La nova Catalunya de la covid
La Societat Catalana de Geografia assenyala en una nova publicaci¨® les desigualtats socials, l¡¯impacte econ¨°mic i els conflictes medioambientals i urbans derivats de la pand¨¨mia
El virus no hi ent¨¦n de fronteres ni de classes socials, deien, per¨° ning¨² ha patit la covid com les rendes baixes. La pand¨¨mia no discrimina cap g¨¨nere, asseguraven, per¨° les dones n¡¯han sortit especialment malparades. Barcelona atreu any rere any part de la poblaci¨® rural, explicaven, per¨° el 30% dels barcelonins marxarien de la capital si poguessin. Abans d¡¯entrar a la feina cal fitxar amb la targeta, manaven, per¨° els professionals poden treballar en pijama des de casa.
El m¨®n s¡¯ha transformat des de l¡¯aparici¨® del coronavirus. I alguns canvis no tenen marxa enrere. ¡°Som davant d¡¯un canvi radical a tots els nivells¡±, escriuen els doctors en Geografia Jes¨²s Burgue?o i Josep Oliveras en la introducci¨® del llibre La nova geografia de la Catalunya postcovid, elaborat per la Societat Catalana de Geografia de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans amb la voluntat de ¡°ca?ar efectes papallona¡±. ¡°Si confinem Barcelona, la platja rebenta i les bicicletes accentuen l¡¯erosi¨® dels camins de Collserola. Si obrim portes despr¨¦s d¡¯un tancament, els accidents de muntanya es disparen¡±.
La conviv¨¨ncia durant la pand¨¨mia ha estat un joc de contrastos i de contrapesos, com les decisions de les administracions per trobar l¡¯equilibri perfecte entre sanitat i economia. ¡°La molt millorable gesti¨® de la pand¨¨mia ha demostrat que els nostres pol¨ªtics i gestors no coneixien prou b¨¦ el pa¨ªs¡±, lamenten els autors.
L¡¯obra planteja la profunditat d¡¯alguns dels canvis sociosanitaris, econ¨°mics i urbans, entre d¡¯altres, que l¡¯actual crisi sanit¨¤ria posa sobre la taula.
Rendes baixes, alts contagis
¡°Al m¨®n real, el virus ¨¦s com un m¨ªssil dirigit cap als m¨¦s vulnerables de la societat. I aix¨° no passa perqu¨¨ els prefereixi, sin¨® perqu¨¨ estan m¨¦s exposats, s¨®n m¨¦s fr¨¤gils i estan m¨¦s malalts¡±. El periodista Charles Blow ja va alertar el 5 d¡¯abril del 2020 en una columna a The New York Times de l¡¯impacte tan diferent de la pand¨¨mia en les classes m¨¦s desprotegides. Argumentava que el 58% de les v¨ªctimes per la covid del comtat de Cook de Chicago eren negres, mentre que la poblaci¨® d¡¯aquesta ra?a no superava el 23%.
Les dades de contagis de Catalunya confirmen aquesta tend¨¨ncia. Segons els registres de les ?rees B¨¤siques de Salut (ABS), l¡¯afectaci¨® tamb¨¦ ha distingit entre classes socials. Durant el primer mes de confinament, algunes zones de Nou Barris, a Barcelona, de rendes baixes, duplicaven de llarg la incid¨¨ncia acumulada de les zones de Sarri¨¤-Sant Gervasi, les m¨¦s riques de la ciutat: Roquetes registrava 940 casos per cada 100.000 habitants, i Verdun, 852. Pedralbes i Sarri¨¤ en registraven menys de 350.
¡°La covid ha posat en evid¨¨ncia les desigualtat de salut de la poblaci¨® que tenen a veure amb les condicions de vida, la pobresa i l¡¯acc¨¦s als serveis, en especial als de salut¡±, analitzen els ge¨°grafs Anna Ortiz i Miguel Solana, autors d¡¯un dels cap¨ªtols del llibre. ¡°Les pand¨¨mies posen en relleu el cercle vici¨®s en qu¨¨ s¡¯instal¡¤len la malaltia i la pobresa: no nom¨¦s suposen contraure una malaltia greu que pot comportar la mort, sin¨® que una part dels afectats queda amb seq¨¹eles que afectaran la seva qualitat de vida, la possibilitat de reincorporar-se a la feina i la possibilitat de tenir una vida activa i plena¡±.
