Flamencs contra avions a l¡¯aeroport de Barcelona

Un flamenc picoteja les jonqueres mentre l'enlairament d'un Airbus emmudeix el so de les ones que esquitxen els ¨²ltims aiguamolls del Llobregat. Deu minuts amb cotxe m¨¦s enll¨¤, a prop de la desembocadura del riu, diversos temporers sembren enciams amb la torre de control de la T1 com a paisatge de fons. ?s la imatge dels dos universos antag¨°nics, per¨° alhora paral¡¤lels, que convergeixen des de fa d¨¨cades al delta de Llobregat, un pulm¨® verd de la Barcelona metropolitana enclaustrat entre asfalt i mar.

Sobre la conquesta del formig¨® al Delta, la Comissi¨® Europea creu que Espanya no l'est¨¤ protegint prou. El 19 de febrer, Brussel¡¤les va obrir un procediment pel que considera deixadesa ambiental en aquesta zona humida, habitada per m¨¦s de 350 esp¨¨cies d'aus, segons Seo BirdLife. Les ha observat totes el vicepresident de la fundaci¨® Depana, Jos¨¦ Garc¨ªa. ¡°Heu tingut sort. No ¨¦s gaire com¨² trobar un flamenc en aquesta ¨¨poca [a finals d'abril]¡±, xiuxiueja a pocs metres de l'au.

El flamenc [a la imatge], encara amb les plomes blanques per la seva joventut, es mostra impassible davant de la pres¨¨ncia humana. A pocs metres d'ell, rere uns reixats que el separen del petit aiguamoll, un altre avi¨® realitza maniobres d'enlairament en la tercera pista de l'aeroport, una estructura que Aena vol allargar 500 metres. Minuts despr¨¦s, l'aeropl¨¤ separa les rodes de l'asfalt i s'eleva sobre la llacuna de la Ricarda, un espai natural que alberga la Casa Gomis, b¨¦ cultural d'inter¨¨s nacional.

Queda lluny del salvatge Delta que Garc¨ªa recorria amb bicicleta tots els estius de la seva infantesa. ¡°Als anys setanta aix¨° era com el jard¨ª de casa meva. Soc testimoni de la seva degradaci¨®", recorda. Fa anys que va canviar les dues rodes pels quatre pneum¨¤tics d'una furgoneta. La seva obsessi¨® per lligar la seva vida als flamencs o les gavines corses va impulsar l'advert¨¨ncia de la UE. ?s la seva signatura la que tanca l'exhaustiu informe presentat a Brussel¡¤les per Depana el 2019. ¡°Jo no he estudiat Dret, per¨° s¨ª que he estudiat les directives europees i alguna cosa en s¨¦", diu a bord de la seva furgoneta. La clau, explica Garc¨ªa, ha sigut demostrar el deteriorament gradual en la poblaci¨® d'aus en un punt estrat¨¨gic en la ruta migrat¨°ria del mediterrani que uneix Europa i ?frica.

Brussel¡¤les demana al Govern espanyol, en la seva carta d'empla?ament, que expliqui les mesures compensat¨°ries despr¨¦s de l'ampliaci¨® de l'aeroport, la reforma del qual el 2008 va afectar prop de 300 hect¨¤rees de zones humides, segons Depana. En paral¡¤lel, l'ampliaci¨® del port va obligar que algunes esp¨¨cies, com la gavina corsa, una de les aus m¨¦s escasses del planeta, hagin de niar entre grues.

Un p¨¤rquing fantasma

El paradigma de la invasi¨® de l'asfalt, segons els ecologistes, es troba un aparcament per a taxis de vuit hect¨¤rees a prop de la T1, a Can Sabadell. La paradoxa ¨¦s que el p¨¤rquing es va construir en zona protegida. Mai no s¡¯ha arribat a utilitzar i ara sembla un escenari de la s¨¨rie The Walking Dead, amb l'asfalt trufat de brots verds que intenten obrir-se pas en una atmosfera fantasmal. Una sent¨¨ncia va dictaminar el 2017 la seva incompatibilitat amb l'entorn. Fonts de la Fiscalia mostraven a aquest diari, abans que s'oficialitz¨¦s l'advertiment de la UE, la seva incomprensi¨® que encara no s'hagi renaturalitzat. Fonts d'Aena expliquen que el proc¨¦s necessitava un informe ambiental que ja est¨¤ en la seva ¨²ltima fase. Tamb¨¦ que la construcci¨® es va fer partint de la legislaci¨® vigent. Sobre l'ampliaci¨® de la tercera pista, expliquen que l¡¯empresa p¨²blica proposa compensar amb 10 hect¨¤rees cada una de les que ocupi de la Ricarda.

