Mil ronyons trasplantats, mil vides noves

Agustina Jan¨¦, de 73 anys, no s'ho pensa ni un segon. ¡°Donar un rony¨® al meu fill ha estat la decisi¨® m¨¦s f¨¤cil de la meva vida¡±, deixa anar sense dubtar-ho. Javier Solana, de 78, tampoc vacil¡¤la ni un segon: ¡°Qualsevol dubte que pogu¨¦s tenir m'importava ben poc. El que m'importava era la salut del meu fill¡±, resol. No tenen res a veure l'un amb l'altre ¡ªella, d'Esparreguera i estanquera de professi¨®; ell, natural de Madrid i exsecretari general de l'OTAN¡ª, per¨° tots dos tenen una hist¨°ria paral¡¤lela a la motxilla: van donar un rony¨® als seus fills per salvar-los la vida. Les seves nom¨¦s s¨®n dues hist¨°ries de moltes. Dues de les mil cares, per exemple, que il¡¤lustren la fita que acaba d'aconseguir l'Hospital Cl¨ªnic de Barcelona: el miler de trasplantaments renals de donant viu. El centre sanitari ¨¦s l'hospital d'Espanya que ha fet m¨¦s intervencions d'aquest tipus.

Ja ha plogut molt des d'aquell 22 juliol del 1965, quan els doctors Josep Maria Gil-Vernet i Antoni Caralps van fer, precisament al Cl¨ªnic, el primer trasplantament renal a Espanya: van implantar a una dona de 35 anys un rony¨® procedent d'una v¨ªctima mortal en accident de tr¨¤nsit. Des de llavors, la t¨¨cnica s'ha professionalitzat, amb donants morts i vius i procediments menys invasius, fins a convertir la recepci¨® d'un rony¨® en el trasplantament m¨¦s com¨². A Espanya s'han fet prop de 68.000 intervencions d'aquest tipus, la immensa majoria (63.000) amb ¨°rgans procedents de donants morts. Amb ronyons de persones vives s'han fet m¨¦s de 4.700 trasplantaments a tot Espanya i al Cl¨ªnic, que ha continuat al capdavant des d'aquella primera operaci¨®, n'ha fet m¨¦s del 21%.

Pau Ibars tenia 37 anys quan el 2010 una anal¨ªtica rutin¨¤ria va revelar alteracions al rony¨®. ¡°Em van fer una bi¨°psia i es va veure que hi havia un problema de filtratge: els gl¨°buls blancs es quedaven al rony¨® i provocaven una inflamaci¨® i cada vegada empitjorava m¨¦s el funcionament renal¡±, explica el fill d'Agustina Jan¨¦. Nom¨¦s hi havia dues alternatives: di¨¤lisi o trasplantament. ¡°Quan vaig plantejar que hi havia la possibilitat de trasplantament de donant viu, va apar¨¨ixer la meva mare i va dir: ¡®Servidora, m'hi apunto¡¯. Per¨°, ¨¦s clar, tu tampoc vols que l'altra persona passi per aquest tr¨¤ngol¡±, admet Ibars.

Els dubtes assalten de tant en tant durant el proc¨¦s de trasplantament, per¨°, paradoxalment, m¨¦s al receptor que no pas al donant. Josep Maria Campistol, nefr¨°leg i director del Cl¨ªnic, assenyala: ¡°El trasplantament de donant viu ¨¦s la millor opci¨®, per¨° cada operaci¨® ¨¦s un repte. Cal plantejar-lo amb transpar¨¨ncia i objectivitat, amb coneixement. I, a partir d'aqu¨ª, esvair els dubtes perqu¨¨ crec que n'hi ha des del minut zero. Sempre que accepti el trasplantament d'un donant viu, el receptor tindr¨¤ un sentiment de culpabilitat¡±. Hi coincideix Antonio Alcaraz, ur¨°leg i el cirurgi¨¤ al capdavant de gaireb¨¦ dos ter?os dels mil trasplantaments del Cl¨ªnic: ¡°Habitualment qui t¨¦ m¨¦s reserves ¨¦s el receptor, que no vol que ning¨² s'arrisqui. La nostra tasca ¨¦s transmetre-li totes les opcions i tranquil¡¤litzar-lo pel que fa als potencials efectes secundaris. Som absolutament garantistes amb el donant. Rebutgem el 50% dels potencials donants perqu¨¨ pensem que tenen alguna condici¨® m¨¨dica que no els fa favorables¡±.