L¡¯actual conseller de Salut de la Generalitat, Josep Maria Argimon, admet que les condicions de vida dels ciutadans s¨®n clau per a la prevenci¨® de les malalties: ¡°Les desigualtats socials i econ¨°miques impacten molt sobre la salut¡±, explica des del Departament. ¡°I sempre que es vulgui reduir desigualtats, cal anar a l¡¯arrel del problema, que ¨¦s social i econ¨°mic. Cal un model d¡¯educaci¨® inclusiu que doni les mateixes oportunitats a tothom, i aix¨° ara no passa¡±.
L¡¯exconsellera del Departament entre 2003 i 2010, Marina Geli, incideix en la capacitat de confinar-se com a valor de protecci¨®, sobretot durant la primera onada. Aquella poblaci¨® que necessitava despla?ar-se per mantenir el seu lloc de treball quedava m¨¦s exposada al risc. ¡°Alguns confinaments han estat precaris per treballar en feines vinculades als serveis, o que no permetien el teletreball¡±, reflexiona.
Si b¨¦ l¡¯exconsellera reconeix que les desigualtats socials no poden reduir-se en poc temps, admet que la situaci¨® ha requerit plans de xoc per contenir els positius entre els col¡¤lectius m¨¦s vulnerables. ¡°Es van oferir hotels a aquelles fam¨ªlies nombroses o a persones que no podien fer un confinament adequat, i aix¨° ¨¦s un gran pas¡±, celebra, tot i que assenyala algunes mesures que van quedar a mitges. ¡°S¡¯hauria pogut articular una prestaci¨® econ¨°mica per evitar que la gent an¨¦s a treballar¡±, apunta. ¡°Els expedients de regulaci¨® temporal d¡¯ocupaci¨® (ERTO) van cobrir part del salari d¡¯aquella gent amb contracte, per¨° qu¨¨ va passar amb tota la poblaci¨® que treballa en negre?¡±, es pregunta. ¡°Van fer un confinament menor per buscar-se la vida¡±.
Argimon reivindica el paper de la sanitat com a limitador de les desigualtats. ¡°Som redistribu?dors de renda¡±, apunta, ¡°aquest ¨¦s el nostre punt fort per reduir desigualtats¡±. I tamb¨¦ defensa l¡¯enfortiment del sistema en les zones m¨¦s vulnerables: ¡°Cal destinar m¨¦s professionals en alguns territoris concrets, basant-nos en les seves necessitats¡±.
El conseller parla de present, per¨° tamb¨¦ de futur. La pand¨¨mia de covid ha amagat moltes patologies, que malauradament tindran un impacte en la salut col¡¤lectiva. ¡°L¡¯infradiagn¨°stic de moltes malalties ¨¦s el drama ocult d¡¯aquesta pand¨¨mia¡±, lamenta. ¡°?s l¡¯onada invisible, i ho ser¨¤ els propers anys. Sumem gaireb¨¦ 500 dies abocats a la covid, i no podem tractar com deur¨ªem algunes malalties greus com el c¨¤ncer o les patologies del cor. Veurem una reducci¨® de l¡¯esperan?a de vida¡±.
Tot i que l¡¯Estat del benestar t¨¦ en la sanitat un dels seus pilars, Ortiz i Solana apunten un dels seus enemics: el neoliberalisme. ¡°Marca les pol¨ªtiques p¨²bliques dels pa?sos¡± i ha condicionat la resposta dels diferents territoris durant la pand¨¨mia. L¡¯ideari neoliberal, escriuen, ha incidit en ¡°l¡¯aprimament¡± dels sistemes sanitaris p¨²blics i la ¡°desprotecci¨®¡± d¡¯alguns grups de poblaci¨®.
Les retallades en sanitat del govern d¡¯Artur Mas encara pesen com una llosa al sistema. El pressupost actual, de menys de 9.800 milions d¡¯euros, encara ¨¦s inferior al del 2010. En aquest sentit, un comit¨¨ d¡¯experts va presentar al setembre de l¡¯any passat 30 mesures per enfortir el sistema de salut, despr¨¦s que la covid en mostr¨¦s les costures. El text reclama 5.000 milions d¡¯euros m¨¦s de pressupost, xifra que ja recull l¡¯actual acord de govern, tot i que supedita els n¨²meros a ¡°la millora del finan?ament de la Generalitat¡±. Argimon reclama destinar bona part d¡¯aquests recursos als professionals. ¡°Hem de millorar les condicions dels treballadors: aix¨ª retindrem el talent que hem format amb els impostos de tots¡±, exposa.
