Les joies art¨ªstiques de Rafael Tous revolucionen el Macba

Despr¨¦s d'uns anys en qu¨¨ el Macba semblava que nom¨¦s don¨¦s not¨ªcies negatives despr¨¦s de desencadenar-se la guerra per la capella de la Miseric¨°rdia, les ¨²ltimes s¨®n totes bones i positives: s'ha presentat el projecte per ampliar el museu a la mateixa pla?a dels ?ngels, que veur¨¤ la llum el 2023 i aquest dijous s'inaugura En temps real. La Col¡¤lecci¨® Rafael Tous d'art conceptual, la primera presentaci¨® de la gran donaci¨® que va fer al museu l'empresari t¨¨xtil i col¡¤leccionista Rafael Tous (Barcelona, 80 anys) ara fa un any i que dona sentit a la necessitat d'ampliar el Macba m¨¦s enll¨¤ de l'edifici de Richard Meier. Un regal de m¨¦s de mil ¨ªtems art¨ªstics fonamentals per entendre l'art realitzat a Catalunya des de la d¨¨cada del 1970 que revoluciona el museu del Raval i l'obliga a reordenar la seva col¡¤lecci¨® permanent, on repassa l'art del segle XX.

La primera presentaci¨®, amb una selecci¨® de 120 obres de 28 artistes, ocupa la planta baixa i el primer pis del museu, la Capella i la m¨ªtica sala Metr¨°nom, propietat de Tous i que va ser l'epicentre de la producci¨® art¨ªstica d'aquells anys convulsos. Ara es reobre per exposar-hi una de les grans peces de la col¡¤lecci¨®: Les portes de Linares, creada per Jordi Benito el 1989 expressament per a aquest espai.

L'obra de Benito ¨¦s la cirereta d'una presentaci¨® que permet veure peces creades per artistes com Francesc Abad, Carmen Calvo, Jordi Cerd¨¤, CVA (Comit¨¨ de Vigil¨¤ncia Art¨ªstica), Alicia Fingerhut, Teresa Gancedo, Ferran Garcia Sevilla, Eul¨¤lia Grau, Josep Maria Joan i Rosa, ?ngel Jov¨¦, Antoni Llena, Eva Lootz, Fina Miralles, Antoni Muntadas, Pere Noguera, Carlos Pazos, Joan Rabascall, ?ngels Rib¨¦, Benet Rossell, Francesc Torres i Jaume Xifra; molts d'aquests artistes s'han retrobat ara amb produccions seves despr¨¦s d'anys de no veure-les exposades, gr¨¤cies a la selecci¨® (fins al 9 de gener) realitzada per les comiss¨¤ries Ant¨°nia Maria Perell¨® i Claudia Segura, conservadores i responsables de la col¡¤lecci¨® del museu.

Com Eug¨¨nia Balcells, que tornava a veure aquest dimecres la seva obra SupermercART, creada el 1976 per la Sala Vin?on, una pe?a que fa 45 anys criticava el consumisme i el paper dels mitjans de comunicaci¨®. Formada per tires de pl¨¤stic que contenen aire, sorra, cendra, cigarrets, condons, guants, herba, llapis, llibres, postals, ulleres i texans, entre altres materials. ¡°La meva ¨¤via em va dir de tot i no va venir a veure-la per aix¨° dels condons. Ara fa riure, per¨° en aquell moment no tant. El millor va ser que va venir a veure-la quatre vegades Joan Brossa i des de llavors vam ser amics¡±, explicava l'artista emocionada. ¡°Hi ha coses que no recordava¡±, admetia al costat de les tires que podien comprar-se a Vin?on el 1976. Tamb¨¦ estava emocionat Antoni Miralda, que descobria a les parets del museu la seva Deu notes per a unes estovalles, del 1975, com a part de la col¡¤lecci¨® de Tous. Mentre que a Benet Ferrer, creador de cer¨¤miques hiperrealistes amb forma de galledes de fregar, draps i desembussadors, tamb¨¦ el sorprenia saber que Tous els havia adquirit tots. ¡°Va venir a casa un parell de vegades, per¨° no recordava que m'hagu¨¦s comprat aquestes obres. ?s fant¨¤stic. Estic molt emocionat perqu¨¨ amb aquesta donaci¨® la meva obra est¨¤ per primera vegada al Macba¡±, explicava Ferrer.

Estaven tan emocionats com el col¡¤leccionista, que, exultant, no parava de fer fotos a aquestes peces que ha conservat durant d¨¨cades a casa seva, prestant-les per a innombrables mostres, per¨° que ara, despr¨¦s del seu enorme acte de generositat (les ha donat sense cap tipus de contraprestaci¨® a l'Ajuntament de Barcelona i a tots els habitants d'aquesta ciutat) tornava a veure-les de nou exposades.

