L¡¯entremaliat Joan Fontcuberta, a La 2

El 26 d¡¯octubre de 1968, la Soiuz 2 va impactar amb un meteorit i va morir el cosmonauta Ivan Istochikov. Les autoritats sovi¨¨tiques, per¨°, no podien admetre aquest frac¨¤s i van proclamar que la nau no portava tripulaci¨® humana. L¡¯operaci¨® es va completar fent desapar¨¨ixer qualsevol testimoni documental de l¡¯exist¨¨ncia de l¡¯astronauta i la seva fam¨ªlia va ser deportada a Sib¨¨ria. L¡¯any 1977 el fot¨°graf catal¨¤ Joan Fontcuberta va poder rescatar material probatori de la perip¨¨cia vital i aeron¨¤utica d¡¯Istochikov i en va organitzar una exposici¨®. El projecte Sputnik, per¨°, era una creaci¨® del mateix Fontcuberta. El cognom del cosmonauta ¨¦s la traducci¨® russa del seu i el material documental (fotografies censurades on el personatge havia desaparegut; imatges d¡¯ell amb el casc d¡¯astronauta i lluint una riallera fesomia bessona de la de Fontcuberta...) el va fabricar el fot¨°graf. Una proposta sobre la veritat i la mentida no gens excepcional en el treball de Fontcuberta, que, en altres exposicions, s¡¯ha inventat des d¡¯una fauna salvatge fins a l¡¯obra d¡¯un fot¨°graf inexistent. El setembre de 2016 es va fer una exposici¨® a Val¨¨ncia amb la s¨¨rie sobre El Molino que el malaguanyat Ximo Berenguer (1946-1977) havia fet als anys setanta sobre les interioritats d¡¯aquell singular univers gr¨¤cies a la seva relaci¨® sentimental amb el core¨°graf cub¨¤ Negrito Polly. Mesos m¨¦s tard, en l¡¯acte de presentaci¨® del llibre sobre aquest material, va ser el mateix Fontcuberta qui va desvelar que Berenguer era una invenci¨® seva, com ho era l¡¯abundant informaci¨® cr¨ªtica i biogr¨¤fica que es podia trobar a les xarxes. Les fotos d¡¯El Molino tamb¨¦ eren seves. Un entremaliat Fontcuberta tornava a proposar una fecunda reflexi¨® sobre l¡¯engany.

Aquestes aventures i d¡¯altres les resum Fontcoberta al programa, dedicat als fot¨°grafs, Detr¨¢s del instante (La 2), que dirigeixen Xavier Baig i Jordi Rovira. Fontcuberta t¨¦ l¡¯avantatge, a m¨¦s, d¡¯haver reflexionat llargament sobre la seva pr¨°pia pr¨¤ctica i de saber exposar els conceptes que hi ha al darrere. A les seves notes sobre la postfotografia (La f¨²ria de las im¨¢genes, Galaxia Gutenberg, 2016) ja afirmava que si la fotografia havia estat lligada tautol¨°gicament a la veritat i la mem¨°ria, la postfotografia trenca amb aquests vincles. Considera l¡¯actual ¡°allau ic¨°nica infinita¡±, l¡¯¡°epid¨¨mia de les imatges¡±, i reflexiona sobre el canvi de rol social de la fotografia.

Tots els cap¨ªtols de Detr¨¢s del instante ¡ªara s¨®n a la segona temporada¡ª tenen una estructura semblant. El fot¨°graf a qui es dedica el programa subratlla un dels seus treballs i, despr¨¦s, explica el que considera m¨¦s rellevant de la seva perip¨¨cia professional. Dos convidats acostumen a fer alguna breu acotaci¨® de refor?. En el cas de Fontcuberta van ser el fil¨°sof Xavier Antich i el director de la Fundaci¨® Foto Colectania, Pepe Font de Mora.

?s una bona manera d¡¯acostar-se a la feina de coneguts fot¨°grafs. De Ra¨²l Cancio, per exemple, coneixem el gest fundacional en la fotografia futbol¨ªstica de prescindir de la imatge del gol. Isabel Mu?oz exposa el trajecte ¨ªntim que viu amb una foto d¡¯una nena ballarina cambodjana, tr¨¤gicament assassinada temps despr¨¦s per la gelosia d¡¯una primera dama. El que era un element de la s¨¨rie sobre la dansa khmer es converteix per a Mu?oz en un reliquiari. Sandra Balcells, amb els seus treballs als territoris de l¡¯ex-Iugosl¨¤via, on torna, ¨¦s l¡¯exemple de com no ha d¡¯abandonar-se una not¨ªcia quan ja sembla que no ho ¨¦s. De la mateixa manera que a C¨¦sar Lucas li va servir no anar-se¡¯n d¡¯un lloc quan tots els seus col¡¤legues ho van fer, per obtenir una in¨¨dita, xocant, foto de Fraga. I aix¨ª uns quants m¨¦s. Un bon programa. Amb uns testimonis planers, per¨° profitosos.