L¡¯exconseller de Salut entre 1988 i 1996, Xavier Trias, coincideix amb l'actual responsable del Departament, i il¡¤lustra l'evoluci¨® dels ¨²ltims anys: ¡°En 20 anys hem passat de ser 6 milions a 7,7 a Catalunya, amb un pressupost molt similar en sanitat. Aix¨° s¡¯ha assumit amb gaireb¨¦ els mateixos professionals. L¡¯Estat hauria de plantejar quins salaris tenen, perqu¨¨ no s¨®n acceptables¡±.
¡°?s necessari desplegar l¡¯alta tecnologia?a tots els territoris,
i no nom¨¦s?a Barcelona¡±
Argimon assenyala un segon repte per al futur: ¡°Hem de renovar l¡¯obsolesc¨¨ncia tecnol¨°gica que tenim¡±.
Comarques o vegueries
La paraula del 2020 a Catalunya va ser coronavirus, per¨° desconfinament i desescalada van estar entre les 10 finalistes. Les obertures i tancaments perimetrals decretats per la Generalitat van fer tangibles noves l¨ªnies sobre el mapa: de les comarques es va passar a les ¨¤rees b¨¤siques de salut, i d¡¯aqu¨ª, a les regions sanit¨¤ries.
La reorganitzaci¨® territorial de la comunitat ¨¦s una necessitat per a Burgue?o, i l¡¯aparici¨® de les noves delimitacions arran de la pand¨¨mia ¨¦s una oportunitat que no es pot desaprofitar. ¡°La import¨¤ncia de l¡¯organitzaci¨® territorial no ¨¦s una q¨¹esti¨® identit¨¤ria¡±, defensa, ¡°sin¨® el convenciment que el pa¨ªs pot funcionar millor¡±. El ge¨°graf considera que l¡¯actual divisi¨® en prov¨ªncies i comarques est¨¤ obsoleta. ¡°Amb les comarques perdem efic¨¤cia. No s¡¯ajunten esfor?os per tenir una mirada ¨¤mplia¡±. El futur, explica, passa per activar les vegueries com a organitzaci¨® administrativa en lloc dels consells comarcals i les diputacions. ¡°Ara que la Generalitat i l¡¯Estat han de parlar i negociar, ¨¦s un bon moment per implantar les vegueries¡±.
La distribuci¨® territorial per vegueries ¨¦s similar a les regions sanit¨¤ries que tant s¡¯han remarcat durant la pand¨¨mia, i Argimon accepta que seria un bon model d¡¯organitzaci¨®. ¡°Cal repensar l¡¯actual model¡±, defensa, ¡°ara mateix les prov¨ªncies tenen poca utilitat: les necessitats del Bergued¨¤ i de Barcelona s¨®n ben diferents¡±. Burgue?o va m¨¦s enll¨¤: cal triar, o comarques o vegueries.
Un dels primers a dibuixar noves l¨ªnies sobre el mapa per q¨¹estions de salut va ser el mateix exconseller Trias, que va completar les primeres regions sanit¨¤ries. ¡°Necessit¨¤vem una xarxa d¡¯hospitals comarcals distribu?ts per Catalunya perqu¨¨ la sanitat catalana estava molt centrada en les grans capitals, i m¨¦s a Barcelona¡±, recorda. ¡°Vam potenciar aquests centres hospitalaris comarcals, que ara han evolucionat en les ¨¤rees b¨¤siques de salut. La configuraci¨® de l¡¯assist¨¨ncia prim¨¤ria en aquestes ¨¤rees ofereix una equitat que pocs pa?sos tenen¡±.
Trias reclama ara que aquella redistribuci¨® del sistema sanitari faci un pas m¨¦s. Catalunya ha d¡¯aconseguir tenir un parc hospitalari on els casos m¨¦s complicats no hagin d¡¯ingressar pr¨¤cticament sempre a Barcelona. ¡°No t¨¦ sentit que tots els malalts complexos hagin d¡¯anar a Barcelona: la sanitat d¡¯alta tecnologia ha de travessar Collserola i desplegar-se per altres territoris. Al Vall¨¨s, per exemple, el Parc Taul¨ª no ha de competir amb la M¨²tua de Terrassa, sin¨® amb els centres de la capital¡±.