L'advert¨¨ncia de Brussel¡¤les tamb¨¦ esquitxa la Generalitat, que t¨¦ compet¨¨ncia per declarar zones de protecci¨® de l'avifauna (ZEPA). ¡°Ens hem comprom¨¨s a ampliar-les en menys d'un any¡±, explica Ferran Miralles, director general de Pol¨ªtiques Ambientals. Miralles afegeix que la Generalitat ja ha elaborat i enviat una resposta, a trav¨¦s del Ministeri d'Exteriors, a Brussel¡¤les (tenia dos mesos per fer-ho). I que la carta s'ha consensuat amb el Govern d'Espanya. El director afirma que el Govern ja t¨¦ elaborat un mapa amb una cartografia detallada de les esp¨¨cies. Per¨° encara no revela quines ni quantes hect¨¤rees s'estendran a la zona de protecci¨®. "Est¨¤ treballat. ?s impossible anar m¨¦s r¨¤pid¡±, defensa. Abans, diu, ho vol parlar amb els sectors implicats. Especialment amb els pagesos, reticents que s'incloguin algunes de les 3.000 hect¨¤rees que conformen el parc agrari. ¡°Hi haur¨¤ conflicte¡±, avancen fonts del sindicat majoritari Uni¨® de Pagesos.

El Govern tamb¨¦ s'ha comprom¨¨s a portar aigua als aiguamolls i accelerar el pla especial de protecci¨® del Delta, pendent des de 1994 i que el dotaria d'un marc legal per definir-ne millor els usos. Miralles admet que porta anys de retard, per¨° ho atribueix a la falta de mitjans per tramitar-lo. Tamb¨¦ que el Govern va optar llavors per prioritzar el plans de Collserola i l'Alta Garrotxa. No s'aventura a posar una data per aprovar-lo, per¨° admet que, ara s¨ª, ¨¦s el preferent.

Amb tot, Miralles explica que la dilaci¨® de les negociacions per a la formaci¨® d'un nou Govern, en les quals tamb¨¦ s'estudia la creaci¨® d'una conselleria d'emerg¨¨ncia clim¨¤tica, est¨¤ retardant el treball. El Delta, creu, ja ha esperat molt, per¨° ¡°¨¦s millor esperar unes setmanes m¨¦s que no pas presentar alguna cosa ara i que despr¨¦s vingui un altre i vulgui fer una cosa diferent¡±.

Els ¨²ltims pagesos del Delta

Olivier Chantry i Gloria tenen 40 i 38 anys, respectivament, estudis en agronomia, 4,5 hect¨¤rees i des de fa nou anys s¨®n pagesos a Sant Boi. ¡°Vam comen?ar quan el milionari Adelson va voler construir un casino aqu¨ª. Sobrevivim¡±, diu Chantry. ?s la temporada de maduixa i porten tot el mat¨ª repartint amb la furgoneta. En pocs mesos se'ls acaba el contracte de les terres i perdran una hect¨¤rea. ¡°Ara hi ha una moda de compartir horts: gent de la ciutat que lloga i comparteix parcel¡¤les per conrear el cap de setmana. El problema ¨¦s que ells paguen m¨¦s i despr¨¦s els pagesos ens en quedem sense¡±, diu Chantry. Les seves terres s¨®n dins del parc agrari [desclasificadas] i aix¨° els garanteix que estan fora de perill de l'especulaci¨® urban¨ªstica. Per¨°, encara aix¨ª, estan preocupats per plans com el de l¡¯¨¤rea residencial estrat¨¨gica del Prat, que preveu construir 3.000 nous habitatges, alguns en antics terrenys agraris.

Tampoc volen sentir parlar de l'ampliaci¨® de l'aeroport per por de les mesures compensat¨°ries. ¡°Si ocupen metres d'espai protegit despr¨¦s hauran de compensar amb altres terrenys i ho pagarem els pagesos¡±, afegeixen.