¡°Els festivals no haur¨ªem de fer com abans de la pand¨¨mia¡±

De l¡¯1 al 3 de juliol obre les portes a Vilanova i la Geltr¨² el Vida, el primer festival espanyol postpand¨¨mia. Des de fa anys limitat volunt¨¤riament a 10.000 persones al dia i, com sempre, amb tots els abonaments venuts, el Vida es postula a trav¨¦s del seu director, Dani Poveda (Vilanova i la Geltr¨², 43 anys), com un altre perfil de festival, on la comoditat guanya els r¨¨cords d¡¯aforament. Un festival que vol ser com una fam¨ªlia assentada en un bosc on s¡¯hi sent m¨²sica.

Pregunta. Qu¨¨ els falta per fer?

Resposta. El que ens preocupa ¨¦s que la informaci¨® arribi b¨¦ al p¨²blic, que tingui clares les instruccions per fer-se els tests.

P. Com funcionar¨¤ el dispositiu?

R. Tindrem un equip sanitari de 166 persones fen tests diaris en un espai d¡¯uns 10.000 metres quadrats proper al recinte. Farem tests poc invasius, nasals, i el resultat es coneixer¨¤ r¨¤pid. Cada test anir¨¤ vinculat a una entrada i a un DNI i el p¨²blic haur¨¤ de demanar hora per fer-se¡¯l. I seran gratu?ts, com la mascareta FFP2 que lliurarem a la porta.

P. Per qu¨¨ el fan gratis?

R. Hi ha persones que guarden l¡¯abonament des de fa dos anys, tenim un p¨²blic molt fidel, i un ter? dels abonaments es van vendre el primer dia. Els diners que ens donen els patrocinadors els gastem en el confort del p¨²blic. Tot i la despesa, podem fer un festival amb equilibri pressupostari.

P. Quin efecte tindr¨¤ la pand¨¨mia en el futur dels festivals?

R. Fins a la pand¨¨mia el m¨®n dels festivals era d¡¯una compet¨¨ncia vora?, sense sentit, es pagaven preus exorbitants per artistes i s¡¯exigien exclusivitats, es buscava el monopoli. El fet de treballar junts diversos festivals a la prova del covid-19 del Sant Jordi va ser un exemple de conc¨°rdia a seguir: podem ser compet¨¨ncia, per¨° lleial. Haur¨ªem d¡¯abandonar les exclusivitats. No haur¨ªem de treballar com abans de la pand¨¨mia. Ara, s¨¦ que quan hi ha inversors que demanen resultats...

P. Els festivals no deixen de ser part d¡¯una economia que tendeix a la concentraci¨®. Pot canviar, aix¨°?

R. El que ¨¦s rid¨ªcul i nociu ¨¦s que per evitar que un artista actu? en m¨¦s concerts un festival pagui tres vegades m¨¦s del que costa. Hi hauria d¡¯haver un organisme que garant¨ªs bones praxis i evitar aquestes situacions, entre d¡¯altres raons perqu¨¨ ¨¦s una falta de respecte al p¨²blic, al qual limites l¡¯acc¨¦s als artistes. S¨¦ que l¡¯economia funciona aix¨ª, per¨° hi ha coses que es poden canviar des de dins de la mateixa ind¨²stria.

P. Pot sobreviure un festival petit com el seu en un context de gegants?

R. Nosaltres sempre hem treballat amb el concepte global del festival i no depenem tant dels caps de cartells, que per altra banda sempre en tindrem. El nostre p¨²blic vol viure les actuacions en un context que els faci sentir-se especials, descobrir artistes que acaben sent estrelles mundials, com Rosal¨ªa, per exemple. Gr¨¤cies que no hem volgut cr¨¦ixer, fins i tot faria el Vida m¨¦s petit, per¨° no puc, hem estat els primers a poder fer-ho com volem despr¨¦s de la pand¨¨mia. Ens poden treure caps de cartell, per¨° no poden tocar les arrels del festival. Estem contents de tenir enguany grups com Rusowky & Mori o Sen Senra, que ja va actuar el 2016, i ara va cap a estrella mundial.

P. Qu¨¨ atrau del Vida a una banda?

R. Molts grups s¡¯estimen m¨¦s tocar al Vida com a caps de cartell que passar desapercebuts entre molts altres noms. A m¨¦s, el Vida els permet entrar en contacte amb el p¨²blic local, perqu¨¨ el nostre p¨²blic ¨¦s d¡¯aqu¨ª. A banda, en lloc de firmar exclusives els trobem concerts i aix¨ª baixem el preu de contractaci¨®. Compartim artistes amb altres festivals. I quan hem signat exclusivitats no ens ha costat aixecar-les, com enguany hem fet amb Sen Senra, que al setembre actua a Badalona. Som un festival que genera m¨¦s que un concert.

P. Com ¨¦s el p¨²blic del Vida, no envelleix amb el festival?

R. Amant de la m¨²sica, expert en festivals, intergeneracional, amb una edat mitjana de 33-34 anys i que vol ser ben tractat. I de la zona, no cal que tot passi a Barcelona i les grans ciutats. Creiem que aquest p¨²blic no envelleix m¨¦s enll¨¤ del normal, es renova de mica en mica cada any. Artistes d¡¯aquesta edici¨®, com Sen Senra, Nathy Peluso o Rigoberta Bandini, tenen p¨²blic jove. Un festival amb el qual estem agermanats, End Of The Road (a Larmer Tee, Anglaterra), reuneix fam¨ªlies que se citen cada any al festival. Si tractes b¨¦ el p¨²blic, si penses en ell, t¡¯ho agraeix. El p¨²blic no s¨®n ovelles, no importa tant la quantitat com la qualitat del que els ofereixes en tots els sentits, des de l¡¯entorn al cartell, els serveis, els espais de restauraci¨®, les zones de descans. I variar nom¨¦s el que ¨¦s necessari: trobar-se novament el lloc on vas menjar aquell entrep¨¤ tan bo apropa el festival al p¨²blic, el fa reconeixible i familiar.

P. Un festival ¨¦s el millor lloc per escoltar m¨²sica?

R. Al Vida, s¨ª: som un festival at¨ªpic. Ara, si parlem d¡¯un festival normal, no. Per molt bon p¨²blic que tinguis, quan molta gent porta sis cerveses i arriba el moment de concentrar-se en silenci en una actuaci¨®...

P. Com actuaria si un artista menystingu¨¦s el seu patrocinador?

R. Cridant el m¨¤nager i mostrant-li el contracte que ha firmat, on s¡¯indica a quina hora actua l¡¯artista, qui s¨®n els patrocinadors, on van i com s¨®n els logos, quina mida tenen... No li pagar¨ªem el que ha signat en un contracte que no ha respectat.