Treballar des de casa
El confinament va suposar el primer gran repte laboral. L¡¯activitat econ¨°mica necessitava seguir funcionant, per¨° ning¨² podia sortir de casa. En el millor dels casos, la soluci¨® necessitava dos ingredients: un ordinador i connexi¨® a internet. Benvingut, teletreball.
La pand¨¨mia ha augmentat l¡¯inter¨¨s per sortir de
les zones urbanes
cap al camp
¡°La pand¨¨mia l¡¯ha incorporat com una variable m¨¦s del proc¨¦s productiu¡±, celebra Salvador Guillermo, secretari general adjunt de Foment de Treball. ¡°De teletreball n¡¯hi haur¨¤ m¨¦s que abans, per¨° no ¨¦s la soluci¨® a totes les q¨¹estions¡±, avisa.
L¡¯investigador de la Universitat Rovira i Virgili, Joan Alberich, assegura que el teletreball ¡°s¡¯ha revelat com una pe?a fonamental¡± de l¡¯activitat econ¨°mica actual, i avan?a que les empreses que l¡¯implantin satisfact¨°riament sostindran la capacitat productiva de manera m¨¦s s¨°lida. ¡°El potencial existeix¡±, escriu, ¡°per¨° caldr¨¤ invertir en el capital digital necessari¡±. L¡¯expert recull al llibre que alguns estudis indiquen que un 30% dels treballadors han comen?at a teletreballar durant la pand¨¨mia. Segons l¡¯Enquesta de Poblaci¨® Activa, el percentatge era del 8,3% a Espanya, xifra inferior a la mitjana de la Uni¨® Europea (16,1%).
Un estudi de Comissions Obreres assegura que el 57% dels treballadors catalans podrien teletreballar. ¡°La incid¨¨ncia del teletreball augmenta amb l¡¯edat, i ¨¦s especialment intensa a partir dels 55 anys¡±, assegura Alberich.
Aquesta nova realitat es vincula actualment amb una oportunitat per millorar la conciliaci¨® familiar per¨° tamb¨¦ t¨¦ desavantatges. ¡°El teletreball pot generar la sensaci¨® d¡¯estar tot el dia teletreballant, amb un perjudici important¨ªssim per a la salut¡±, raona Alberich. Guillermo admet que acumular hores dins d¡¯un mateix sostre no ¨¦s la millor estrat¨¨gia per aconseguir el propi benestar, perqu¨¨ s¡¯acumulen ¡°c¨¤rregues personals, familiars i laborals¡± en un mateix espai.
L¡¯activitat tur¨ªstica ha estat un dels sectors econ¨°mics m¨¦s afectats durant la pand¨¨mia. L¡¯afiliaci¨® a la Seguretat Social en municipis tur¨ªstics com Salou va reduir-se un 47% al segon trimestre, en comparaci¨® amb l¡¯any anterior, i les pernoctacions van caure un 70% a Catalunya el 2020, segons recull el llibre. L¡¯oferta tur¨ªstica, tanmateix, no ¨¦s excessiva segons Guillermo. ¡°Cal treure la idea que el turisme no ¨¦s bo. Hi ha pa?sos que tenen petroli, altres tenen muntanyes, i nosaltres tenim sol¡±, reivindica. ¡°Catalunya ¨¦s una refer¨¨ncia i representa un 25% de la despesa tur¨ªstica a l¡¯Estat¡±. ¡°No hi ha sectors dolents, alguns creixen excessivament, per¨° no han de carregar la culpa. Cal buscar un turista m¨¦s cultural, que per exemple pugui anar al Liceu per enriquir la seva estada¡±, defensa.
L¡¯investigador de la Universitat de Lleida Daniel Pa¨¹l, i el catedr¨¤tic d¡¯An¨¤lisi Geogr¨¤fica Regional a la Universitat de Barcelona Francesc L¨®pez adverteixen que la primera etapa postcovid ser¨¤ ¡°un escenari de crisi¡± per la dificultat de corregir el dany de la pand¨¨mia. ¡°Hi ha un consens en la previsi¨® d¡¯una prolongaci¨® de la crisi econ¨°mica, la qual cosa afectar¨¤ el sistema econ¨°mic, essent el turisme un dels sectors m¨¦s exposats i vulnerables¡±.
