Veritats que fan mal i creen empatia

Tots tenim un amor no correspost (o uns quants). Laia Alsina Ferrer en va tenir un, el Robert Gonz¨¢lez. ¡°Ell va entrar a la nostra companyia [El Martell] com a ajudant de direcci¨® i jo em vaig enamorar¡±, diu la Laia, sense embuts. ¡°Per¨° va ser un amor no correspost, i amb aquesta relaci¨® hem anat navegant com hem pogut; en el terreny de l¡¯amor no va quallar, res m¨¦s¡±. La Laia i en Robert s¨®n molt amics i col¡¤legues (¡°el conec com si l¡¯hagu¨¦s parit¡±, deixa anar ella) i ell sempre havia dit que, quan hagu¨¦s de fer un mon¨°leg, voldria que l¡¯hi escrigu¨¦s ella. ¡°Al cap del temps, el vaig atracar a m¨¤ armada¡±, diu la Laia, i li va passar un text basat en la seva relaci¨® ¨ªntima, la que no va fructificar, perqu¨¨ l¡¯interpret¨¦s. ¡°Per a ell va ser un xoc, per¨° jo sabia que diria que s¨ª. De fet, em va dir que li don¨¦s una setmana per rumiar-s¡¯ho i al cap d¡¯una setmana va acceptar¡±. Aquest mon¨°leg, Robert, el podem veure al Mald¨¤ aquest divendres, dissabte i diumenge.

M¨¢s informaci¨®n

¡®Carnicera¡¯: teories conspiran¨°iques, ¡®fake news¡¯ i creences

Pen¨¨lope desf¨¤ el nus del dolor

El resultat ¨¦s ¡°un striptease emocional brutal¡±, en paraules de Laia Alsina, autora, directora i personatge de l¡¯obra, una mena de tragicom¨¨dia on el Robert est¨¤ tot sol en un escenari (on hi ha un escenari representat), amb una cadira i poca cosa m¨¦s, canta dues can?ons i no nom¨¦s treballa amb el text, sin¨® que tamb¨¦ ho fa amb el cos. ¡°?s un mon¨°leg meu m¨¦s que seu¡±, explica la dramaturga. ¡°El Robert, a l¡¯escenari, se¡¯m dirigeix a mi, parla directament amb la Laia, que no surt en escena. ?s molt arriscat, a la preestrena, a la Sala Melmac [de la companyia Mar G¨®mez], just abans vaig sentir un vertigen que no havia sentit mai. Perqu¨¨ no hi ha cap ficci¨® que et salvi, saps que l¡¯espectador, despr¨¦s del teatre, fent una cervesa, parlar¨¤ de tu, no dels personatges, perqu¨¨ nosaltres som els personatges¡±.

La Laia diu que la gent va sortir impactada: ¡°Perqu¨¨ juguem molt fort, no parlem de tonteries, hi ha pocs tab¨²s, expliquem veritats que fan mal. Precisament per aix¨° hi ha empatia, per aix¨° els espectadors tamb¨¦ riuen, perqu¨¨ s¡¯hi poden veure reflectits. Tot aix¨° et fa pujar l¡¯adrenalina. Despr¨¦s de tot, el teatre i l¡¯art estan per experimentar els l¨ªmits¡±.

Experimentar amb els l¨ªmits ¨¦s el que pret¨¦n la companyia El Martell. ?El teatre no ¨¦s un mirall per reflectir la realitat, sin¨® un martell per donar-li forma?, ¨¦s la frase de Bertold Brecht que obre la seva p¨¤gina web. De fet, al darrere del mon¨°leg hi ha cr¨ªtica pol¨ªtica: ¡°Partim d¡¯una hist¨°ria molt personal, per¨° tractem un tema universal, fem una an¨¤lisi en clau de g¨¨nere i feminista de quins mecanismes de control hi ha en una relaci¨® rom¨¤ntica¡±, revela Alsina. I no es tracta de caure en all¨° que tots els homes s¨®n dolents: ¡°Tamb¨¦ hi ha masclisme a dins de moltes dones, segurament el pitjor¡±. A la seva obra YX (o la fidelitat dels cignes negres),Alsina ja va situar la cultura de la monog¨¤mia al mateix nivell que l¡¯homof¨°bia i el masclisme, desemmascarant-la, aix¨ª, com la tercera pota de l¡¯heteropatriarcat.

Tot rau en l¡¯excusa de la relaci¨® de la Laia amb el Robert. Un amor plat¨°nic, ¨¦s de suposar, no correspost. Al darrere hi ha el desig, el desig tal com ¨¦s i tal com ens l¡¯han ensenyat: ¡°Kate Millet deia all¨° que ¡®l¡¯amor ¨¦s l¡¯opi de les dones com la religi¨® ho ¨¦s de les masses. Mentre nosaltres els estim¨¤vem, ells ens governaven¡¯¡±, diu l¡¯autora, tamb¨¦, d¡¯Ah! (Judith). ¡°Ens diuen que el desig ¨¦s inherent. Doncs no. El desig s¡¯apr¨¨n. Per¨° els inputs de la literatura, el cinema, els anuncis, fan que sigui dif¨ªcil desitjar lliurement¡±.

Aix¨° no vol dir que tot el que associem a l¡¯amor rom¨¤ntic sigui dolent: ¡°Ens han inculcat que si estimes alg¨² ser¨¤s gel¨®s, acceptar¨¤s el patiment... No! Aix¨° s¨®n axiomes molt inserits en l¡¯amor rom¨¤ntic. No ens enganyem: quan un arriba a casa i la seva parella li t¨¦ preparat el sopar ¨¦s de puta mare! El problema ve quan no pots escollir¡±. I, per descomptat, quan hi ha una llavor, tan enquistada a la societat, que acaba portant-nos al trist ¡®La mat¨¦ porque era m¨ªa¡¯. ¡°?s el que passa quan s¡¯accepten certes coses¡±, diu la Laia, ¡°que arribem als maltractaments¡±.