La for?a de la t¨¨cnica

A El cos¨ª Pons, en una de les incomptables intervencions de la veu de Balzac per comentar, a la manera afor¨ªstica, el curs dels esdeveniments ¡ªi que Enric Iborra cita en aquest elogi de la lectura i els llibres que ¨¦s Els c¨°mplices¡ª, es pot llegir una frase que semblaria escrita expressament per resumir l¡¯atmosfera que es desenrotlla al llarg de l¡¯¨²ltima novel¡¤la de Jaume Cabr¨¦ (Barcelona, 1947), Consumits pel foc: ¡°El fet que actualment les faules facin esfor?os inaudits per assemblar-se a la realitat fa que totes les coses reals semblin faules¡±.

A Consumits pel foc hi volen moltes falenes, sempre atretes per la llum dels fanals; hi surten dragons, que s¡¯estan vigilants a la paret a l¡¯espera d¡¯empassar-se-les abans que es cremin; i hi ha tamb¨¦ un godall i els altres germans senglars, tremendament loqua?os, que escolten i discuteixen les lli?ons de l¡¯experi¨¨ncia que els inculca la seva mare, la Gran Truja. M¨¦s enll¨¤ de la participaci¨® d¡¯aquests integrants del regne animal, a la novel¡¤la se segueixen sobretot les perip¨¨cies que s¡¯abaten sobre l¡¯Ismael, home solitari que ha viscut una inf¨¤ncia infeli?, professor de llengua i literatura en un institut, heroi miniaturitzat que empr¨¨n la defensa de la seva identitat i les seves raons en una Barcelona en blanc i negre (com si la postguerra encara hi fos present) i que sembla una fortalesa herm¨¨tica farcida de passadissos laber¨ªntics: ¨¦s en aquest m¨®n exterior on transcorre bona part de l¡¯obra una vegada el protagonista surt de casa seva d¡¯improv¨ªs, sense documents d¡¯identificaci¨®, i un accident li fa perdre la mem¨°ria. De sobte, Ismael no sap qui ¨¦s, i el periple que es narra ¨¦s la lluita per recuperar la identitat a trav¨¦s de la mem¨°ria i la reconquesta de la llar.

A Consumits pel foc, Cabr¨¦ no vol trasbalsar ni remoure la consci¨¨ncia del lector formulant-li de la manera m¨¦s complexa possible grans preguntes sobre la condici¨® humana com a Les veus del Pamano ¡ªpotser l¡¯oblit i el perd¨® pol¨ªtic ¨¦s m¨¦s possible que el perd¨® i l¡¯oblit sentimental?¡ª, o com a Jo confesso ¡ªquina relaci¨® existiria entre la feina i el talent art¨ªstic, entre l¡¯¨¨xit i el frac¨¤s i les estrat¨¨gies i les perversions de la Hist¨°ria?¡ª. L¡¯embalum de Consumits pel foc ¨¦s m¨¦s prim, per¨° Cabr¨¦ torna a demostrar que no concep la pr¨¤ctica de la novel¡¤la sense la posada en marxa d¡¯un sofisticat dispositiu d¡¯estrat¨¨gies formals: amb una trama m¨ªnima, omple el text de pistes falses, conjectura i especula sobre la realitat d¡¯Ismael ¡ªde passada, hi va introduint una defensa aferrissada dels llibres i la lectura enfront de l¡¯amn¨¨sia moral del present¡ª, el lector avan?a i recula en el temps de la mateixa manera que entra i surt del m¨®n dels somnis i de la fantasia com si es tract¨¦s d¡¯una mec¨¤nica natural. I, com passa a les seves novel¡¤les m¨¦s ambicioses, a Consumits pel foc, que arriba una d¨¨cada despr¨¦s de l¡¯¨¨xit de Jo confesso, el lector tamb¨¦ presencia una lli?¨® de com s¡¯organitza una mat¨¨ria narrativa: l¡¯autor de Senyoria dosifica l¡¯encaix de les peces ¡ªcrea un suspens t¨¨cnic, es podria dir¡ª, i, com si realitz¨¦s un joc de mans, a la fi aconsegueix que els fils escampats, i que semblaria que podrien quedar solts, es lliguin amb un nus espectacular. La ll¨¤stima ¨¦s que a Consumits pel foc no tot est¨¤ a la mateixa altura de la t¨¨cnica.

Al lector potser li semblar¨¤ un disbarat incomprensible la coexist¨¨ncia dels ingredients de faula amb els absurds que ha d¡¯anar superant l¡¯innocent condemnat al llarg de la novel¡¤la ¡ªque un senglar de cop i volta parli segurament encantar¨¤ els lectors fidels al realisme m¨¤gic, per¨°¡ª; es pot trobar que la deformaci¨® grotesca de la llista completa de personatges que hi participen, la col¡¤lisi¨® entre les aspiracions personals i la realitat m¨¦s grisa de les circumst¨¤ncies quotidianes estigui perfilada amb un tra? gruixut en exc¨¦s; la comicitat de certes situacions i d¡¯alguns di¨¤legs, que a estones semblen provenir d¡¯una obra de teatre sobre la incomunicaci¨®, no sempre encerta el punt que es busca a la diana; i, com si hi hagu¨¦s una despreocupaci¨® not¨°ria per buscar la m¨¤xima tensi¨® estil¨ªstica possible, es fa inevitable que les rareses involunt¨¤ries de la prosa, els entrebancs de la flu?desa accentual del discurs, la poca uniformitat del l¨¨xic, algunes incoher¨¨ncies sint¨¤ctiques, acabin afectant l¡¯o?da del lector.