Els experts plantegen la possibilitat que, malgrat controlar la covid, el virus no desapareixer¨¤, i a m¨¦s hi ha el ¡°risc¡± de l¡¯arribada de m¨¦s pand¨¨mies. L¡¯actitud proteccionista dels pa?sos estrangers, de qui dep¨¨n especialment l¡¯oferta tur¨ªstica catalana, obliga a posar el focus, escriuen, en el ¡°turisme de proximitat¡±. ¡°La seva continu?tat com a destinaci¨® tur¨ªstica passa per complir les condicions de smart (intel¡¤lig¨¨ncia), sostenibilitat i seguretat¡±.
Adeu, Barcelona
El poder ol¨ªmpic de Barcelona ha comen?at a deixar lloc a l¡¯atracci¨® dels entorns rurals. Un 30% dels barcelonins va recon¨¨ixer a l¡¯Enquesta de Serveis Municipals del mateix ajuntament de la ciutat que marxaria de la capital si pogu¨¦s. La xifra ¨¦s gaireb¨¦ el doble que el 2018. De fet, uns 13.000 barcelonins ja van abandonar el municipi, segons l¡¯Oficina Municipal de Dades, que va basar-se en el padr¨® de gener a octubre del 2020. Aquesta tend¨¨ncia no ¨¦s ¨²nica a Barcelona. Un estudi de The New York Times basat en l¡¯an¨¤lisi dels tel¨¨fons m¨°bils assegura que 450.000 persones van marxar de Nova York els dos primers mesos de la pand¨¨mia.
¡°El ref¨²s a la ciutat en temps d¡¯epid¨¨mia ha estat un tret recurrent al llarg de la hist¨°ria¡±, escriu el ge¨°graf i expert en estudis urbans Oriol Nel¡¤lo. Les difer¨¨ncies en les condicions de l¡¯habitatge, les oportunitats del teletreball i la dispersi¨® dels serveis, entre d¡¯altres, s¨®n els principals factors que han propiciat la voluntat de marxar de les ¨¤rees urbanes, segons l¡¯expert. ¡°La resid¨¨ncia en ¨¤rees de baixa densitat ha aparegut com una possibilitat desitjable per a una part de la poblaci¨® urbana de Catalunya¡±, analitza.
Nel¡¤lo assenyala la p¨¨rdua del pes relatiu demogr¨¤fic de Barcelona sobre el conjunt de la comunitat. Si a mitjan segle XX gaireb¨¦ aplegava el 40% de la poblaci¨® catalana, actualment reuneix el 21,4%, una xifra calcada a la de l¡¯¨¤rea metropolitana (21,5%). La resta de la regi¨® metropolitana registra una poblaci¨® superior (24,3%), mentre que la resta de Catalunya assumeix la major part (32,8%). ¡°Sigui com sigui, la tend¨¨ncia a la desconcentraci¨® de la poblaci¨® era, ja abans de la pand¨¨mia, un corrent de fons¡±, assegura l¡¯expert en estudis urbans.
La tend¨¨ncia a sortir de la ciutat, per¨°, no s¡¯explica per un inter¨¨s en la vida tradicional agr¨¤ria, segons Nel¡¤lo, sin¨® per un inter¨¨s a residir en ¨¤rees de baixa densitat sense renunciar a les formes de vida i l¡¯acc¨¦s als serveix de qu¨¨ disposen a la ciutat. ¡°Estem m¨¦s davant de la voluntat d¡¯estendre la ciutat que no pas de marxar-ne¡±, resumeix el ge¨°graf. ¡°L¡¯aspiraci¨® majorit¨¤ria sembla ser la casa amb jard¨ª, el teletreball, la compra per internet i la mobilitat assegurada pel vehicle privat¡±.
Nel¡¤lo alerta tamb¨¦ dels riscos que pot comportar una nova dispersi¨® urbana. ¡°Tindria conseq¨¹¨¨ncies preocupants, tant en termes ambientals com socials, a causa de la fragmentaci¨® dels espais naturals, l¡¯ocupaci¨® de s¨°ls d¡¯inter¨¨s agr¨ªcola, l¡¯increment de la mobilitat privada i l¡¯aprofundiment de la segregaci¨® residencial¡±.?
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
