Irene Vallejo, una sirena narra a Barcelona

I llavors va cantar els encants de Dodona, ciutat santuari on hi havia l'oracle grec m¨¦s antic, ¡°amb una alzina m¨¤gica que coneixia l'avenir¡±. ¡°Al bosc sagrat on murmuraven les fulles de roure¡± i ¡°en un temps en qu¨¨ l'home encara no havia oblidat l'alfabet dels arbres¡±. I aix¨ª, ahir, amb una irresistible veu melodiosa, l'escriptora Irene Vallejo va anar embastant i desteixint, encadenant hist¨°ries i met¨¤fores. Potser la primera sirena que Barcelona ha tingut com a pregonera pel Dia del Llibre, com va deixar pal¨¨s aquest dijous al Sal¨® de Cent de l'Ajuntament, en el pr¨°leg de la diada de Sant Jordi.

No hauria de ser una sorpresa, perqu¨¨ el seu El infinito en un junco (Premi Nacional d'Assaig, ins¨°lit best-seller tradu?t a 36 lleng¨¹es, sobre la invenci¨® del llibre al m¨®n antic) ¨¦s una concatenaci¨® de mons i un altre cant a la lectura com a instrument de sanaci¨® i refugi, com ella mateixa sap molt b¨¦, ja que el va escriure despr¨¦s d'una greu malaltia del seu fill. Perfecte per a aquests temps pand¨¨mics, que ho van deixar de ser durant la mitja hora que va parlar per a la seixantena d'assistents a l'Ajuntament i els gaireb¨¦ 300 que s'hi van connectar virtualment.

Vallejo, xerrant amb el periodista Xavi Ay¨¦n, se sentia c¨°moda perqu¨¨ era ¡°prop del mar d'Homer¡±, en el qual va posar ¡°els peus per primera vegada de petita, fascinada, a la platja de Sitges¡±. Tamb¨¦ llegeix en catal¨¤, ¡°la llengua en qu¨¨ em parla el Mediterrani¡±, el mar ¡°de la poderosa Circe, de la Pen¨¦lope d'?taca, del cam¨ª d'Ulisses...¡± ¡°Jo em pensava que era un mar inventat per la meva mare¡±, va recordar. Tamb¨¦ va explicar que li encanta la ¡°voluptuosa rebel¡¤lia de Sant Jordi¡± en aquests temps pand¨¨mics: ¡°M'agrada perqu¨¨ fa fam¨ªlia als carrers, en regalar un llibre hi posem alguna cosa nostra i, alhora, rebusquem la persona que ens el regala entre les seves l¨ªnies¡±. Alguna l¨ªnia va deixar en la seva dedicat¨°ria al llibre oficial: ¡°Gr¨¤cies a Barcelona, ciutat infinita i liter¨¤ria, en aquest dia de Sant Jordi rescatat i enyorat on ens reunim entre p¨¨tals i p¨¤gines la gran fam¨ªlia lectora¡±. Ho va escriure qui es va declarar ¡°gens mit¨°mana¡± amb les signatures perqu¨¨ ¡°no m'agrada marcar-los, no em molesta si els deixo i no tornen o tornen tard: els llibres s¨®n feli?os quan salten de llit en llit¡±.

Potser pesa en aquesta Vallejo despresa que la seva fascinaci¨® per la lectura vingu¨¦s de l'oralitat: ¡°Els meus pares m'explicaven aquests mites i en veure que L'Odissea em va enlluernar tant, em van regalar tres volums amb les aventures en c¨°mic d'Ulisses, Jas¨® i H¨¨rcules, d'Ediciones Cliper; o sigui, vaig entrar en aix¨° pel c¨°mic i la narraci¨® oral¡±. I, aix¨ª, narrant, es va adonar de la seva vinculaci¨® infantil amb Barcelona perqu¨¨ tamb¨¦ corrien per les lleixes de la nena que patia assetjament a l'escola mitja factoria Bruguera: els TBO, El capit¨¢n Trueno, El Jabato...

Per¨° al principi el verb va ser, per a la doctora en Filologia Cl¨¤ssica, aquest d'Homer i L'Odissea, ¡°relat de relats, el desig de viatge, l'aventura, el canvi, per¨° tamb¨¦ la nost¨¤lgia de la llar on ens esperen¡­ La nostra vida ¨¦s entre aquests dos pols, sempre entre Troia i ?taca¡±. Despr¨¦s vindrien les aventures de London i Conrad, per¨° tamb¨¦ l'Ana Mar¨ªa Matute d'Olvidado rey Gud¨²: va veure que els relats podien tenir veu femenina i que ¡°es pot parlar del present fent marrada pel passat¡±. Infinit i jonc.

Potser la capacitat metaf¨°rica que va permetre a Vallejo parlar de les bibliotec¨¤ries amazones de Kentucky que rebentaven cavalls i continuaven entre la neu amb llibres a l'esquena per portar-los a pobles apartats respecte a l'estereotip de la bibliotec¨¤ria malcarada amb monyo es forg¨¦s tamb¨¦ a les sumptuoses biblioteques d'Oxford o de Flor¨¨ncia que va freq¨¹entar com a estudiant becada. ¡°Era tot un privilegi el cruixir dels pergamins en espais fets per a homes rics, que en una altra ¨¨poca haurien estat fora del meu abast¡±. Perqu¨¨ Vallejo, amb 42 anys, continua vivint al barri obrer de San Jos¨¦ de la seva Saragossa natal. Proximitat de classe que es tradueix amb el fet que l'han marcat m¨¦s les biblioteques de barri i les rurals: ¡°Aqu¨ª es construeixen xarxes, es fabrica futur, s'evita la disgregaci¨® i l'acceleraci¨®; es viu al caliu dels llibres com es feia abans al de les fogueres¡±.

En aquests espais, per cert, no hi prohibiria cap t¨ªtol en aquests temps d'hipercorrecci¨®. ¡°No t¨¦ sentit amagar, mutilar, retallar o buscar eufemismes: la Hist¨°ria nom¨¦s ens pot ensenyar si no l'edulcorem; la saviesa tamb¨¦ es construeix a partir dels errors i del que hem ven?ut¡±. I amb la utilitat de les Humanitats: ¡°?s el que fa que la resta tingui sentit: proporciona ¨¨tica, pensament cr¨ªtic, el llenguatge amb el qual constru?m democr¨¤cia i paraules que ens permeten tenir cura dels altres¡±.

Quan Vallejo va posar els peus al mar d'Homer recorda que ¡°volia con¨¨ixer les sirenes; potser existeixen¡±, va deixar caure amb el seu fil de veu. Dijous se'n va sentir una a Barcelona.