La visibilitat del redactor de taula

Ja no puc m¨¦s amb el timbre de baix i encara menys amb el tel¨¨fon, habilitat per a les trucades dels qui encara funcionen sense m¨°bil, despr¨¦s que m¡¯hagi derrotat el trepant, tots plegats confabulats per alterar la lectura atenta que exigeix el llibre Futbol i negoci, el cam¨ª de la gespa al monopoli (Publicacions de l¡¯Abadia de Montserrat), de Marc Mench¨¦n. La cartera i diversos missatgers toquen el timbre cada mat¨ª per un paquet, o simplement perqu¨¨ saben que sempre estic disposat a obrir la porta, i es repeteixen les trucades d¡¯operadors i an¨°nims a la l¨ªnia fixa alhora que augmenten sense parar les obres a diferents pisos de l¡¯edifici des de l¡¯expansi¨® de la covid-19.

Un amic que es dedica al negoci immobiliari m¡¯adverteix que amb la pand¨¨mia han augmentat les reformes a Barcelona. Hi ha qui se sent presoner del despatx i necessita guanyar metres a l¡¯habitaci¨® de matrimoni, tamb¨¦ n¡¯hi ha que pretenen ampliar la sala i comprar una televisi¨® m¨¦s gran per veure millor les seves s¨¨ries preferides, i s¨®n molts els qui necessiten tirar parets que funcionen com barrots d¡¯una pres¨®, massa familiaritzats amb un lloc de reclusi¨®, amb ganes de canviar d¡¯aires per v¨¨ncer la sensibilitat i tamb¨¦ la irritabilitat que ha generat el virus des del mar? del 2020.

Jo necessito fugir perqu¨¨ amb prou feines tinc terrassa, m¡¯encanta trepitjar el carrer i poques coses em venen m¨¦s de gust que tornar a la redacci¨® del carrer Casp, m¨¦s familiar que la del Consell de Cent i naturalment menys entranyable que la de la Zona Franca. Hi va haver un temps en qu¨¨ el diari era l¡¯expressi¨® d¡¯un treball col¡¤lectiu en cadena, que implicava periodistes, administratius, impressors i distribu?dors, quan el model de producci¨®, de negoci i de consum anaven en la mateixa direcci¨® i la gent no anava a la redacci¨® sin¨® al diari, un punt de trobada per a tots els qui sent¨ªem llavors que form¨¤vem part d¡¯El Pa¨ªs de la Zona Franca.

Tot i que els espais comuns perden terreny cont¨ªnuament pel culte a l¡¯individualisme i el teletreball s¡¯imposa a la presencialitat, la ra¨® social d¡¯alguns veterans continua sent la taula de redacci¨® i la secci¨®, de manera que continuen arribant llibres i cartes ¨Cfins i tot algun obsequi de tant en tant¨C al teu nom a Casp 6. Tinc la sort que s¨®n molts els que es recorden de mi, tamb¨¦ un lector que em retreu de manera molt educada i amb lletra cal¡¤ligr¨¤fica els meus desajustos amb la preposici¨® de i la conjunci¨® que en castell¨¤, i m¡¯insta a corregir-me amb un ¡°haga el favor, se?or Besa¡±.

A difer¨¨ncia de les xarxes socials, un espai en qu¨¨ les bones paraules es barregen amb els pitjors insults, les queixes per escrit dels subscriptors acostumen a ser raonables, almenys en el cas del disgustat remitent de Saragossa. La carta m¡¯evoca aquells temps en qu¨¨ no nom¨¦s hav¨ªem de treure not¨ªcies, sin¨® que quan es publicaven no podien tenir faltes d¡¯ortografia ni errors de sintaxi despr¨¦s de passar pels editors que corregien els textos i tamb¨¦ retallaven els atacs d¡¯import¨¤ncia dels cronistes, especialment els d¡¯esports, que sempre donen molt de joc, sobretot si competeix el Bar?a.

Molts dels serveis imprescindibles per a l¡¯acabat dels diaris han desaparegut, s¡¯han externalitzat o han passat a ser responsabilitat de la secci¨® o fins i tot de l¡¯autogesti¨® i del corrector autom¨¤tic, un risc per als qui encara creuen que un periodista no pot cometre errors i ser intel¡¤ligible amb independ¨¨ncia de si treballa a La Vanguardia, El Peri¨®dico, l¡¯Ara o El Pa¨ªs. La figura de l¡¯editor donava seguretat i confian?a, alhora que t¡¯obligava a millorar, a no reincidir en l¡¯error perqu¨¨ no t'ho recriminessin, tret que l¡¯interlocutor fos Robert ?lvarez ?lvarez, l¡¯¨¤ngel de la guarda de la secci¨® d¡¯esports de Barcelona.

