Entre l¡¯humor i la humiliaci¨®

El 2015, la jove Cl¨¤udia Ced¨® va debutar com a dramaturga (ficci¨® fant¨¤stica) amb la inesperada Tortugues: la desacceleraci¨® de les part¨ªcules, tot i que realment va tenir ¨¨xit amb l'agredol?a (m¨¦s agra que dol?a) Una gossa en un descampat (el seu aspre tema: la mort perinatal), que Sergi Belbel va dirigir el 2018 al Grec i despr¨¦s va aterrar amb canvis de repartiment a la Beckett. Els int¨¨rprets eren encara millors que els precedents i, personalment, em va arribar al cor Maria Rodr¨ªguez en el valent paper d'una mestra embarassada que acabava de caure en el pitjor dels abismes. Anna Barrachina, gran actriu de com¨¨dia, s'arriscava multiplicada per sis: l'¨¤via i la mare de la mestra, una ginec¨°loga, una actriu de fust, una psic¨°loga i una infermera. No enumero els molts regals actorals d'Una gossa, per¨° s¨ª que recordo el descobriment (literal) d'una altra gran que faria parlar: Vicky Luengo. I la pe?a, que va triomfar dues vegades a la Beckett i, en castell¨¤, al madrileny Valle-Incl¨¢n el 2020.

Nou triomf de Cl¨¤udia Ced¨® ara trepitjant el coll de la pand¨¨mia: Mare de sucre. Segueix el perill niant i creixent en l¡¯entrega, encara m¨¦s dif¨ªcil de resumir. Torna la formidable Maria Rodr¨ªguez, cada vegada millor, ara en el paper d'una treballadora social. Tamb¨¦ talla el singlot Andrea ?lvarez en el rol de la Cloe (27 anys, 65% de discapacitat intel¡¤lectual) i la mare de la Cloe ¨¦s Teresa Urroz (el retorn d'una formidable veterana a qui no he tingut la sort d¡¯aplaudir als escenaris des de fa temps). Un altre incre?ble treball ¨¦s el d'Ivan Benet: subtil, profundament rus, ¨¦s dif¨ªcil veure'l fent una ensopegada com l¡¯Albert, ginec¨°leg i director de la Fundaci¨® Roure, on la Cloe viu i treballa. Altres personatges s¨®n el Marc (24 anys, porta cadira de rodes, company d'habitaci¨® de la Cloe), la Cristina (22 anys, amiga de la Cloe, diversitat ps¨ªquica) i la Consuelo (56 anys, diversitat ps¨ªquica, tamb¨¦ companya d'habitaci¨® de la Cloe). T¨¦ una mica de tend¨¨ncia a dilatar innecess¨¤riament: potser millor ¨¦s concentrar. Escenes que brollen i creixen: la intimitat d'una noia i el seu jove company (en un lavabo, amb Cacaolat). En l'estrany equilibri entre l'humor gaireb¨¦ circense, l'¨¤nsia, la humiliaci¨®.

No s'han d'oblidar (¨¦s impossible) els treballs d'Especials de Teatre Inclusiu, dirigit per Ced¨® des de fa 15 anys. Bona part del grup pugna per parlar amb for?a i, de tant en tant, aconseguir claredat verbal. La lluita d'algunes noies de la Fundaci¨® Roure ¨¦s aconseguir anticonceptius; d'altres, al contrari. Ess¨¨ncia de l'obra: la humanitat dels personatges. Altres records: l'escena del Dia de la Discapacitat, que sembla tra?ada per Alan Ayckbourn.

La funci¨® ser¨¤ fins al 30 de maig al TNC de Barcelona i una possible gira per Catalunya. El meu company, el cr¨ªtic Juan Carlos Olivares, cita amb gran subtilesa un desig que dibuixa les ¨¤nsies de la Cloe ¡°amb les mans plenes de terra¡±. Aqu¨ª va un fragment del seu mon¨°leg: ¡°Parir. Plantar. Remoure la terra i veure n¨¦ixer les arrels. Amb els dits plens de fang. El dolor. L'olor. Notar la vida que arriba. Des de sota terra. Pujar i treure el cap a la llum. Com un talp cec que busca el sol. El cord¨® umbilical, i el l¨ªquid, i els ullets que et miren. L'instint. Remoure la terra i veure n¨¦ixer les arrels. Amb els dits plens de sang. No poden desterrar aquest desig del meu cos. Tots saben que una cosa aix¨ª, una cosa que t'enc¨¦n les venes i et desperta enmig de la nit, no passa tan sovint a la vida. Si no me'l treuen m'apagaran les ¨¤nsies d'estimar, com quan cobreixes una vena amb un vas. Tenir un fill o una filla que fos feta de mi. Aquest ¨¦s el meu desig¡±.