Kirk Douglas, Berlanga o Wagensberg, a l¡¯armari de TV3

Les televisions que poden haurien de tirar m¨¦s del seu fons d¡¯armari. De vegades, el rescat d¡¯una entrevista feta fa 10 anys o d¡¯una actuaci¨® musical venerable resulta molt m¨¦s interessant que una llauna contempor¨¤nia. No es tracta d¡¯alimentar la nost¨¤lgia ni de viure de velles gl¨°ries. Es tracta de proposar a un nou p¨²blic un bon programa que es va veure fa anys i que continua sent bo i vigent. La veritat ¨¦s que moltes ho fan o ho han fet amb motiu d¡¯un aniversari (betev¨¦, TVE a Catalunya). Per¨° no cal excuses.

Dimarts passat, per exemple, TV3 va emetre una embafadora hip¨¨rbole sobre aquest immens jugador que ¨¦s Messi. A Messi, Des¨¨ art (encara que el jugador porti el 10 a la samarreta, aquest ordinal fa refer¨¨ncia a la disciplina no als seus executants i el des¨¨ art no ¨¦s el futbol)... el presentador va proposar comparacions amb Mozart, Leonardo da Vinci o Picasso. A Messi no li cal reivindicacions tan cridaneres ni enlairar-lo amb paral¡¤lelismes dubtosos. Un programa, per cert, sense aportacions femenines.

Doncs b¨¦, aix¨° ho feien a les 10 de la nit per TV3. A tres quarts de dotze, pel 33, comen?ava un cap¨ªtol de la tercera temporada d¡¯In¨¨dits dedicat a Kirk Douglas que es mereixia clarament una ubicaci¨® a la graella m¨¦s amable. Amb In¨¨dits, alg¨² va tenir la brillant ocurr¨¨ncia que molts programes esmicolen les entrevistes als seus convidats i que podia aprofitar-se la versi¨® sencera, sense esbocinar. No es tracta de una reemissi¨®. ?s una estrena perqu¨¨ l¡¯entrevista ¨ªntegra no s¡¯havia vist. I, de vegades, es tracta de converses de m¨¦s d¡¯una hora.

A m¨¦s del bon treball dels professionals de l¡¯arxiu conservant aquest material que, en contra del que es pot suposar, no s¨®n deixalles, In¨¨dits, abans d¡¯emetre l¡¯entrevista, informa del programa que la va fer i aporta una breu, pertinent, biografia sobre el convidat. La de Wagensberg la va encap?alar amb un aforisme, g¨¨nere literari que ell tan estimava, brillant: ¡°Les mentires es construeixen; les veritats es descobreixen¡±. A les tres darreres que he vist, l¡¯entrevistador no surt en pantalla, condueix la conversa fora de camp. N¨²ria Bonet, per exemple, va entrevistar Jorge Wagensberg el 2015. Octavi Mart¨ª va xerrar amb Luis G. Berlanga l¡¯any 1989 i Jaume Figueras la va fer petar amb Kirk Douglas el juny de 1991. La solv¨¨ncia d¡¯aquests periodistes per portar una conversa d¡¯aquesta mena arriba a sorprendre el convidat. Hi ha un moment, per exemple, que Douglas li comenta a Figueras: ¡°sap moltes coses de mi¡±. S¨®n entrevistes amb una colla d¡¯anys, s¨®n hist¨°ria, per¨° no s¨®n velles. Berlanga recorda amb ironia la censura que la productora de l¡¯Opus va imposar a Los jueves milagro; descobreixes un Kirk Douglas a qui li agradava fer de dolent perqu¨¨ acostumen a ser m¨¦s fotog¨¨nics que els personatges bondadosos... i ¨¦s un goig sentir Wagensberg reivindicar l¡¯humor com un sistema immunitari contra el dogma.