Erasme de G¨°nima, ¡°l¡¯home del segle¡± (XVIII)

El millor i m¨¦s encertat cronista del moment, el Bar¨® de Mald¨¤, el va qualificar de veritable ¡°home del segle¡±. Es referia a Erasme de G¨°nima i Passarell, el fabricant d¡¯indianes m¨¦s important de la Catalunya de l¡¯Antic R¨¨gim, que va representar m¨¦s b¨¦ que ning¨² la imatge d¡¯un self-made man que, partint d¡¯uns or¨ªgens humils, triomf¨¤ en els negocis i en la vida social. Personatge injustament molt poc conegut, ara fa 200 anys, el 26 d¡¯abril de 1821, moria a Barcelona.

Home sense rostre (no se¡¯n coneix cap retrat, G¨°nima havia nascut a Moi¨¤ el 4 d¡¯agost de 1746, fill de Josep G¨°nima, teixidor de llana, i d¡¯Anna Passarell, d¡¯una fam¨ªlia de jornalers agr¨ªcoles. Fou el tercer d¡¯onze germans i, sent encara un nen, va marxar a Barcelona amb la fam¨ªlia cercant un futur millor a la capital catalana.

En aquells anys de mitjan segle XVIII, tot just s¡¯estava consolidant a la ciutat una nova activitat industrial, que tamb¨¦ feia furor a Europa: la manufactura de les indianes, les teles de cot¨® estampades provinents de l¡¯?ndia. G¨°nima va dedicar tota la seva vida professional a aquesta nova ind¨²stria, que protagonitzaria els inicis de la revoluci¨® industrial a Catalunya. El 1757, amb 11 anys, va entrar d¡¯aprenent en una de les f¨¤briques m¨¦s importants de la ciutat, la dels Germans Magarola, on va treballar tres d¨¨cades es va arribar convertir en el seu ¡°fabricant¡± o director t¨¨cnic.

La ¡°f¨¤brica de Don Erasme¡±

La posici¨® li va permetre fer realitat la seva ambici¨® de convertir-se en empresari. El 1783 compra un petit taller de teixits de cot¨® al carrer del Carme, on instal¡¤la la seva f¨¤brica, que va anar ampliant mitjan?ant l¡¯adquisici¨® de nous edificis, tant al mateix carrer com al de Riera d¡¯en Prim, fins a constituir la que seria la f¨¤brica d¡¯indianes m¨¦s gran de Barcelona a finals del XVIII. Per finan?ar-ne la construcci¨®, G¨°nima va utilitzar un mecanisme gens habitual a l¡¯¨¨poca. De 1783 a 1787, va dirigir dues f¨¤briques, la dels Germans Magarola i la seva. Cinc anys d¡¯esfor?os que li van permetre tant l¡¯obtenci¨® de grans ingressos, que va invertir en la construcci¨® de la f¨¤brica, com constituir una important cartera de clients aprofitant part de la xarxa comercial de la firma Magarola.

En dos continents

L¡¯¨¨poca daurada de la f¨¤brica coincid¨ª amb l¡¯excepcional conjuntura que la manufactura t¨¨xtil catalana va viure entre 1783 i 1796. En aquests anys es produ¨ª el boom de l¡¯exportaci¨® de l¡¯aiguardent catal¨¤ als mercats del nord d¡¯Europa, que afavor¨ª, en contrapartida, la massiva importaci¨® de teles de lli en cru, posteriorment estampades a les f¨¤briques d¡¯indianes de Barcelona per ser venudes principalment a les col¨°nies americanes. Aix¨° obria una oportunitat de negoci que G¨°nima no va desaprofitar.

Especialitzada majorit¨¤riament en l¡¯estampat de teles de lli per a Am¨¨rica, els anomenats pintados, la f¨¤brica va cr¨¦ixer de manera espectacular i es va convertir en la m¨¦s important i reputada de Barcelona. El seu ¨¨xit es fonamentava en la qualitat dels seus teixits estampats, fruit de les habilitats que G¨°nima havia adquirit durant els anys de treball amb els Magarola i ampliat en els viatges que, el 1778 i el 1785, havia fet per Fran?a, Su?ssa, Anglaterra i Holanda.

Per¨° tamb¨¦ estava relacionat amb el fet que G¨°nima havia estat capa? de bastir una gran xarxa de prove?dors, clients i corresponsals que s¡¯estenia per Espanya, Europa i Am¨¨rica, integrada en la seva majoria per catalans que formaven part de la di¨¤spora mercantil del pa¨ªs.

Fabricar entre guerres

Els problemes van comen?ar amb els conflictes b¨¨l¡¤lics de finals de segle que van enfrontar Espanya, primer, amb Anglaterra entre 1797-1801 i 1805-1807, i despr¨¦s amb Fran?a, entre 1808 i 1814. El volum de negoci se¡¯n va ressentir i G¨°nima va haver de reorientar estrat¨¨gies. Les guerres amb Anglaterra condu?ren al tancament de les rutes comercials amb Am¨¨rica, cosa que va obligar G¨°nima a concentrar esfor?os en el mercat interior espanyol, on els teixits de cot¨® estampats eren el gran producte de consum. Per aix¨° va anar reduint gradualment l¡¯estampat sobre teles de lli i incrementant la fabricaci¨® d¡¯indianes.

La Guerra del Franc¨¨s fou un cop encara m¨¦s dur: durant l¡¯ocupaci¨®, la f¨¤brica va haver de minvar l¡¯activitat fins a la seva pr¨¤ctica paralitzaci¨®. Foren set anys molt dif¨ªcils per a G¨°nima, que, a m¨¦s del tancament del negoci, pat¨ª l¡¯espoli econ¨°mic de les autoritats franceses. Aix¨° no li va estalviar les acusacions de afrancesat en acabar el conflicte, si b¨¦ mai es va provar el seu suposat col¡¤laboracionisme i no pat¨ª cap repres¨¤lia.

Tornar a la normalitat despr¨¦s de la guerra no va ser possible. Les lluites per la independ¨¨ncia de les col¨°nies i la inestabilitat pol¨ªtica a Espanya dificultaren la recuperaci¨® de l¡¯activitat i la f¨¤brica va patir un inexorable proc¨¦s d¡¯estancament. La mort del seu fundador el 1821 supos¨¤ l¡¯inici d¡¯una accelerada decad¨¨ncia, que en pocs anys va dur a la seva desaparici¨®, certificada formalment el 1826.

Una agonia de nou dies

Es tancava aix¨ª la traject¨°ria d¡¯una empresa que, durant 40 anys, havia estat referent de la manufactura cotonera catalana. I tamb¨¦ desapareixia un personatge singular, que ni tan sols va tenir una manera convencional de morir. G¨°nima fou, probablement, el primer empresari catal¨¤ mort per accident laboral. Una mort terrible, causada per les cremades que li va produir, mentre controlava el treball a la f¨¤brica, l¡¯explosi¨® d¡¯una caldera on bullien en lleixiu les teles. Era el 17 d¡¯abril de 1821, per¨° la seva agonia hauria de durar nou dies, en morir la matinada del 26. Est¨¤ enterrat al cementiri del Poblenou.

?lex S¨¢nchez ¨¦s professor d¡¯Hist¨°ria Econ¨°mica de la Universitat de Barcelona. Ultima una biografia sobre Erasme de G¨°nima.