Sanitat pol¨ªtica

Com vost¨¨, lectora; com vost¨¨, lector: em perdo en les restriccions successives de la mobilitat a Catalunya arran de la pand¨¨mia de covid-19. Aquests dies el confinament ¨¦s comarcal. Per¨° per als qui vivim i treballem a l¡¯¨¤rea metropolitana de Barcelona, ¨¦s a dir, per als seus 3.336.000 habitants de 36 municipis, una restricci¨® cenyida a la comarca del Barcelon¨¨s, 2.200.000 habitants de 5 municipis, sembla un acudit: inclou l¡¯Hospitalet de Llobregat, per¨° no Sant Just Desvern ni Cornell¨¤ de Llobregat. Aix¨° no ¨¦s pol¨ªtica sanit¨¤ria, sin¨® sanitat pol¨ªtica, utilitzaci¨® de la salut per instrumentar pol¨ªtiques que li s¨®n alienes, com la defensa d¡¯una divisi¨® comarcal desfasada i mediocre.

Hi ha m¨¦s propostes: una segona seria l¡¯estrictament territorial, el territori de Catalunya, per¨° si ha de ser aix¨ª, millor posar fi al confinament perimetral del tot. Una tercera ¨¦s una entel¨¨quia: les vegueries, abans eren set, ara en s¨®n vuit, i acumulen comarques contig¨¹es. Els nostres pol¨ªtics ni tan sols s¡¯han posat d¡¯acord sobre les capitals d¡¯algunes, per¨° la vegueria permetria moure¡¯s una mica m¨¦s. Una quarta proposta ¨¦s dividir per regions sanit¨¤ries, que a Catalunya en s¨®n set. I una cinquena, distingir per les quatre prov¨ªncies, ¨¦s anatema, tret pels efectes electorals.

Els catalans -disciplinats, d¨²ctils, d¨°cils, febles, dominats- ens hem deixat doblegar pels designis dels qui dicten on ens deixaran passejar. Per la pand¨¨mia, ¨¦s cert, per¨° tamb¨¦ per com utilitzar-la en la pugna pel poder.

La pand¨¨mia ¨¦s greu: el 13 d¡¯abril vaig veure i vaig sentir Angela Merkel, cancellera d¡¯Alemanya, anunciar el pas d¡¯una pol¨ªtica sanit¨¤ria descentralitzada en els 16 L?nder del seu pa¨ªs a una altra de federal i centralitzada: ¡°No podem esperar¡±, va dir, ¡°que les unitats de vigil¨¤ncia intensiva se saturin de pacients de covid-19, ja que llavors ja seria massa tard¡±. ?s urgent, va afegir, l¡¯¡°Ausgangssperre¡±, el toc de queda a tot el pa¨ªs des de les nou de la nit fins a cinc del mat¨ª, a partir d¡¯un nivell de contagi de 100 per 100.000 persones en una setmana, aix¨ª com tancaments i limitacions d¡¯activitat molt estrictes. Alemanya ¨¦s un pa¨ªs m¨¦s petit, per¨° m¨¦s poblat que Espanya i, tot i la dificultat que comporten les comparacions internacionals en aquest tema, ells estan a gaireb¨¦ 1.000 morts per mili¨® d¡¯habitants per covid-19, mentre que nosaltres en tenim m¨¦s de 1.600 (el pa¨ªs amb m¨¦s mortalitat fins ara, a mitjans d¡¯abril, ¨¦s la Rep¨²blica Txeca, amb 2.645).

En pol¨ªtiques sanit¨¤ries conv¨¦ tocar de peus a terra, perqu¨¨ al final difer¨¨ncies grans de resultats entre pa?sos molt semblants en economia, pol¨ªtica i cultura criden molt l¡¯atenci¨®: hi ha hagut m¨¦s mortaldat a Su¨¨cia (molt liberal en temes de covid-19) que a Noruega, Finl¨¤ndia o Dinamarca (m¨¦s estrictes). Hi ha hagut molt bons ¨¨xits -per pura geografia- a pa?sos que s¨®n illes, com Austr¨¤lia, Isl¨¤ndia o Nova Zelanda, f¨¤cils de tancar, tot i que no en d¡¯altres, com el Regne Unit, tamb¨¦ una illa, per¨° al mateix temps un nus gegant¨ª de comunicacions. No ¨¦s f¨¤cil jutjar abans del final del t¨²nel.

Despr¨¦s hi ha les idiosincr¨¤sies col¡¤lectives (espanyols i catalans se¡¯ns continua dient, com en la dictadura, que no se¡¯ns pot tractar com si f¨®ssim suecs) i individuals (jo no estic gens espantat, he superat la malaltia sense m¨¦s conseq¨¹¨¨ncies, tot i que vaig passar dues setmanes entretingudes).

La q¨¹esti¨® est¨¤ molt polititzada a tot arreu. Es comprova f¨¤cilment consultant els webs que publiquen i actualitzen els mapes d¡¯aquells estats dels Estats Units d¡¯Am¨¨rica que imposen la mascareta obligat¨°ria (els de l¡¯est i l¡¯oest) i aquells que no ho fan (a grosso modo, els del centre i el sud), ¨¦s a dir, estats majorit¨¤riament dem¨°crates contra estats tendencialment republicans. La mascareta obligat¨°ria a l¡¯aire lliure en llocs sense aglomeracions ¨¦s una imposici¨® f¨¤cil, pur control social. Em preocupen molt m¨¦s les persones que grapegen totes les taronges del supermercat. Per acabar comprant-ne tres. O cap.

Per aix¨°, m¨¦s que en les mesures generals sobre distanciament, emmascarament i mobilitat, em fixo en pol¨ªtiques concretes: com abordem l¡¯ensenyament escolar?, com protegim la gent gran i els malalts cr¨°nics?, i, sobretot, com donem suport als treballadors essencials, als qui no poden deixar de sortir a treballar? Sanitaris, policies, mestres, repartidors que, sobre una bicicleta, em porten el menjar a casa, o els qui escombren i freguen, o els qui, finalment, col¡¤loquen les mercaderies a les prestatgeries dels supermercats. Abans de grapejar all¨¤ la fruita, penseu, sisplau, en la reposadora.

Pablo Salvador Coderch ¨¦s catedr¨¤tic em¨¨rit de Dret Civil a la Universitat Pompeu Fabra.