Govern irresponsable

Tres mesos m¨¦s tard del que hauria d¡¯haver sigut, per fi s¡¯ha vacunat als policies nacionals i als gu¨¤rdies civils que viuen i treballen a Catalunya. No s'hauria fet sense la resoluci¨® del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya, que ha fixat un termini perqu¨¨ el departament de Sanitat tract¨¦s aquests funcionaris p¨²blics que depenen del Govern central de la mateixa manera que la Generalitat ha tractat els agents d'ordre p¨²blic que en depenen. Aquesta admonici¨® legal ha estat refor?ada per l'advert¨¨ncia del Govern espanyol, que s'ha comprom¨¨s a vacunar directament el col¡¤lectiu de funcionaris en cas que no ho fes l'executiu catal¨¤.

El Tribunal no ha entrat a resoldre cap contenci¨®s entre administracions, sin¨® que s'ha limitat a atendre la demanda dels sindicats policials que ho havien reclamat en exercici de la leg¨ªtima defensa dels drets dels afiliats. L'aparen?a d'un tracte discriminatori ¨Cles xifres canten¨C, ha estat acceptada com a argument sense entrar en les causes i responsabilitats.

Les explicacions de les autoritats sanit¨¤ries catalanes per justificar la marginaci¨® d¡¯aquests col¡¤lectius han estat poc convincents. S¡¯ha al¡¤legat un retard en el lliurament de les llistes dels funcionaris per part de la delegaci¨® del Govern central i tamb¨¦ la posterior interrupci¨® de la vacunaci¨® amb AstraZenaca, ordenada pel ministeri de Sanitat, versi¨® que ha estat desmentida per la delegada del Govern central, Teresa Cunillera.

Els arguments de la Generalitat sembla que segueixen la pauta de confrontaci¨® a la qual ens ha tingut acostumats pr¨¤cticament durant tota la darrera d¨¨cada. S¡¯ha culpat l¡¯Estat per haver interromput la vacunaci¨® amb AstraZenaca. Se l¡¯ha criticat per voler fer-se c¨¤rrec directament de la vacunaci¨® en una acte d¡¯invasi¨® competencial. I no ha faltat l¡¯acusaci¨® de judicialitzar la pol¨ªtica, el t¨°pic argumental que voldria sostreure les actuacions del Govern del control judicial corresponent a la divisi¨® de poders pr¨°pia de l¡¯estat de dret i deixar sense drets els ciutadans que se sentin desemparats per l¡¯acci¨® del Govern.

L¡¯argument definitiu ¨¦s el que pret¨¦n contraposar la vacunaci¨® d¡¯aquests policies amb la vacunaci¨® dels majors de 70 anys. El va adduir l¡¯expresident Puigdemont en un sofisma que identifica el conjunt dels policies nacionals i gu¨¤rdies civils que viuen i treballen a Catalunya amb els antidisturbis que van interrompre violentament el refer¨¨ndum de l¡¯1 d¡¯octubre del 2017 a les ordres del govern de Rajoy. Tan abusiva com aquesta generalitzaci¨® ¨¦s la que l¡¯expresident practica amb els majors de 70 anys, identificats amb les persones grans que van rebre alguna patacada de la policia aquella diada nefasta.

Aquest mateix argument l¡¯han utilitzat altres membres aparentment raonables del Fovern i especialment del secretari general de Sanitat, Josep Maria Argimon, un professional de la medicina que, en qualificar de ¡°rid¨ªcula¡± la resoluci¨® dels jutges i assenyalar que es retardaria la vacunaci¨® de la gent m¨¦s gran, ha perdut bona part de la seva autoritat com a professional sanitari i, en canvi, ha quedat identificat amb la sistem¨¤tica polititzaci¨® de la gesti¨® de la pand¨¨mia.

La gran majoria de la ciutadania considera que la vacuna ¨¦s a la vegada un dret i un deure. A les cues per vacunar-se es reflecteix en certa mesura l¡¯esperit c¨ªvic que ens porta a participar en les eleccions: volem que compti la nostra opini¨® i ens sentim compromesos amb la formaci¨® de la voluntat popular solid¨¤riament amb la resta dels ciutadans. La punxada ens immunitza i a la vegada contribueix a immunitzar col¡¤lectivament la societat. Oblidar-se de vacunar un col¡¤lectiu vulnera drets i deures. Perjudica els que no han estat vacunats i tamb¨¦ les seves fam¨ªlies, companys de feina i ve?ns, la societat en conjunt.

Res podria justificar, doncs, que per raons inexplicades o inexplicables una administraci¨® s¡¯oblid¨¦s de vacunar un grup de ciutadans. O pitjor encara, que esper¨¦s que es queixessin o que ho fes una altra administraci¨®. Encara menys es podria justificar que es consider¨¦s un oprobi que es queixessin o que ho fes una altra administraci¨®. La veu de l¡¯expresident, tan potent i tan seguida pels seus votants, ha estat n¨ªtida respecte als motius ocults. Ning¨² no l¡¯ha desmentit ni desautoritzat des del Govern com es mereix, al contrari, encara s¡¯ha afegit m¨¦s combustible al foc.

Afortunadament, la q¨¹esti¨® pr¨¤ctica est¨¤ resolta. Se¡¯ls est¨¤ vacunant. Per¨° despr¨¦s hi ha el desgast pol¨ªtic. L¡¯autoritat perduda dels gestors catalans de la pand¨¨mia. La idea que l¡¯autogovern catal¨¤ ¨¦s terra conquerida per l¡¯independentisme, que la vol gestionar al seu criteri i nom¨¦s per la seva gent, el poble catal¨¤ independentista, m¨¦s tribu que poble, que ¨¦s com a m¨¤xim la meitat del poble catal¨¤ sencer.

El cas de les vacunes no ¨¦s una bona premonici¨®. Si no hi ha confian?a ni lleialtat entre administracions en la gesti¨® de la vacunes, alg¨² pot pensar assenyadament que hi haur¨¤ confian?a i lleialtat entre governs a l¡¯hora de gestionar els fons europeus de recuperaci¨®? Si ¨¦s dif¨ªcil de creure des de Madrid, encara ho ¨¦s m¨¦s des de Brusel¡¤les.

La decisi¨® d¡¯oblidar la vacunaci¨® dels policies nacionals i els gu¨¤rdies civils, que encara no sabem qui i com la va prendre, no ¨¦s la que correspon a un govern responsable. S¡¯ha jugat amb la salut de les persones, de tothom; amb el prestigi de les institucions tant costosament recuperades i amb la causa de la independ¨¨ncia que es diu que se serveix, debilitada i no enfortida per una actitud moralment reprovable que podia entusiasmar els m¨¦s fan¨¤tics per¨° que pol¨ªticament no mena enlloc.