Prevenir la pr¨°xima epid¨¨mia amb els excrements d¡¯un ratpenat

Petits sacs de colors pengen de les branques d'un arbust. S¨®n una vintena de bosses de tela, de les que s'utilitzen per guardar el berenar dels nens a l'escola. A dins, en lloc d'un entrep¨¤ i unes galetes, hi ha ratpenats. Alguns protesten per estar tan tancats amb t¨ªmids sons: pocs minuts abans descansaven pl¨¤cidament en la foscor d'una cova de la Noguera, a la prov¨ªncia de Lleida. L'ecoepidemi¨°leg Jordi Serra-Cobo obre els sacs i observa si han defecat. Els seus excrements poden ajudar a prevenir una nova epid¨¨mia.

Serra-Cobo ¨¦s professor de la Universitat de Barcelona i membre de l¡¯Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio). Va ser un dels primers te¨°rics, fa 30 anys, de l'ecoepidemiologia, l'estudi de com i per qu¨¨ es transmet un virus en un determinat moment i lloc. Ja hi ha 50 centres d'investigaci¨® a tot el m¨®n que comparteixen en xarxa dades sobre ecoepidemiologia.

Serra-Cobo ¨¦s un dels principals experts a Espanya en la transmissi¨® de malalties zoon¨°tiques per part de ratpenats i altres mam¨ªfers, com rosegadors o senglars. Les infeccions zoon¨°tiques s¨®n aquelles que es transmeten dels animals als humans. Nom¨¦s al segle XXI ja s'han produ?t cinc epid¨¨mies per coronavirus, a m¨¦s de la del virus de l'Ebola. Totes, recorda Serra-Cobo, haurien procedit del reservori de virus m¨¦s gran que hi ha en una esp¨¨cie animal, els ratpenats. L'Organitzaci¨® Mundial de la Salut (OMS), al seu informe del mar? passat sobre el possible origen de la covid-19, corroborava que ¡°la majoria de les malalties emergents s'originen en reservoris animals i hi ha una s¨°lida evid¨¨ncia que la majoria dels actuals coronavirus humans es van originar en animals¡±.

S¨®n sobretot els depredadors que s'alimenten de ratpenats o els animals dom¨¨stics en contacte amb aquests mam¨ªfers voladors, resumeix Serra-Cobo, els que serveixen com a hostes del virus i acaben infectant una persona. La hiperconnexi¨® de la societat globalitzada fa la resta, com va succeir a partir de desembre del 2019 amb la covid-19, que es va estendre per tot el planeta presumptament des del mercat d'animals de Wuhan, a la Xina.

Nom¨¦s al segle XXI ja s'han produ?t cinc epid¨¨mies per coronavirus, a m¨¦s de la del virus de l'Ebola. Se sospita que totes han procedit dels ratpenats

Els ratpenats no s¨®n per si sols una amena?a per als humans, al contrari: s¨®n, al costat de les aus, un actor fonamental per al control de les poblacions d'insectes. El problema, com coincideixen acad¨¨mics de tots els ¨¤mbits, ¨¦s la creixent interfer¨¨ncia de la civilitzaci¨® humana als pulmons verds del planeta, sobretot al Sud-est asi¨¤tic, l¡¯Am¨¨rica Llatina i l¡¯?frica Central. Aix¨ª ho advertia la resoluci¨® sobre la covid-19 de maig del 2020, subscrita pels Estats membres de l'OMS, en la qual aquests es comprometien a ¡°prevenir l'establiment de nous reservoris zoon¨°tics, a m¨¦s de reduir els possibles riscos d'aparici¨® i transmissi¨® de malalties zoon¨°tiques¡±.

64 milions d¡¯anys a la Terra

Serra-Cobo forma des del 1993 un t¨¤ndem de treball amb Marc L¨®pez Roig. S'han endinsat en centenars de coves en pa?sos d'Europa, Am¨¨rica i l'?frica. La primera pedra de la seva col¡¤laboraci¨® va ser una fita cient¨ªfica: despr¨¦s de 22 anys estudiant una col¨°nia de ratpenats a Mallorca, van confirmar que aquests animals generaven prou anticossos de la r¨¤bia per desenvolupar una immunitat de grup. Hi ha diverses raons per les quals els ratpenats s¨®n un reservori ideal de virus, detalla Serra-Cobo: ¡°?s un mam¨ªfer que viu a la Terra des de fa 64 milions d'anys, ¨¦s a dir, fa molt que conviu amb virus. La majoria s¨®n gregaris, formen grups i en faciliten la transmissi¨®. S¨®n presents a tot el planeta i en m¨²ltiples h¨¤bitats. I finalment, viuen molts anys, f¨¤cilment superen els 15 anys de vida¡±.