Tamb¨¦ Solana recorda que el seu fill, el Diego, era reticent que li don¨¦s un rony¨®. ¡°No volia fer-me una cosa que suposava que era dolenta per a mi, per¨° com que jo sabia que no ho era, ens hi vam entestar i va sortir molt b¨¦¡±, relata l'exministre socialista. La seva intervenci¨® va ser el 2012. ¡°L'equaci¨® era molt clara: jo tenia dos ronyons que funcionaven b¨¦ i a una altra persona que jo estimava molt n'hi feia falta un. La resoluci¨® del problema era senzilla: jo li dono un rony¨® a ell i estem els dos en igualtat de condicions. El meu fill continua vivint i jo continuo vivint. No ¨¦s cap drama. La tecnologia est¨¤ molt avan?ada¡±, assenyala Solana.

La maquin¨¤ria del dispositiu de trasplantaments ja est¨¤ molt rodada a Espanya i, en el cas de donacions de viu, el proc¨¦s ¨¦s molt garantista. Per assegurar que es tracta d'un acte altruista i no hi ha cap mena de contraprestaci¨® econ¨°mica o d'un altre tipus, el donant ha de passar per tres filtres: superar una entrevista m¨¨dica i psicosocial amb els professionals del circuit de trasplantaments, tenir l'aval del comit¨¨ d'¨¨tica de l'hospital i fer una declaraci¨® jurada davant del jutge que la seva decisi¨® ¨¦s informada i lliure. El donant ¨¦s la pe?a fonamental del proc¨¦s i tots els ulls el miren. Ibars encara recorda amb un somriure com, abans de la intervenci¨®, totes les atencions i les cures es focalitzaven en la seva mare: ¡°El doctor em va dir un dia: ¡®Tu ets el malalt i et curarem. Per¨° el que dona, el que t¨¦ aquest moment de generositat, ¨¦s el donant i cal un tracte especial¡±.

En els ¨²ltims 20 anys, els trasplantaments s'han perfeccionat i les seq¨¹eles s¨®n m¨ªnimes o nul¡¤les per al receptor i el donant. Alcaraz relata: ¡°Els resultats s¨®n excel¡¤lents, encara que no estan exempts d'alguns fracassos, que s¨®n precisament els que ens fan m¨¦s mal. Per¨° sabem que funcionen a l'any el 97% d'aquests ronyons i ¨¦s una hist¨°ria d'¨¨xit¡±. L'ur¨°leg afegeix que la recuperaci¨® del donant ¨¦s ¡°molt r¨¤pida¡± i en nom¨¦s tres dies se'n va a casa. El receptor ha d'estar hospitalitzat un temps m¨¦s i seguir vinculat al centre, per¨° les estades s¨®n cada vegada m¨¦s curtes gr¨¤cies a la millora de les t¨¨cniques quir¨²rgiques. ¡°Hem viscut un refinament de la t¨¨cnica que ha evolucionat amb els anys. La primera fita va ser el 2002, quan vam introduir la nefrectomia laparosc¨°pica, amb la qual ja no hav¨ªem d'obrir el pacient per treure-li el rony¨® i aix¨° va ser un impuls brutal del nombre de trasplantaments de donant viu. El segon gran canvi ha estat l'implant rob¨°tic, amb el qual vam comen?ar a fer trasplantaments el 2015: es tracta d'aplicar t¨¨cniques m¨ªnimament invasives al pacient que m¨¦s ho necessita¡±, sost¨¦ Alcaraz.

Tampoc el perfil de donants i receptors ¨¦s el que era. Campistol explica: ¡°La malaltia renal, en general, ¨¦s de persones d'edat avan?ada. La mitjana d'inici de di¨¤lisi ¨¦s als 70 anys. Estem parlant d'una persona adulta, encara que hi ha trasplantaments infantils i adolescents, i malalties heredit¨¤ries. Per¨° la diabetis ¨¦s avui la causa principal de la insufici¨¨ncia renal cr¨°nica. Ens trobem amb persones de 55 o 60 anys que tenen una malaltia renal vascular o diab¨¨tica i els ha plantejat l'opci¨® de trasplantament¡±. Els donants, que fa tres d¨¨cades solien ser els pares de receptors de 25 anys ¡ªhi havia m¨¦s reserves a operar persones d'edat avan?ada¡ª, tamb¨¦ han canviat. El director del Cl¨ªnic explica: ¡°Com que estem plantejant trasplantaments a persones de 55 o 60 anys, busquem certa similitud d'edat amb el donant. Les parelles s¨®n una bona opci¨®. Per als casos m¨¦s joves, ¨°bviament els pares s¨®n una altra opci¨®, per¨° no descartem els avis¡±.

