M¡¯ho vaig inventar tot
No hi ha res que interessi m¨¦s que els impostors sense complexos, els que trepitgen sense tenir idea de res, els que menteixen, els que enganyen, els que delinqueixen i fan de la seva vida una farsa
¡°Els diaris nom¨¦s haurien d¡¯explicar bones not¨ªcies. Tindrien ¨¨xit¡±, assegura una doctora, amb un transductor a la m¨¤. El men¨² nocturn de Netflix fa pensar el contrari: no s¡¯han reunit mai tants crims reals i inventats per m¨¦s goig de l¡¯audi¨¨ncia. La bona premsa es dona en casos comptats; potser amb els bombers, algun esportista excepcional, una hist¨°ria de superaci¨® de la base a la c¨²spide i poc m¨¦s. El que queda a la mem¨°ria ¨¦s el troleig del ciclista Lance Armstrong amb el dopatge, m¨¦s que la suor de qui va jugar net. La nostra ment reconstrueix amb m¨¦s facilitat el triple assassinat de les nenes d¡¯Alc¨¤sser que qualsevol bona gesta.
Vosaltres, lectors, ho veieu igual? O ¨¦s nom¨¦s la visi¨® esbiaixada d¡¯una periodista de successos? Perqu¨¨ de vegades es dubta, i si alguna cosa t¨¦ mala premsa de veritat ¨¦s el dubte. Qui no veu clares les coses a la primera no est¨¤ a l¡¯altura, no val, i d¡¯aqu¨ª a sentir-se un impostor nom¨¦s hi ha un pas. Fins i tot s¡¯ha encunyat una s¨ªndrome que es diu que afecta m¨¦s les dones, acostumades a escoltar els sermons masculins i callar, o intentar interrompre¡¯ls sense ¨¨xit. Pensaments com ¡°Qu¨¨ hi pinto jo aqu¨ª? A qui he enganyat per conservar el meu lloc de treball? Qualsevol dia, alg¨² se n¡¯adonar¨¤ i em far¨¤ fora¡±... provoquen que no ens postulem per a caps, per a corresponsals o per a qualsevol altre c¨¤rrec de responsabilitat...
Per¨° tot aix¨° ¨¦s una llauna. A ning¨² no l¡¯entretenen els mecanismes o les q¨¹estions socials que provoquen la inseguretat. El que interessa de veritat s¨®n els impostors sense complexos, els que trepitgen sense tenir idea de res, els que menteixen, els que enganyen, els que delinqueixen i fan de la seva vida una farsa. El que la doctora del transductor vol llegir o veure amb plaer ¨¦s qu¨¨ fa que l¡¯¨¦sser hum¨¤ utilitzi, manipuli i destrueixi la resta sent un farsant, un estafador, encara que anheli un diari ple de bones not¨ªcies que ning¨² no llegiria.
I t¨¦ sort: la hist¨°ria ¨¦s plena de grans impostors. Encara continua viu Jean-Claude Romand, que es va fer passar per metge durant una d¨¨cada i va estafar tot el seu entorn per continuar passant el dia al bar quan tothom creia que era a l¡¯OMS, investigant. Quan es va veure acorralat, va optar per la soluci¨® m¨¦s dr¨¤stica: va matar la seva dona, les seves dues filles i els seus pares. No va ser tan prec¨ªs amb el seu propi su?cidi. Quan va sortir de la pres¨® el 2019, el van acollir uns monjos en una abadia benedictina. La hist¨°ria la va explicar Emmanuel Carr¨¨re a L¡¯adversari (Anagrama).
El llibre va servir d¡¯inspiraci¨® per al que va escriure despr¨¦s Javier Cercas sobre Enric Marco, El impostor (Random House). Marco, que tamb¨¦ continua viu, va capgirar la seva vida i va passar de ser un treballador enviat a Alemanya amb un conveni entre el Govern franquista i el nazi a crear-se el personatge d¡¯un represaliat, per poder prosperar a Espanya. Va fingir que era un deportat al camp nazi de Flossenb¨¹rg, va presidir l¡¯associaci¨® Amical de Mauthausen, va intervenir en el Congr¨¦s en unes jornades de l¡¯Holocaust, va rebre medalles... 30 anys de mentides fins que el 2005 l¡¯historiador Benito Bermejo el va desemmascarar.