L¨®pez Roig ¨¦s un home sensible que s'il¡¤lusiona en sentir el cant d'uns abellerols, per¨° tamb¨¦ ¨¦s el m¨²scul de l'equip: desbrossa durant hores l'acc¨¦s a la cova, que des de l'¨²ltima vegada que hi van ser, el mes de mar?, ha quedat oculta entre bardissars. ¡°Els ratpenats nom¨¦s tenen una cria per temporada i ens trobem exemplars joves morts perqu¨¨, en sortir de la cova, es queden clavats a les espines dels esbarzers¡±, explica L¨®pez Roig. Ell ¨¦s qui corre per capturar amb el salabre els exemplars de ratpenat de cova i de ferradura que analitzaran. La seva veu, suau, sembla que els tranquil¡¤litza fins i tot quan els extreu mostres de sang. Quan els deixa anar, tarden uns segons a despertar-se.

L'objectiu de la seva missi¨® en aquesta gruta de la Noguera ¨¦s trobar als excrements mostres de coronavirus de les fam¨ªlies alfa i beta, els que poden encomanar-se als humans. Aquestes mostres serveixen per al projecte CoNVat, un aparell biosensor de detecci¨® r¨¤pida d'infeccions de coronavirus liderat per Laura Lechuga, investigadora del CSIC i de l'Institut Catal¨¤ de Nanoci¨¨ncia i Nanotecnologia. L'aparell podr¨¤ detectar infeccions, no nom¨¦s de coronavirus, en un temps que s'acostar¨¤ als 15 minuts i a un preu assequible. La idea ¨¦s que el biosensor s¡¯utilitzi en ambulatoris, centres sanitaris i farm¨¤cies. Lechuga confirma a EL PA?S que Serra-Cobo va ser la primera persona que li va plantejar la necessitat de desenvolupar aquests sistemes de detecci¨® r¨¤pida de coronavirus: ¡°El seu coneixement ¨¦s fonamental, perqu¨¨ ell ja parlava del biosensor abans de la pand¨¨mia. Feia anys que deia que els coronavirus ens clavarien un ensurt¡±.

Serra-Cobo fa 11 anys que estudia els coronavirus, conscient del que podria passar. Fa vertigen llegir els estudis en qu¨¨ ha participat en l'¨²ltima d¨¨cada advertint del que la humanitat afrontaria, fins i tot propostes de plans de detecci¨® d'epid¨¨mies en ciutats europees que es van descartar perqu¨¨ ning¨² no ho veia realista.

Els primers articles admonitoris de Serra-Cobo s¨®n fins i tot anteriors a Contagio, el supervendes del periodista David Quanmen publicat el 2012. ¡°He fet les mateixes dues preguntes a prestigiosos cient¨ªfics, a alguns dels m¨¤xims experts en ebola, la SARS, en virus procedents de ratpenats, en la sida i en l'evoluci¨® dels virus¡±, va escriure Quanmen al seu llibre, pronosticant la covid-19: ¡°?Apareixer¨¤ en el futur proper una nova malaltia prou transmissible i virulenta per causar una pand¨¨mia del nivell de la sida, o de la grip del 1918, matant desenes de milions de persones? Si ¨¦s aix¨ª, com ser¨¤ i quan? Les respostes a la primera pregunta van variar de 'pot se' a 'probable'. A la segona, les respostes es van centrar en els virus RNA¡±.

Serra-Cobo confirma que ara est¨¤ arrelant l'esfor? de tant de temps. L¨®pez Roig publicar¨¤ un treball que recollir¨¤ dues d¨¨cades d'an¨¤lisi de com el canvi clim¨¤tic est¨¤ modificant la din¨¤mica i l'estacionalitat dels ratpenats. Una variaci¨® important, indica, ¨¦s que el per¨ªode d'hibernaci¨® s'est¨¤ reduint dr¨¤sticament. Els animals estan actius m¨¦s temps. L¨®pez Roig concedeix que aix¨° pot suposar un augment en el risc de propagaci¨® de virus. Ho explica mentre amb una m¨¤ subjecta un ratpenat de ferradura i amb l'altra li extreu una mostra que enviaran a l'Institut Pasteur de Par¨ªs, amb el qual col¡¤laboren des de fa anys. La principal lli?¨® que hem d'extreure de la pand¨¨mia, diuen els dos bi¨°legs de la UB, ¨¦s que sempre ¨¦s millor prevenir que curar.