A la taula d¡¯en Bernat

L¡¯any 1704 es publica La batalla entre llibres antics i moderns. Jonathan Swift hi satiritza un debat acad¨¨mic de l¡¯¨¨poca, que ha comen?at a Fran?a i a It¨¤lia i aviat s¡¯ha escampat per tot Europa. Els moderns encastellaven la novetat art¨ªstica, aplaudien els aven?os cient¨ªfics i el llenguatge il¡¤lustrat contra els altres, els que arg¨¹ien la superioritat i homenatjaven la grandesa, l¡¯her¨¨ncia dels cl¨¤ssics. La querella acabaria convertint-se en un t¨°pic que repica al segle XXI i que es reedita, com la darrera fogonada, durant la postmodernitat. En la s¨¤tira de Swift, els llibres s¡¯embranquen en una batalla campal en qu¨¨ els patracols d¡¯Homer li obren el cap a Charles Perrault, Arist¨°til fereix Descartes amb un dard, i tot acaba en taules.

Es tracta d¡¯una disputa connatural al m¨®n de la cultura. Parlant de llibres, no ¨¦s cap secret que la novetat se celebra repetidament pel simple fet de ser aix¨°, nova, i sovint amb una unanimitat greg¨¤ria que fa riure. De vegades es victoreja l¡¯autor, a m¨¦s, enll¨¤ de la temperatura liter¨¤ria de l¡¯obra: es valora que sigui jove, o estramb¨°tic, el representant d¡¯una casella social poc visibilitzada o un medi¨¤tic, o s¡¯enalteix que hagi postermejat una obra allunyada del c¨¤non, immune a la tradici¨®, sense demanar-li si coneix el llegat que diu esbotzar. Aquests motius s¨®n recurrents, la novetat estira, el glamur nia en l¡¯ins¨°lit, els llibres fan part de la ind¨²stria i en aix¨° no s¨®n diferents de begudes, cotxes i identitats mercantilitzades. Dit d¡¯una altra manera, als f¨°rums m¨¦s ¨¤ la page no s¡¯hi solen convidar carrosses.

Tamb¨¦ es parla de la tirania de l¡¯actualitat. Es publiquen llibres que amb prou feines aguanten dos mesos a les taules de novetats. Passat aquest per¨ªode de gr¨¤cia, si no han suscitat prou claca, desapareixen. El llibre de fons la balla magra, no hi ha lloc als magatzems, no se¡¯n parla als mitjans, la seva sort dep¨¨n de lectors entusiastes i de llibreters ad hoc. No ¨¦s ben b¨¦ el cas de la guerra entre antics i moderns, per¨° en representa una derivada.

El m¨®n editorial catal¨¤ t¨¦ vigor. Tan aviat es tornen a traduir els cl¨¤ssics (estrangers o locals) com es publiquen novetats rutilants. Ara b¨¦, el llibre de fons hi sol sortir perdent, surant en les aig¨¹es moixes que queden entre el prestigi d¡¯un cl¨¤ssic i el soroll d¡¯un acabat de desembalar. Per aix¨° l¡¯editorial Comanegra es va empescar la Fira del Llibre ?nic, celebrada el passat 12 de juny al pati de la f¨¤brica Lehmann de Barcelona. Va ser un dia memorable. Amb la premissa que tingu¨¦s m¨¦s de dos anys, onze editorials (L¡¯Altra, Adesiara, 1984, Anagrama, Min¨²scula, Arc¨¤dia, Males Herbes, Ela Geminada, Comanegra, Blackie Books i Libros del Zorro Rojo) van triar cadascuna un llibre del fons i el van presentar de maneres for?a originals. Entre els llibres triats hi ha de tot, obres mestres, rareses, petites joies que no han tingut el ress¨° que mereixen. Els visitants van xalar i con¨¨ixer.

L¡¯any que som, la distribu?dora Les Punxes mour¨¤ els onze t¨ªtols amb el segell Soc un llibre ¨²nic i a hores d¡¯ara ja els han demanat m¨¦s de 120 llibreries. L¡¯any que ve es repetiran la fira i l¡¯esperit. Es pot parlar d¡¯una segona vida, d¡¯una segona oportunitat per al llibre de fons, ans el valor de la iniciativa va m¨¦s lluny, t¨¦ un punt pedag¨°gic, fressa el cam¨ª d¡¯un sistema cultural menys pendent de l¡¯¨²ltim crit. D¡¯un sistema que podria, alhora, revisar i reeditar La batalla entre llibres antics i moderns, perqu¨¨ la traducci¨® catalana de Llu¨ªs Deztany ¨¦s remota (publicada per Josep Porter el 1946), per¨° en cap cas no ¨¦s morta.