¡°Tinc 80 anys. Abans de fer la donaci¨® ho vaig consultar als meus cinc fills i em van dir que s¨ª. Jo no vaig comprar mai obres per inversi¨®, sin¨® per l'afecte, per ajudar i acompanyar els artistes amb els quals he tingut una relaci¨® continuada durant 40 anys. Anava als tallers per veure com les feien, viatjava amb ells per Europa, convivia amb tots ells. Mai vaig pensar en el valor que tenien, ni en el seu futur. Per¨° aquestes obres s¨®n tan potents, pol¨ªticament i est¨¨ticament, que el seu missatge durar¨¤ sempre. Aix¨° ¨¦s el que emociona i per aix¨° he volgut donar-les a un museu¡±, ha explicat Tous. ¡°Estic molt content perqu¨¨ molts d'aquests artistes s¨®n aqu¨ª, encara que n'han mort tres: Benet Rossell, Jaume Xifra i Jordi Benito¡±, va dir.

¡°?s dif¨ªcil explicar el que significa aquest acte de generositat per al museu¡±, va assenyalar Ferran Barenblit, director del Macba, despr¨¦s de recordar que es tracta de ¡°la donaci¨® m¨¦s important en la hist¨°ria del museu¡±, durant el recorregut per les sales del centre. ¡°S¨®n obres que parlen d'unes pr¨¤ctiques que continuen sent tan vigents com llavors¡±. Obres com la de Ferran Garcia Sevilla, Deixeu-me veure all¨° que no es veu. Las Meninas, un pol¨ªptic del 1974 que cr¨ªtica de forma ferotge el turisme de masses, abans que el fenomen imped¨ªs visitar els museus. O qualsevol de les obres de Francesc Abad, l'artista m¨¦s representat en la col¡¤lecci¨®, com Analogies (1991), en la qual apareix un enorme cap de medusa barroca que recobra vida en un monitor de televisi¨® i ens convida a mirar-li als seus ulls mort¨ªfers, i Auschwitz (1997), en la qual la paraula del camp de concentraci¨® es va perdent, com la mem¨°ria dels fets que s'hi van viure. Tamb¨¦ en l'espectacular Avinguda de la Vict¨°ria, de Francesc Torres (1991), en la qual el creador afronta 12 cascos que es fan servir en diferents esports amb 12 usats en la guerra, que mostra sobre vitrines i que fa un paral¡¤lelisme entre les rivalitats esportives i guerreres.

Les instal¡¤lacions m¨¦s espectaculars, per grand¨¤ria, s¨®n la de Francesc Abad, amb Europa arqueologia de rescat, instal¡¤lada a la torre, al final del recorregut de la primera planta; No hi ha replay, de Carlos Pazos, a La Capella, una obra on¨ªrica i escenogr¨¤fica que parla del pas del temps i la mem¨°ria, i la impressionant Les portes de Linares, de Jordi Benito, barreja del ritu dels toros i de la religi¨®, que deixa bocabadat l'espectador, en la qual apareixen combinats dos toros aut¨¨ntics dissecats i el piano de Carles Santos per representar la mort de l'art total, en aquest cas Manolete, el 1947. Les tres obres s¨®n produccions que van poder veure's al llarg del 1989 a la m¨ªtica sala Metr¨°nom, que donen una idea de la important activitat que va desplegar aquesta sala.

Reobertura de Metr¨°nom

¡°Estic reflexionant, si als meus gaireb¨¦ 81 anys el mantindr¨¦ obert. Volia vendre l'edifici i quedar-me amb la sala Metr¨°nom i el primer pis i poder continuar fent activitats mentre estigui viu. M'interessa la cultura i continuar¨¦ treballant en el camp de la fotografia. No descarto que es pugui tornar a reobrir l'espai¡±, va explicar el col¡¤leccionista despr¨¦s de preguntar-li per la possibilitat que la sala es reobri de manera permanent. Tous ha reunit tamb¨¦ unes 2.000 imatges de fot¨°grafs contemporanis de tot el m¨®n, 2.000 peces d'art afric¨¤ i 10.000 dibuixos originals de c¨°mic, a m¨¦s d'una biblioteca amb 200.000 volums de cultura.

Metr¨°nom va obrir el 1980, primer a Sant Gervasi, on va produir 40 exposicions, i despr¨¦s al carrer Fusina, al Born, que va acabar sent un camp d'experimentaci¨® de les arts visuals, la m¨²sica, la dansa i el teatre. Va tancar el 2006 despr¨¦s d'acollir m¨¦s de 300 exposicions de 700 artistes i concerts d'uns 300 m¨²sics. Tous va afegir: ¡°Estic intentant conv¨¨ncer el meu fill petit, el Nil, que viu al Canad¨¤, que torni i s'ocupi del tema¡±.