Barcelona estudia que la ¡®taxa Amazon¡¯ es cobri a trav¨¦s de l¡¯estacionament

El govern de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ja t¨¦ l'informe jur¨ªdic que va encarregar per avan?ar en la creaci¨® d'una taxa Amazon per gravar els gegants del comer? electr¨°nic. L'informe veu justificat un tribut que gravi els lliuraments a domicili de les empreses de comer? en l¨ªnia per motius fiscals, econ¨°mics, de foment del comer? local i ambientals. El text llan?a una proposta normativa. Planteja una taxa, regida per una ordenan?a municipal espec¨ªfica, ¡°per l'estacionament de vehicles de tracci¨® mec¨¤nica a la via p¨²blica per a la prestaci¨® de serveis postals¡±; i la creaci¨® d'una reserva de places d'aparcament d'utilitzaci¨® obligat¨°ria per als lliuraments a domicili, que requeriria que els operadors tinguessin llic¨¨ncia.

Per quantificar la taxa, que seria anual ¨Cuna de les claus de la seva complexitat¨C, l'informe apunta a dues variables. L'estimaci¨® del valor que tindria al mercat la utilitzaci¨® de l'espai p¨²blic (amb un informe tecnicoecon¨°mic que acompanyi l'ordenan?a) i la facturaci¨® anual de cada operador postal a Barcelona. La recaptaci¨® es destinaria a la digitalitzaci¨® del comer? local. ¡°La quota de cada operador resulta de l'aplicaci¨® sobre el valor global de mercat [de la utilitzaci¨® dels aparcaments] del percentatge que representin els ingressos bruts de cada operador postal procedents de la facturaci¨® anual al terme municipal de Barcelona sobre el total d'ingressos bruts anuals dels operadors postals¡± amb activitat a la ciutat, indica l'informe.

La taxa no afectaria els vehicles de menys de quatre rodes (els riders i les motos en quedarien exclosos), els aut¨°noms, els transportistes que reparteixen mercaderia entre empreses, i els lliuraments de paquets a punts de recollida. I tindrien bonificacions els vehicles sostenibles, del 100% en el cas dels de zero emissions.

Des de les ¨¤rees d'Economia i Comer? de l'Ajuntament expliquen que estan valorant l'estudi, que signen els catedr¨¤tics de Dret Financer i Tributari de la Universitat Carlos III de Madrid Enrique Ortiz i M. Luisa Gonz¨¢lez-Cu¨¦llar.

En l'apartat de la justificaci¨® de la taxa, els experts analitzen les dades de creixement del sector del comer? per internet, les limitacions que tenen els tributs locals, la falta d'adaptaci¨® de les normatives vigents a l'entorn digital, i constaten la ¡°pressi¨® fiscal menor per a les grans companyies multinacionals que operen en el comer? electr¨°nic, cosa que col¡¤loca, de facto, en una situaci¨® de desavantatge competitiu el comer? tradicional que ha estat cobrint fins ara tots els barris de ciutats com Barcelona¡±. El text al¡¤ludeix fins i tot a la funci¨® ¡°social i urban¨ªstica¡±, de cohesi¨® social i de generaci¨® d'ocupaci¨® que t¨¦ el comer? de proximitat.

Un aspecte clau de la taxa ¨¦s que s'aplicaria als ¡°operadors postals¡± que fan entregues a domicili, tot i que el repartiment se subcontracti. I l'informe especifica que la taxa no es pot limitar al comer? per internet: s'ha d'estendre a totes les empreses que fan activitat de lliurament d'enviaments a domicili, tot i que les mercaderies s'hagin comprat en establiments mercantils presencials. El fet que contribuents de la taxa siguin els operadors postals inclou el servei p¨²blic de Correus, perqu¨¨ presta servei universal, per¨° tamb¨¦ liberalitzat, en lliurar mercaderies d'altres operadors.

En l'informe ¨¦s determinant la resoluci¨® de setembre del 2020 de la Comissi¨® Nacional dels Mercats i la Compet¨¨ncia (CNMC), que va concloure que Amazon (a trav¨¦s de les seves empreses Amazon Spain Fulfillment, SL i Amazon Road Transport Spain, SL) fa tasques d'operador postal i ha de complir amb la normativa del sector postal. ¡°Ofereixen i fan les activitats de log¨ªstica del lliurament¡±, per aquest motiu se'ls considera operadors postals, recorda l'informe sobre la resoluci¨®.

L'informe aporta dades del creixement del sector i apunta que ¡°les activitats vinculades a l'economia digital, en la qual s'inclou el comer? electr¨°nic, generen rendes importants que, no obstant aix¨°, es concentren en grans grups multinacionals que a la pr¨¤ctica funcionen en situaci¨® d'oligopoli¡±. Tamb¨¦ indica que ¡°generen externalitats que distorsionen la compet¨¨ncia¡± i considera que ¡°estaria justificada des de la perspectiva estrictament econ¨°mica la intervenci¨® del regulador¡±, perqu¨¨ ent¨¦n que les normes vigents no estan adaptades a l'economia digital, perqu¨¨ graven societats amb pres¨¨ncia f¨ªsica a la ciutat.

¡°Externalitats negatives¡±

En l'apartat de justificaci¨® de la taxa l'informe apunta que ¡°l'activitat de comer? electr¨°nic genera determinades externalitats negatives que afecten directament els interessos de les corporacions locals¡±, i que podrien corregir-se en part amb una taxa ¡°amb un fet imposable que pivot¨¦s sobre la utilitzaci¨® del domini p¨²blic¡±.

De fet, la ¡°distribuci¨® domicili¨¤ria massiva de mercaderies per les grans companyies de venda minorista en l¨ªnia se serveix necess¨¤riament del domini p¨²blic local¡±. Entre els impactes de l'activitat a les ciutats cita la mobilitat, la congesti¨® del tr¨¤nsit, la contaminaci¨®, la sobreutilitzaci¨® de la xarxa vi¨¤ria (amb despeses de manteniment i gesti¨®). El text apunta fins i tot a l'increment de residus que suposa l'embalatge dels productes i de la petjada ambiental. ¡°Si, a m¨¦s, com sembla, el comer? en l¨ªnia incrementa el consumisme, en fomentar l'adquisici¨® de b¨¦ns que no s¨®n indispensables, la petjada ambiental que comporta qualsevol acte de consum haur¨¤ de ser m¨¦s gran¡±, afirmen els experts.

En referir-se a situaci¨® de desavantatge competitiu del comer? tradicional respecte als gegants del comer? electr¨°nic, tamb¨¦ apunta a la repercussi¨® del model de ciutat: ¡°Aquesta situaci¨® repercuteix, es vulgui o no, en l'ordenaci¨® territorial, aix¨° ¨¦s, en la trama i el model de ciutat caracter¨ªstic dels pa?sos mediterranis, ja que el comer? de proximitat compleix una funci¨® econ¨°mica, per¨° tamb¨¦ social i urban¨ªstica, que conv¨¦ valorar en la seva justa mesura, ja que potencia la cohesi¨® social i la conviv¨¨ncia als barris alhora que enforteix el teixit productiu, els negocis i les empreses locals, redundant en un increment de l'ocupaci¨® a la zona. Aquest tipus de comer?, perfectament integrat en la trama urbana, incrementa el tr¨¤nsit per als vianants a les ciutats, cosa que augmenta la seguretat als carrers i evita la degradaci¨® dels barris¡±.