?s llegenda

Els monstres s¨®n els altres: com al conte de Pu Songling en qu¨¨ l¡¯heroi desembarca a l¡¯Illa dels Monstres i, passejant pel port, queda sorpr¨¨s en descobrir que els illencs s¨®n horribles (set ulls, banyes, berrugues verdes), per¨° encara queda m¨¦s sorpr¨¨s en descobrir que els monstres fugen espantats quan se¡¯l troben perqu¨¨ el consideren una aberraci¨®... La novel¡¤la m¨¦s coneguda de Richard Matheson (1926-2013) enfronta el seu protagonista a aquesta mateixa revelaci¨®: els monstres sempre son els altres.

A Soc llegenda (1954), Robert Neville ha sobreviscut a una pand¨¨mia que, catastr¨°ficament, ha delmat la poblaci¨® humana i ha deixat la terra sembrada de cad¨¤vers. Cad¨¤vers animats, violents i humans en aparen?a, malgrat que no toleren el sol i xuclen la sang de les seves v¨ªctimes... Neville malviu en una casa suburbial que ha d¡¯anar refor?ant amb taulons perqu¨¨ cada nit (a plena llum, l¡¯amena?a escampa) els monstres s¡¯hi congreguen per atacar-lo. En aquest m¨®n hostil busca consol com pot. Recorre al mam i, en els moments l¨²cids, a l¡¯estudi de la ci¨¨ncia: vol descobrir el funcionament del bacteri que ha des-encadenat la pesta. D¡¯on sorgeix la malaltia? T¨¦ remei? Com ¨¦s que els infectats avorreixen l¡¯all i la creu cristiana? Neville vol entendre i no pot. Un motiu m¨¦s de patiment a banda de la solitud, que comen?a a passar-li factura. Matheson va repetir que el tema recurrent de la seva obra ¨¦s ¡°l¡¯individu a?llat que tracta de sobreviure en un m¨®n amena?ador¡± i l¡¯heroi de Soc llegenda no n¡¯¨¦s una excepci¨®; mata les hores tot sol en un territori que ara pertany als monstres.

Si els altres (si els monstres) s¨®n vampirs, zombis o granotots sorgits de l¡¯oce¨¤ no t¨¦ cap mena d¡¯import¨¤ncia, ni en aquesta obra ni en tantes altres del g¨¨nere fant¨¤stic. Al cap i a la fi, es tracta de reflectir la por de l¡¯altre, l¡¯aversi¨® als qui s¨®n diferents. En el cas de Soc llegenda, el que realment ens preocupa ¨¦s que ¨¦s una narraci¨® d¡¯un ¨²ltim-home-sobre-la-Terra i que aquesta mala sensaci¨® de viure a les acaballes d¡¯un m¨®n i ser el darrer individu de la teva esp¨¨cie se¡¯ns transmet a la perfecci¨®. Llegim inquiets. Matheson sap inquietar-nos. Va ser un dels grans renovadors del terror (abans que Stephen King, abans que Thomas Ligotti, abans que Mariana Enr¨ªquez): l¡¯autor va fer-nos el favor de recuperar per a la contemporane?tat els vampirs i les cases encantades, tot combinant-los amb elements rutinaris que fins aleshores ens havien semblat inofensius; els supermercats, els camions, els grills, els botons...

El cinema ha intentat de recrear Soc llegenda (la darrera vegada amb Will Smith de protagonista) i no li ha fet just¨ªcia. El mateix passa amb el disseny de les cobertes, que insinuen que ¨¦s una m¨¦s entre tantes novel¡¤les barates de poca qualitat. El cert ¨¦s que Soc llegenda ¨¦s una narraci¨® perfecta, ajustada a la trama, als seus cops d¡¯efecte i al seu desesper profund. Destaca entre els llibres del seu g¨¨nere. Si ¨¦s que t¨¦ un g¨¨nere clar: se¡¯ns presenta com una ficci¨® apocal¨ªptica de zombis, a la vegada que reinventa el relat vamp¨ªric i, com que no es tracta d¡¯un simple relat de superviv¨¨ncia, desemboca en una il¡¤luminaci¨® filos¨°fica sobre (tesi 1) el paper dels herois i de la seva contrafigura, els monstres; sobre (tesi 2) la repulsa dels qui s¨®n diferents, i (tesi 3, qui vulgui entendre-ho aix¨ª) sobre l¡¯efecte de les majories socials en els grups minoritaris.