El Robert prefereix escoltar que parlar, dif¨ªcilment es distreu, no s¡¯aixeca mai de la cadira i ¨¦s tan sofert com rigor¨®s, una asseguran?a de vida per als reporters que no paren quiets i deixen anar els textos sense quadrar; per als estudiants de pr¨¤ctiques que volen aprendre i per als qui necessiten desaprendre; i per als caps que van i venen, passegen amb les visites o se¡¯n van de tert¨²lia, s¡¯absenten amb qualsevol excusa per acabar sempre al Camp Nou. Tots els articles surten millorats despr¨¦s de passar per les seves mans, igual de respectu¨®s amb el llibre d¡¯estil del diari que amb el de l¡¯autor, fins i tot quan es tracta de col¡¤laboradors il¡¤lustres d¡¯El Pa¨ªs.

No en deixa passar ni una, com correspon al redactor de taula per excel¡¤l¨¨ncia, i les p¨¤gines flueixen, quadren amb publicitat i sense, com demana l¡¯empresa, surten impecables i es tanquen a l¡¯hora que toca, per sort de la secci¨® i del diari, per la mateixa ra¨® que el web funciona com un rellotge si dep¨¨n del Robert. Tot i que de tarann¨¤ auster, ¨¦s molt gener¨®s amb els seus companys, un certificat de garantia i el millor ant¨ªdot davant de la grandiloq¨¹¨¨ncia esportiva pel seu car¨¤cter esc¨¨ptic i descregut, fins i tot en les disciplines que s¨®n compet¨¨ncia seva: el b¨¤squet, l¡¯NBA, els esports ol¨ªmpics i els que no s¨®n de ning¨² i de vegades exigeixen un tractament informatiu; res no se li escapa ni ¨¦s impossible per al Robert.

Potser perqu¨¨ s¡¯ha desviscut pels altres, li faltava temps per gaudir d¡¯ell mateix i del seu temari, fins que va arribar la pand¨¨mia i ha destacat amb els seus reportatges i entrevistes sobre la s¨¨rie de Michael Jordan, la resurrecci¨® de Charles Thomas, les pioneres de l¡¯esport i m¨²ltiples hist¨°ries reveladores per als qui vivim de la competici¨® i, per tant, de la pr¨¨via, del partit i de la ressaca de la Lliga i de la Champions. El Robert va treure l¡¯agenda de contactes i va rec¨®rrer a la seva capacitat enciclop¨¨dica per oferir una lli?¨® de periodisme, aplaudit pels seus companys, que hem passat d¡¯estimar-lo a admirar-lo, ¨ªdol d¡¯El Pa¨ªs.

Tot i que per a nosaltres ¨¦s incomparable, company de viatge professional de tota la vida, segur que en les diferents seccions de cada diari hi ha un Robert, professionals solidaris en els bons temps i figures a la for?a pel tancament de les redaccions a causa de la covid-19. La seva ¨¦s una taula ordenada i s¨°bria, sense concessions i que contrasta amb les de Jacinto Ant¨®n i Carles Geli, aparatoses i desbordades pels llibres, un caos que t¨¦ la seva l¨°gica si pensem en la seva excel¡¤lent i prol¨ªfica producci¨® period¨ªstica i pertinen?a a la secci¨® cultura, rematada per Jos¨¦ ?ngel Monta?¨¦s, autor d¡¯El ni?o secreto de los Dal¨ª (Rocaeditorial). Jo tamb¨¦ he tingut sort i he rebut llibres com El dia que vaig marxar (Univers Llibres), d¡¯Albert Om.

Admiro l¡¯Albert perqu¨¨ va ser capa? precisament de marxar, de Taradell i despr¨¦s de Barcelona, per anar primer a Londres i m¨¦s tard a Par¨ªs, i no quedar-se a mig cam¨ª com jo, sempre tant mort de por que necessito la companyia de la redacci¨®, amb un soroll que ¨¦s tan absorbent com insuportable em resulta el de casa meva; impossible concentrar-se amb el trepant, el tel¨¨fon, el timbre i les obres. Potser dem¨¤ m¡¯agafa per trucar tamb¨¦ als paletes mentre vaig cam¨ª de Casp 6.