L'any passat, la pand¨¨mia va trastocar la bona ratxa dels trasplantaments, que anava de r¨¨cord en r¨¨cord cada any. I en tenir l'alternativa de la di¨¤lisi, les intervencions renals van ser, a m¨¦s, les que van sortir m¨¦s malparades. A Espanya es van fer 2.702 trasplantaments de rony¨® el 2020, un 21% menys que l'any anterior. D'aquests, 259 van ser de donant viu, un 23% menys. Beatriz Dom¨ªnguez-Gil, directora de l'Organitzaci¨® Nacional de Trasplantaments, assumeix: ¡°La primera onada va ser devastadora, per¨° des del juny, hem estat en un ritme semblant al del 2019. Aquest any, l'activitat ha estat raonable: en els primers quatre mesos del 2021, un 7% m¨¦s de donants i un 29% m¨¦s de trasplantaments que en el mateix per¨ªode del 2020. Per¨° encara seguim per sota de les xifres del 2019 i, amb la coexist¨¨ncia de la pand¨¨mia, admeto que ¨¦s dif¨ªcil acabar l'any amb el r¨¨cord del 2019¡å.

¡°Avui no existeix la incompatibilitat¡±

Mig segle d'hist¨°ria de trasplantaments renals donen per a molt. Mil trasplantaments, mil vides i mil hist¨°ries. Algunes, gravades a foc al cor dels sanitaris que participen en el proc¨¦s. Com aquella ¨¤via que va donar un rony¨® a la seva neta, recorda Campistol, o l'exdona d'un pacient en di¨¤lisi que va entrar al seu despatx per oferir-se de manera volunt¨¤ria a ser donant. ¡°Respecte a la compatibilitat, l'¨²nica que hi ha d'haver ¨¦s l'amor i que sigui un acte altruista. Avui no existeix la incompatibilitat. Existeixen problemes immunol¨°gics o de grup sanguini, per¨° tenim tractaments immunosupressors potents que aconsegueixen vence'ls¡±, puntualitza el director del Cl¨ªnic.

Alcaraz, veter¨¤ entre els veterans al quir¨°fan, encara recorda la seva estrena com a primer cirurgi¨¤. ¡°Com si ho estigu¨¦s vivint en aquest moment. Va ser una nefrectomia laparosc¨°pica, una cosa absolutament disruptiva. Ho recordo com si estigu¨¦s jugant la final de la Champions¡±, relata. Des de llavors, per les seves mans han passat 600 trasplantaments de donant viu al Cl¨ªnic, m¨¦s de mig centenar a la cl¨ªnica Puigvert i d'altres a ?frica, on viatja a operar sempre que s'hi pot escapar. Diu que trasplantar ¨¦s, per a ell, ¡°un moment de relaxaci¨®¡±. I no s'immuta, passi el que passi. Tant si hi ha a la llitera una estanquera d'Esparreguera o un exministre. ¡°Si canvia tenir un pacient amb notorietat p¨²blica? Rotundament no. No hi ha cap difer¨¨ncia. Quan entro al quir¨°fan soc l'home de gel¡±, diu. Encara que hi ha hist¨°ries que arriben a l'¨¤nima: ¡°Em va impactar un home amb una atr¨°fia important, una persona que no tenia extremitats inferiors i l'abdomen s'afilava. Era extremadament complex poder-lo trasplantar i el donant era el seu germ¨¤. Recordo que la dificultat era tanta i el risc que no funcion¨¦s tan alt que vaig sortir a parlar amb la fam¨ªlia per veure si volien tirar endavant o parar el procediment. I em va impactar la fortalesa extraordin¨¤ria d'aquest receptor: no he vist mai ning¨² amb tanta alegria de viure davant d'una adversitat tan gran com era la seva discapacitat f¨ªsica¡±.

Ara que tot ha passat, la intervenci¨® queda com una an¨¨cdota m¨¦s per als donants i els receptors. Solana ni tan sols troba la cicatriu i Jan¨¦ s'oblida sovint que nom¨¦s t¨¦ un rony¨®. El millor del trasplantament, diu Ibars, ¡°¨¦s que no sents que estiguis trasplantat¡±: ¡°El que m'ha regalat la meva mare no ¨¦s un rony¨®, ¨¦s la continu?tat de la meva vida tal com l'he viscut sempre¡±.