La diversitat funcional conquereix els escenaris

Asseguda a les escales del Teatre Nacional de Catalunya, Andrea ?lvarez riu a cor qu¨¨ vols quan pensa en tot el que ha viscut durant els ¨²ltims dos mesos. Ha sigut la protagonista de Mare de sucre, un muntatge que s¡¯ha representat a la sala Tallers amb un ¨¨xit inapel¡¤lable de taquilla: les entrades de les funcions programades es van esgotar en pocs dies i les de la pr¨°rroga de l¡¯¨²ltima setmana es van acabar en dues hores. Riu perqu¨¨, acostumada a viure en una llar compartida per a persones amb diversitat funcional a Girona, treballar al taller ocupacional fabricant joies i assistir als cursos de teatre d¡¯Escenaris Especials, el seu dia a dia va canviar i fa un temps que viu unes muntanyes russes. Ara tornar¨¤ a la seva rutina, tot i que la companyia vol muntar una gira i continuar actuant. En aquestes funcions, els espectadors tamb¨¦ han pujat a les muntanyes russes: amb la veu del repartiment inclusiu i la direcci¨® de Cl¨¤udia Ced¨®, l¡¯obra ha obert moltes preguntes sobre els desitjos d¡¯un col¡¤lectiu els interessos del qual estan sovint invisibilitzats.

La veu d¡¯?lvarez ha sigut la d¡¯un col¡¤lectiu tan dispar com ho s¨®n les seves diversitats funcionals. Segons les dades de la Generalitat, a Catalunya hi ha 616.052 persones amb discapacitat, f¨ªsica o intel¡¤lectual, amb totes les seves variants. Malgrat les seves difer¨¨ncies, comparteixen una mena d¡¯identitat, la de saber que la societat no pensa sempre en ells. No nom¨¦s pels problemes d¡¯accessibilitat f¨ªsica que se solucionen amb rampes i elevadors, sin¨® tamb¨¦ pels desitjos i interessos que no es tenen en compte i que el m¨®n, de vegades, prefereix no veure per no haver d¡¯assumir la responsabilitat de garantir tots els drets de les persones amb discapacitat. ¡°No m¡¯agrada aquesta paraula. No m¡¯agraden les paraules que parlen de mi i que decideixen quines s¡¯utilitzen i quines no. Abans deien subnormal, retardat, borderline, minusv¨¤lid. Ara hem de dir diversitat funcional. Ells i nosaltres. I no hi ha ells i nosaltres. Tothom ¨¦s diferent¡±, diu a l¡¯obra Marc, amb par¨¤lisi cerebral i assegut en una cadira de rodes.

L¡¯obra comen?a amb l¡¯expressi¨® irrefrenable d¡¯un desig: ¡°Em dic Cloe, tinc una discapacitat intel¡¤lectual del 65% i vull ser mare¡±. Durant dues hores, explora el desig de la maternitat, de tenir una vida sexual activa i de ser responsable d¡¯un mateix. Anhels que en les persones amb discapacitat xoquen amb tot: les institucions, la fam¨ªlia, els educadors, la falta de recursos que posen els governs... Per¨°, indagant sobre aquestes q¨¹estions, aquestes deriven en altres. En un moment del muntatge, el Marc s¡¯adre?a al director del seu centre per dir-li que vol ser l¡¯entrenador de l¡¯equip de rugbi. En parlar amb ell, es desdiu i decideix que no ho ser¨¤, reprimit per la seva por i falta de confian?a, el mateix que fa dubtar a la Cloe si seria o no una bona mare. ?Qui pot dir qu¨¨ pot fer alg¨²? Est¨¤ la societat preparada per garantir tots els drets, tamb¨¦ els de les persones amb discapacitat?

El simple fet que actors amb diversitat funcional plantegin amb tanta mestria aquests dilemes obre altres preguntes: Poden aquests actors continuar treballant professionalment en teatres? Despr¨¦s d¡¯aquest ¨¨xit, els trucar¨¤ algun director reconegut per interpretar un Shakespeare? ¡°Volem pensar que les coses estan canviant, per¨° falta molt cam¨ª per rec¨®rrer. A Londres ja ho fan, et programen un Ricard III amb un actor amb discapacitat perqu¨¨ ¨¦s un bon actor¡±, diu Ced¨®, directora i dramaturga d¡¯aquesta obra. ¡°La diversitat ha de conquerir les ficcions com una allau, perqu¨¨ en tot aquest temps que he treballat amb ells, cada dia em pregunto qu¨¨ ¨¦s el normal. La vida no ¨¦s homog¨¨nia i, o ho acceptem, o ens perdem molta riquesa¡±.

¡°Escenaris Especials t¨¦ un punt espontani molt important, hi ha molts moments en els quals la veritat traspassa¡±

El fet que actors amb diversitat funcional plantegin amb tanta mestria aquests dilemes obre altres preguntes: Poden seguir treballant professionalment en teatres? Despr¨¦s d¡¯aquest ¨¨xit, els trucar¨¤ algun director reconegut per fer un shakespeare? ¡°Volem pensar que les coses estan canviant, per¨° falta molt cam¨ª per rec¨®rrer. A Londres ja ho fan, programen un Ricard III amb un actor amb discapacitat perqu¨¨ ¨¦s un bon actor¡±, diu Ced¨®, directora i dramaturga d¡¯aquesta obra. ¡°La diversitat ha de conquerir les ficcions com una allau¡±, explica.

Ced¨®, que va collir un gran ¨¨xit amb Una gossa en un descampat, sobre la dificultat d¡¯assumir la mort dels fills abans de n¨¦ixer, fa 15 anys que dirigeix cursos de teatre per a persones amb discapacitat. Amb el projecte Escenaris Especials han actuat a Banyoles, Girona i al Teatre Lliure de Barcelona, i ho far¨¤ a Temporada Alta. ¡°Aquesta obra no ha sortit com un bolet, fa molt temps que hi treballem. I en els cursos anuals ja sortia el tema de la maternitat i la sexualitat. La dramat¨²rgia l¡¯hem fet entre tots, perqu¨¨ connectin amb el text i el defensin¡±, explica Ced¨®.

?lvarez explica que a la llar en la qual viu parlen amb els educadors d¡¯aquests temes: ¡°De sexe, ¨¦s clar, ens interessa, i del cos hum¨¤. Jo crec que ¨¦s important parlar d¡¯aix¨°, no ens hem de tancar, hem d¡¯explicar el que volem, dir-ho¡±. ¡°Escenaris Especials t¨¦ un punt espontani molt important, hi ha molts moments en els quals la veritat traspassa¡±, explica Marta Iglesias, productora de l¡¯obra i psic¨°loga.

¡°Abans veia el teatre de persones amb discapacitat com una cosa bona per a ells, ara crec que ¨¦s una cosa pol¨ªtica¡±, diu Ced¨®. Iglesias remata: ¡°Si poses diversitat a l¡¯escenari, la tindr¨¤s a la platea. Ha vingut gent al TNC que segurament ni es plantejava fer-ho¡±. L¡¯actriu tamb¨¦ ho sent aix¨ª i, tot i que t¨¦ ganes de tornar a la seva feina i la seva rutina, tamb¨¦ vol continuar actuant: ¡°Ha estat una experi¨¨ncia brutal, all¨¤ tinc una casa i una fam¨ªlia, per¨° aqu¨ª, amb el teatre, tamb¨¦¡±.