La meitat dels transportistes no aparquen b¨¦ a Barcelona per falta de places

Des del 2009 les actuacions a l'espai p¨²blic han redu?t un 30% les places de c¨¤rrega i desc¨¤rrega a Barcelona. Alhora, el comer? electr¨°nic s'ha incrementat extraordin¨¤riament en els ¨²ltims anys, encara m¨¦s arran de la pand¨¨mia de la covid-19. Actualment les compres per internet suposen un 1,5% del PIB catal¨¤, la qual cosa es tradueix en m¨¦s mobilitat dels vehicles de transport de mercaderies, en un espai p¨²blic limitat en el qual els transportistes cometen cada vegada m¨¦s infraccions. Els treballadors reconeixen que han d'aparcar fora de les places habilitades en el 49% dels seus serveis, segons una enquesta del RACC.

Cada dia es fan a Barcelona uns 500.000 despla?aments relacionats amb el repartiment de mercaderies i d'¨²ltima milla, que suposen al voltant del 20% del tr¨¤nsit i del 40% de les emissions derivades de la circulaci¨®. En una confer¨¨ncia de premsa, el RACC ha presentat els resultats de l'estudi, en col¡¤laboraci¨® amb el Grup Bonpreu, que posa xifres al problema de mobilitat que t¨¦ la ciutat: el 92% de la c¨¤rrega i desc¨¤rrega s'inicia al mat¨ª en hora punta, a les nou, el 33% dels transportistes necessiten m¨¦s dels 30 minuts permesos per fer la c¨¤rrega i desc¨¤rrega, per¨° la meitat dels vehicles comercials circulen per la ciutat al 50% de la seva capacitat.

Millorar i optimitzar la distribuci¨® urbana de mercaderies, ha afirmat el president del RACC, Josep Mateu Negre, ¨¦s una cosa que interessa a tothom: als ciutadans que pateixen els efectes del soroll, la congesti¨® i la contaminaci¨® del tr¨¤nsit; els transportistes, que poden millorar les seves condicions, i les empreses, a les quals la inefic¨¤cia del transport els suposa p¨¨rdues econ¨°miques.

En la roda de premsa s'ha proposat millorar la gesti¨® de les places regulades a trav¨¦s de la innovaci¨® tecnol¨°gica m¨¦s que crear noves places de c¨¤rrega i desc¨¤rrega. Tamb¨¦ flexibilitzar i facilitar el temps de repartiment en ¡°hores barri¡± de tr¨¤nsit urb¨¤, ¨¦s a dir, fora de les hores punta de m¨¦s aflu¨¨ncia. Una altra proposta ha estat la de potenciar la distribuci¨® de mercaderies a trav¨¦s de les microplataformes, un sistema de repartiment que s'ha presentat com una de les solucions possibles al problema de mobilitat que evidencia l'estudi.

Actualment Barcelona nom¨¦s disposa de dues microplataformes actives. La innovaci¨® que introdueixen ¨¦s que el distribu?dor no lliura directament la comanda al client, sin¨® que la deixa en un centre de distribuci¨® a la ciutat, la microplataforma. Des d'all¨¤, un repartidor en tricicle (que podria ser substitu?t per un vehicle el¨¨ctric de petites dimensions) porta la mercaderia al client. Les dues microplataformes de la ciutat s¨®n experi¨¨ncies pilot, amb finan?ament europeu. Una va comen?ar a Arc de Triomf i ara ¨¦s prop de l'estaci¨® de Fran?a, i l'altra es troba prop del Mercat del Ninot. Han estat dues temptatives petites, han reconegut, i la seva implantaci¨® no ¨¦s f¨¤cil, per¨° convindria ¡°escalar-les i estendre-les cap a altres punts de la ciutat. En aquesta expansi¨® la participaci¨® de l'Ajuntament seria clau, per¨° el projecte tindria la m¨¤ oberta a la participaci¨® privada.

No obstant aix¨°, els ponents tamb¨¦ han reconegut que el 98% dels comerciants enquestats no sabien qu¨¨ eren les microplataformes i que, una vegada saben en qu¨¨ consisteixen, un 61% opinaven que seria un sistema m¨¦s sostenible que l'actual, per¨° al 17% els preocupava si aquest nou sistema els obligaria a canviar de prove?dors, i al 49% li semblava que l'¨²s de les microplataformes no milloraria les vendes.