Un republic¨¤ per sortir de la ressaca

Amb Pere Aragon¨¨s, Esquerra Republicana torna a la presid¨¨ncia de la Generalitat. La va tenir durant la Segona Rep¨²blica i la torna a conquerir ara. Per¨° en aquest llarg pont simb¨°lic hi ha un episodi que no es pot oblidar. Josep Tarradellas, d'Esquerra Republicana, va assumir la presid¨¨ncia de la Generalitat a l'exili el 1954 i la de la Generalitat provisional de Catalunya, en la seva restauraci¨® simb¨°lica, el 1977, que va ocupar fins a les eleccions del 1980 amb la legitimitat d'haver mantingut la continu?tat de la instituci¨®. De manera que aquesta operaci¨®, de la m¨¤ d'Adolfo Su¨¢rez, va ser l'¨²nic punt de ruptura i d'enlla? amb la legalitat republicana en la Transici¨®. Ara, en ple conflicte per la independ¨¨ncia, l'¨²nic partit que porta inscrita la condici¨® republicana torna a la presid¨¨ncia de la Generalitat, i em ve a la mem¨°ria una enigm¨¤tica frase de George Orwell: ¡°Qui controla el present controlar¨¤ el passat, qui controla el passat controlar¨¤ el futur¡±.

Per¨° encara que la hist¨°ria ajudi a solemnitzar l'acte, els escenaris del present no estan mai exempts de tensi¨® i de contradiccions. L'elecci¨® d'Aragon¨¨s representa el canvi d'hegemonia en l'univers nacionalista catal¨¤. Esquerra Republicana pren el comandament. El que no havia aconseguit ni durant la llarga hegemonia de Converg¨¨ncia ho aconsegueix ara, quan els hereus del pujolisme transmutats a l'independentisme s'han integrat en un moviment heterogeni anomenat Junts per Catalunya. La impossibilitat del sorpasso era ja un mite de la pol¨ªtica catalana i sobre aquest mite s'ha constru?t la teoria del complex d'Esquerra, que en els moments decisius quedava atrapada pel p¨¤nic. Alguna cosa d'aix¨° s'ha deixat veure en les temoroses respostes d'Aragon¨¨s a les repetides provocacions dels seus aliats. Per¨° aquesta vegada Esquerra s'ha sortit amb la seva. I Junts nom¨¦s pot viure malament aquest afront.

El cam¨ª a la presid¨¨ncia ha passat per unes eleccions anticipades, promeses per Torra fa gaireb¨¦ dos anys, que es van anar ajornant fins que la inhabilitaci¨® del president les va posar al calendari. Illa va guanyar per la m¨ªnima Aragon¨¨s, que al seu torn va guanyar per la m¨ªnima Puigdemont-Borr¨¤s, i va comen?ar tot l'enrenou. El desenlla? ha necessitat tres mesos i tres votacions. Un joc de desgast que es va aturar perqu¨¨ els actors van entendre que estaven esgotant la paci¨¨ncia fins i tot dels seus propis votants. Els pactes pretenen ser el punt de trobada entre grups amb interessos en conflicte. Per¨° el malestar de Junts sembla que no s'atura. La solemnitzaci¨® del pacte s'ha vist llastrada per estranys moviments: la ren¨²ncia d'Elsa Artadi a entrar al Govern i els sonors silencis del sector neoliberal/puigdemontista de Junts. De manera que caldr¨¤ esperar a la formaci¨® de govern per veure si aquest sector ja pren dist¨¤ncies respecte al pacte per preparar un proper assalt. Junts per Catalunya ¨¦s un poti-poti ideol¨°gic i ser¨¤ dif¨ªcil desbloquejar la pol¨ªtica catalana mentre no esclati en les seves contradiccions.

Aragon¨¨s aconsegueix la presid¨¨ncia en un moment en qu¨¨ ¨¦s urgent redefinir estrat¨¨gies i sortir de la llarga ressaca de l'octubre del 2017. No es pot viure nom¨¦s de la cantarella del mandat de l'1 d'octubre. ?s possible amb una coalici¨® de m¨ªnims en qu¨¨ les cartes estan marcades? Ning¨² li pot discutir a Esquerra la seva aposta per l'independentisme: ¨¦s estructural en la formaci¨®. Per¨°, com Junqueras ha repetit mil i una vegades, ¨¦s un cam¨ª llarg, que requereix una enorme acumulaci¨® de capital pol¨ªtic (de vot) i que nom¨¦s es pot resoldre en un refer¨¨ndum. De manera que toca governar i bregar. Mentrestant Junts, en el seu caos ideol¨°gic, insisteix en la confrontaci¨®, l'embat democr¨¤tic. Amb aquesta contradicci¨® de fons ¨¦s molt dif¨ªcil avan?ar. Entre altres coses, perqu¨¨ la impossibilitat efectiva del pla de Junts obliga a assenyalar sempre el ve¨ª com a culpable. La gran promesa s'est¨¤ convertint aix¨ª en un factor de bloqueig de les m¨²ltiples ambicions que necessita aquest pa¨ªs per sortir de la gran ressaca.

Aquest ¨¦s el repte que t¨¦ el nou president davant seu. Tindr¨¤ autoritat per rellan?ar el pa¨ªs jerarquitzant les prioritats d'acord amb el principi d'oportunitat? Hi ha en l'ambient una sensaci¨® creixent que no es pot perdre m¨¦s temps. Per¨° tot dependr¨¤ de la celeritat amb qu¨¨ es facin alguns passos. De la capacitat d'implicar moltes mans: els Comuns s¨®n aqu¨ª. I Illa haur¨¤ d'aprendre a ser m¨¦s PSC que no pas PSOE. I, sens dubte, cal que el Govern espanyol sigui capa? de llegir la situaci¨® i tenir la valentia suficient per passar de les promeses als fets. I aportar raons a la distensi¨®.