El missatge metaplasm¨¤tic

La fonotaxi ¨¦s el coneixement, principalment intu?tiu, segons el qual organitzem les seq¨¹¨¨ncies de sons d¡¯una manera fluida en la nostra llengua, la naturalitat amb la qual separem o ajuntem els sons en s¨ªl¡¤labes. La fonotaxi del catal¨¤, per exemple, permet col¡¤locar fins a tres consonants despr¨¦s d¡¯una vocal (horts), m¨¦s que el castell¨¤ i menys que el rus. La influ¨¨ncia de la fonotaxi ¨¦s tan gran que, en parlar altres idiomes o en adoptar manlleus, adaptem la pron¨²ncia a les nostres capacitats i, per exemple, l¡¯angl¨¨s ¡°start¡± (mot monos¨ªl¡¤lab) el pronunciem ¡°¨¦s tard¡± (dues s¨ªl¡¤labes). La fonotaxi tamb¨¦ es fa palesa en resseguir els processos hist¨°rics d¡¯evoluci¨® dels mots o en notar l¡¯efecte dels enlla?os de la parla, de manera que les paraules creixen, decreixen o varien segons unes curioses necessitats del sistema fonol¨°gic.

La fonotaxi ¨¦s de les eines amb les quals hom pot treballar en l¡¯escriptura creativa, i els metaplasmes (les alteracions i modificacions fon¨¨tiques) es consideren una de les grans fam¨ªlies de les figures ret¨°riques. Els metaplasmes d¡¯addici¨®, per exemple, s¨®n aquells gr¨¤cies als quals una paraula creix: la pr¨°tesi ¨¦s l¡¯afegit de sons a inici de mot (com quan diem sendem¨¤, enrecordar-se¡¯n o ascomen?ar), l¡¯ep¨¨ntesi ¨¦s l¡¯addici¨® de fonemes a mig mot (com teiatre, brunyol o dugues ¡ªper dues) i la paragoge ¨¦s l¡¯agregaci¨® de sons a final de mot (com aixins, invento¡¯t o trenc ¡ªper tren).

Jo fa temps que imagino les seq¨¹¨¨ncies f¨°niques tal com les presenten els programes de gravaci¨® i reproducci¨® de so, ¨¦s a dir, en forma d¡¯ones sonores, un seguit de ratlles verticals de diferents altures una al costat de l¡¯altra. Aquestes ones, si les amplies per veure un fragment concret, van detallant-se cada vegada m¨¦s i sembla que es descobreixin grups de ratlletes m¨¦s precises que, en la visi¨® de conjunt, quedaven resumides.

Ara imaginem que tenim la capacitat d¡¯ampliar els sons de la cadena f¨°nica per descobrir-hi uns suposats detalls que han quedat resumits en altres sons (les ratlletes en les ratlles); imaginem que on sent¨ªem batman, ara hi podem sentir batamanta, i on enrenou, en realitat hi deia en drac nou. Sembla for?at, per¨° capsigrany ha donat cap xirigany, furgar ha portat a furugar, a on? ¨¦s abon?, facin-ho ¨¦s facint-ho, ametlla ¨¦s admetlla...

A base de metaplasmes, un discurs pot desemmascarar una mena de missatge secret que ens era inaudible. O, per dir-ho m¨¦s clar: podem jugar a fer cr¨¦ixer missatges metaplasm¨¤tics en qualsevol frase utilitzant les eines naturals de la fonotaxi. Que tingui m¨¦s o menys sentit ja ¨¦s una altra cosa, per¨° sem bla probable que rere un ¡°embolica que fa fort¡± hi pugui haver ¡°la m¨¤ bullint que et fa forat¡±.