El estafador (Pen¨ªnsula), del periodista d¡¯El Peri¨®dico Guillem S¨¢nchez, recorre el cam¨ª de tots dos llibres amb les perip¨¨cies d¡¯un home que va adaptar la seva vida a qualsevol conte per estafar amics i parelles. Policia, provador de cotxes de f¨®rmula 1, pilot d¡¯avions, t¨¨cnic del Bar?a... A mesura que passen les p¨¤gines, es busca la resposta de per qu¨¨ Francisco G¨®mez Manzanares es va convertir en un individu cruel, incapa? d¡¯estimar ning¨² m¨¦s que a si mateix.
L¡¯adversari, El impostor i El estafador s¡¯endinsen en la recerca, una cosa poc habitual en el periodisme (a ning¨² no li importa quant costa a un periodista aconseguir informaci¨®, si pateix o si s¡¯ho passa b¨¦, o si fent tot el que pot, fracassa). Tots tres no nom¨¦s expliquen el que saben, sin¨® tamb¨¦ com ho han sabut. Hi veus l¡¯adversari, l¡¯impostor i l¡¯estafador, per¨°, tamb¨¦, a qui els intenta desemmascarar, el seu propi recorregut vital i que fa que s¡¯obsessionin amb les seves traject¨°ries de (mala) vida. L¡¯estil contrari amb qu¨¨ Truman Capote va relatar a A sang freda l¡¯assassinat d¡¯una fam¨ªlia a Kansas.
Ara b¨¦, el llibre de S¨¢nchez aporta alguna cosa m¨¦s, amb el perm¨ªs de Carr¨¨re i de Cercas. El farsant no aconsegueix eclipsar les seves v¨ªctimes.No sabem gaireb¨¦ res del sofriment de l¡¯entorn del metge Jean-Claude Romand i poca cosa coneixem de com les (diverses) fam¨ªlies de Marco van viure el seu engany. El estafador, en canvi, explica amb inter¨¨s com van viure amistats, fam¨ªlies i parelles el fet que les utilitz¨¦s, les enfons¨¦s i les destru¨ªs. Un relat de moltes capes, m¨¦s enll¨¤ de l¡¯estafa de 800 euros del viatge que no es va fer mai o la inversi¨® de 30.000 euros del pis que no va existir.
La llista de farsants, impostors, inventors de vida i penques que mereixen el seu llibre o una s¨¨rie a Netflix ¨¦s interminable. Fr¨¦d¨¦ric Bourdin, anomenat el Camale¨®n, va aconseguir colar a una fam¨ªlia de Texas que era el seu fill desaparegut tres anys enrere. Bourdin tenia els ulls marrons; el desaparegut, blaus. Bourdin parlava franc¨¨s; el desaparegut, angl¨¨s. Bourdin tenia 23 anys; el desaparegut, 16... Aquesta va ser una de les seves moltes farses que explica el periodista David Grann a El viejo y la pistola y otros relatos de true crime (Random House).
Tamb¨¦ entretindria la doctora del transductor la hist¨°ria d¡¯Alicia Esteve, la catalana que, amb el nom fals de Tania Head, va dir que era una supervivent de l¡¯atemptat del 2001 de la torre bessona sud i que el seu prom¨¨s havia mort a l¡¯altra torre. Va arribar a presidir una associaci¨® de v¨ªctimes de l¡¯11-S. La va desemmascarar el New York Times el 2007: no va estar mai a les torres bessones. El dia dels atemptats era a Barcelona. Cuatro li va dedicar un documental, que va titular magistralment: ¡°Me lo invent¨¦ todo¡±.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
