Per una Federaci¨® d¡¯Esquerres Ib¨¨riques

Les societats es mouen i, sovint, la pol¨ªtica arriba tard. Per aix¨° les eleccions tenen sempre un car¨¤cter simptom¨¤tic per a la salut dels partits. Del vot del passat 4-M a Madrid en surten uns quants exemples.

En el cas del PSOE s'han evidenciat errors importants en la gesti¨® d'aquestes eleccions (des de la innecess¨¤ria i frustrada moci¨® de censura de M¨²rcia, que va desencadenar la convocat¨°ria electoral, fins a la ingenu?tat de S¨¢nchez de treure els draps que li va estendre Ayuso, passant per no gosar canviar de candidat), per¨° sobretot s'ha fet ben pal¨¨s l'esgotament del tacticisme amb el qual S¨¢nchez est¨¤ intentant esquivar la seva falta de projecte.

Les revoltes sorgides del 15-M van animar un per¨ªode de la vida p¨²blica espanyola i van aconseguir una certa aura medi¨¤tica.

Els electors de Ciutadans, fugint massivament cap al PP, han est¨¨s l'acta de defunci¨® del partit. Ho veu tothom, per¨° la presidenta i el seu grup d'amics es neguen a recon¨¨ixer-ho en nom d'aquest mite anomenat centre que sempre acaba sent arrossegat per qui fa el ple dels seus (en aquest cas, Ayuso).

A Podem, ha estat diferent: Pablo Iglesias no nom¨¦s havia anticipat el desenlla?, sin¨® que l'havia preparat. La sortida del Govern per presentar-se a Madrid era l'avantsala d'una decisi¨® que ja havia pres: deixar la pol¨ªtica. Un ¨²ltim servei: salvar la pres¨¨ncia dels seus diputats a la Comunitat, abans d'anar-se'n a casa. Es tanca aix¨ª el cicle que va comen?ar amb les eleccions europees del 2014.

Les bases ja hi s¨®n, el que cal fer ¨¦s integrar-les en una flexible estructura comuna. La tasca no ¨¦s f¨¤cil

Centrant-me en aquest ¨²ltim cas, ara qu¨¨? La Federaci¨® d'Esquerres Ib¨¨riques. Les revoltes sorgides del 15-M van animar un per¨ªode de la vida p¨²blica espanyola i van aconseguir una certa aura medi¨¤tica. El que no estava previst era que un moviment sorgit des dels afores del sistema desafi¨¦s els partits tradicionals i els disput¨¦s el poder en unes eleccions. Els poders del pa¨ªs no van voler entendre que era un triomf del sistema: havia integrat plenament els qui havien sorgit dels seus marges. I els van declarar la guerra. I, no obstant aix¨°, han entrat en un Govern plenament constitucional, sense sobrepassar un sol l¨ªmit.

L'aventura s'ha personalitzat molt en la figura de Pablo Iglesias, excel¡¤lent en l'espai comunicacional, per¨° massa exposat. I ha acabat cremant-se, convertit en pim, pam, pum d'uns poders que no perdonen la gosadia. El to doctrinal, molt ideol¨°gic i un punt elitista ¨Cno oblidem que l'origen va ser un petit grup de professors universitaris¨C ha acabat allunyant Iglesias i Podem de la ciutadania. Ara toca vertebrar tota aquesta esquerra que, com s'ha demostrat a Madrid, t¨¦ la seva for?a: n'hi ha prou amb fer la suma entre M¨¦s Madrid i Podem per comprovar-ho.

Quina ¨¦s la sortida? La hist¨°ria de Podem ens dona la pista. A Espanya hi ha una s¨¨rie de grups d'esquerres amb una forta implantaci¨® territorial. Alguns fills directes de Podem (com M¨¦s Madrid), uns altres, aliats (des de les Marees gallegues als Comuns catalans, passant pel Comprom¨ªs valenci¨¤). I ha estat en aquests territoris on Podem ha obtingut els seus millors resultats, sempre amb candidates o candidats dels seus socis. I aix¨° indica el cam¨ª a seguir. Si mirem a Europa, la hist¨°ria recent dels grups a l'esquerra de la socialdemocr¨¤cia t¨¦ un com¨² denominador: la fragmentaci¨® els ha impedit aprofitar-ne el declivi. Ha sobrat doctrina i ha faltat empatia. I, de fet, on millor els estan anant les coses ¨¦s on han sabut trobar l'espai federador, com ¨¦s el cas dels Verds alemanys.

A Espanya cal partir d'una realitat fragmentada. Per tant, des de baix. I fer un proc¨¦s, en cert sentit, contrari al que ha fet Podem. No ha de ser una organitzaci¨® d'¨¤mbit estatal la que busqui aliances amb les organitzacions d'implantaci¨® territorial, sin¨® a l'inrev¨¦s, que de la suma d'aquestes sorgeixi un mecanisme compartit per estar present al Parlament i a les institucions espanyoles. Les bases ja hi s¨®n, el que cal fer ¨¦s integrar-les en una flexible estructura comuna. La tasca no ¨¦s f¨¤cil. S¨®n organitzacions d'arrel molt assemble¨¤ria amb dificultats per trobar dispositius eficients en la presa de decisions. I pot haver-hi interessos territorials contradictoris. Per¨° si aquesta esquerra vol tenir pes i influ¨¨ncia en la pol¨ªtica espanyola i no quedar limitada als espais auton¨°mics, ha de saber trobar la f¨®rmula. Per aix¨° cal un programa compartit, constru?t sobre els problemes reals del futur proper i allunyat de les temptacions doctrin¨¤ries, que ¨¦s per on es trenca gaireb¨¦ sempre l'esquerra.