sos europeus, est¨¤ jugant amb foc legitimant l'extrema dreta de Vox?

R. Amb l'extrema dreta hi ha hagut dues escoles: una, el cord¨® sanitari, a?llar-los i deixar-los fora del joc democr¨¤tic, cap pacte amb ells. No ¨¦s la majorit¨¤ria, es mant¨¦ a Alemanya o a Su¨¨cia. Per¨° la dreta populista radical ha estat al Govern a Dinamarca, Finl¨¤ndia, Holanda, Gr¨¨cia, ?ustria o It¨¤lia. L'altra escola diu que s¨®n una expressi¨® leg¨ªtima d'un pensament i se'ls ha de combatre des del camp de les idees i dels vots. A Espanya, ni l'esquerra ni la dreta han fet cordons sanitaris a l'extrema dreta: la dreta no ha renunciat al seu suport per governar; l'esquerra no ha perm¨¨s governar la dreta a canvi que aquesta no sigui ostatge de l'extrema dreta. El que ha passat a Espanya, i ¨¦s excepcional, ¨¦s que l'extrema dreta ha passat a estar normalitzada molt r¨¤pidament. La pol¨ªtica espanyola est¨¤ plena de l¨ªnies vermelles, de partits que es veten uns i altres. Aix¨° normalitza Vox perqu¨¨ Vox n'¨¦s un m¨¦s.

P. Quina ¨¦s la millor opci¨® per fer front a aquesta dreta radical?

R. Crec que les pol¨ªtiques de cord¨® sanitari en l'¨¤mbit institucional s¨®n bones, perqu¨¨ eviten que l'extrema dreta s'institucionalitzi, que tingui m¨¦s quota de poder i tingui influ¨¨ncia en pol¨ªtiques p¨²bliques. Les pol¨ªtiques de cord¨® sanitari informatiu, no donar altaveu, en l'espai comunicatiu actual s¨®n insuficients, perqu¨¨ els victimitzen i tindran igualment la manera de fer arribar el seu missatge. No parlar-ne ajuda a no amplificar la seva veu, per¨° no rebatre en p¨²blic els seus arguments, les dades falses, t¨¦ un cost.