Oriol Amat, rector de la UPF: ¡°El professor que nom¨¦s recita t¨¦ poc valor afegit¡±

Considerada una de les millors universitats d'Espanya i molt ben posicionada en els r¨¤nquings europeu i mundial, la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (UPF) tamb¨¦ vol liderar una revoluci¨® en l'ensenyament universitari. Oriol Amat (Barcelona, 1957), catedr¨¤tic d'Economia Financera i Comptabilitat a la UPF, ha estat elegit com a rector en les eleccions del passat 5 de maig, a les quals es va presentar com a candidat ¨²nic i en les quals va rellevar Jaume Casals. Amat vol impulsar un model amb menys classes magistrals, professors m¨¦s dedicats a acompanyar els estudiants i una avaluaci¨® m¨¦s competencial i no tan curricular. Tamb¨¦ far¨¤ algunes classes per impulsar el nou model educatiu.

Pregunta. Quina UPF es troba i quins s¨®n els primers canvis que vol fer?

Resposta. Les bases de la UPF no han canviat i s¨®n l'aposta per l'excel¡¤l¨¨ncia, la internacionalitzaci¨®, un model educatiu propi i un professorat internacional. La universitat est¨¤ en molt bon moment, com es veu als r¨¤nquings. Tamb¨¦ hi ha temes que cal millorar, sobretot les precarietats que afecten el professorat, el personal de gesti¨® i estudiants. El finan?ament ¨¦s molt redu?t: les universitats del m¨®n amb les quals competim reben entre dues i cinc vegades m¨¦s per cada estudiant. Hem d'influir les administracions p¨²bliques perqu¨¨ millorin el finan?ament. Segurament, per la covid-19, molts pol¨ªtics s'estan adonant que cal apostar per la investigaci¨®. Tamb¨¦ s¡¯ha de millorar la regulaci¨®, que impedeix de contractar alg¨² fins que no es jubili una altra persona i que impedeix augmentar la massa salarial.

P. I en l¡¯¨¤mbit educatiu?

R. Els estudiants han canviat d¡¯interessos i la manera com aprenen, aix¨ª que les universitats ens hem quedat enrere. La UPF el va identificar fa temps i es va posar a treballar en un nou model docent que anomenem Edvoluci¨® i que s'implantar¨¤ l¡¯1 de setembre. Posarem molt valor afegit a la interacci¨® entre el professor i els alumnes. Ara un estudiant no prendr¨¤ nota del professor que recita, perqu¨¨ podr¨¤ tenir aquest coneixement per molts mitjans. El model que oferirem ser¨¤ la formaci¨® inversa: el professor prepara materials i preguntes sobre el temari, l'alumne els llegeix i respon i a la classe el professor ja no recitar¨¤, perqu¨¨ t¨¦ poc valor afegit, sin¨® que analitzar¨¤ el que s'ha estudiat i plantejar¨¤ preguntes que fomenten l'esperit cr¨ªtic. Els alumnes volen ser actors de l'ensenyament.

P. Aquest model deixa enrere la classe magistral?

R. Continuar¨¤ existint. Hi ha qui creu que amb aquest model s'acomiadar¨¤ professors, per¨° ¨¦s al contrari, n'haurem de contractar m¨¦s. Per aix¨° la implantaci¨® ser¨¤ gradual. El que canvia ¨¦s el valor afegit en la relaci¨® entre alumne i professor. Aqu¨ª tenim estudiants molt bons i amb ganes d'estudiar, per¨° se¡¯ls ha de plantejar temes interessants. Tothom est¨¤ fent aix¨°. Si anem al MIT, a la Tecnol¨°gica de Monterrey, a Cambridge o a Oxford, ¨¦s el que estan fent. Qui no ho faci es trobar¨¤ que cada vegada menys alumnes aniran a les aules i tindran menys valor afegit.

P. Considera que la UPF ¨¦s una universitat d'elit? Aquest model es pot aplicar en les altres universitats catalanes?

R. Jo crec que no: els professors cobren el mateix sou p¨²blic que a les altres, el personal de gesti¨® tamb¨¦, els estudiants paguen el mateix. Pot haver passat que, quan va n¨¦ixer la UPF, el finan?ament fos una mica m¨¦s elevat, per¨° aix¨° s'ha anat diluint. Si ho mirem per estudiant graduat i no per any, la nostra gesti¨® dels recursos ¨¦s molt eficient.

P. Anem cap a un model de compet¨¨ncies?

R. La personalitzaci¨® de l'ensenyament. L'estudiant tindr¨¤ un passaport que ser¨¤ un expedient de notes, per¨° tamb¨¦ li posarem tot all¨° que fa durant els anys en qu¨¨ est¨¤ a la universitat: cursos, activitats, especialitzacions, teatre... Una s¨¨rie de compet¨¨ncies que comptaran com a cr¨¨dits, l¨°gicament amb un m¨¤xim. I tamb¨¦ hi haur¨¤ compet¨¨ncies relacionades amb formar bons ciutadans i bones persones.

P. Estan preocupats pel nivell amb qu¨¨ arriben els estudiants a la universitat?

R. No, la frase que els joves passen de tot ja estava escrita en un atuell de l'antiga Babil¨°nia. Hi pot haver estudis m¨¦s t¨¨cnics en els quals es necessiti un refor?, per¨° els estudiants venen amb habilitats diferents que fa uns anys; per exemple, arriben amb un angl¨¨s molt bo, una molt bona capacitat per trobar informaci¨® i una sensibilitat molt alta per a temes com el medi ambient.

P. Com impulsaran m¨¦s la investigaci¨®? D'on es traur¨¤ m¨¦s finan?ament?

R. Ha estat un gran pilar per a aquesta universitat, per¨° la feina no s¡¯acaba quan es publica l'article, sin¨® cal buscar mecanismes per fer-lo arribar a la societat. Part del finan?ament ha de venir de la societat, com per exemple la c¨¤tedra que hem creat amb el consorci de la Zona Franca o amb Triodos Bank. Tamb¨¦ cal buscar m¨¦s col¡¤laboraci¨® publicoprivada.

P. Qu¨¨ li demanen al proper Govern?

R. A les administracions, de la m¨¤ de tot el sistema universitari, els demanarem m¨¦s diners i volem que una part del repartiment tinguin en compte els resultats que s'obtenen, no nom¨¦s el nombre d'alumnes. Els demanarem autonomia per gestionar. I una conselleria d'universitats; molt del que tenim en la investigaci¨® ve dels anys en qu¨¨ [Andreu] Mas-Colell estava sol amb aquesta prioritat.