Blanc i amb arcs

Un edifici d¡¯habitatges a Sant Pere de Ribes, finalista als premis FAD d¡¯arquitectura d¡¯enguany, destaca en veure la resta d¡¯obres premiades i finalistes. Aquest edifici representa una certa anomalia entre la qualitat de les altres, un conjunt on es troben diferents matisos, des de la correcci¨® funcional, el virtuosisme en l¡¯execuci¨®, la naturalitat materialen la simplicitat empeltada de cert bricolatge. Per¨° l¡¯edifici, tot i amb les seves indecisions, sembla formar ell sol una altra categoria.

?Un tret distintiu dels habitatges en q¨¹esti¨® ¨¦s que es troben separats en dos volums diferents i formen una de les cantonades del carrer Dr. Puig i Eduard Maristany. Sobre aquest ¨²ltim dona lloc a dues alineacions que es corresponen amb els dos cossos de la promoci¨®, lligats per dues petites passeres, que a priori semblen id¨°nies per haver-les resolt amb arcs. El fet de separar el programa en dos volums ajuda a fer que l¡¯edifici es mescli amb els edificis ve?ns i fa m¨¦s ric el carrer, gr¨¤cies especialment a l¡¯escletxa entre els dos volums. Per¨° no podem evitar pensar que separar l¡¯edifici en dues parts ¨¦s tamb¨¦ el reflex de la facilitat que l¡¯arquitectura moderna t¨¦ en articular els edificis i deixa veure que es troba inc¨°moda amb els volums massius i que tracta d¡¯evitar resoldre cantonades urbanes sempre que pot.

Les l¨°gies que esquitxen les fa?anes s¨®n un element clau del edifici. Aquestes es corresponen amb els arcs i ajuden a fer m¨¦s complexa i interessant la cantonada, en poder veure-hi a trav¨¦s. Tenen, a m¨¦s, una cosa molt pr¨¤ctica, i ¨¦s que no obliguen a resoldre cap fusteria per tancar-les, cosa ¨°bviament molt m¨¦s compromesa. Des del punt de vista de la planta dels habitatges, les l¨°gies, que no s¨®n m¨¦s que una pe?a exterior, per¨° coberta, s¨®n responsables d¡¯emp¨¨nyer la sala i el menjador a una posici¨® central, virtut que ha estat arraconada majorit¨¤riament per l¡¯arquitectura del moviment modern, del qual n¡¯hi ha prou amb veure edificis com aquest per adonar-nos fins a quin punt estem saturats d¡¯aquesta mena de religi¨® oficial, i d¡¯ajudar-nos a pensar en quantes solucions es poden trobar en els elements de l¡¯arquitectura tradicional fora del repertori comercial habitual. Com les reixes, que tant ha evitat l¡¯arquitectura residencial contempor¨¤nia, i que aqu¨ª s¨®n utilitzades sense complexos de cap mena, igual que les cobertes a dues aig¨¹es, encara que quasi no s¡¯apreci?n i fins i tot sembla com si se les volgu¨¦s amagar.

Per¨° tot i la import¨¤ncia d¡¯aquests elements, aquesta ¨¦s la segona obra espanyola amb la qual m¡¯he sentit identificat tan sols en veure-la. La primera va ser el Centre Parroquial de Porcuna, a Ja¨¦n. Dues obres blanques, que semblen sucades en color blanc, un blanc de llen?ols estesos present a tots els elements, amplificat per la inhabitual pres¨¨ncia d¡¯arcs de mig punt i, en el cas del centre parroquial, tamb¨¦ de voltes d¡¯aresta.

Per¨° m¨¦s que per haver triat el blanc, color que la Catalunya carlina est¨¤ capficada a eliminar fins i tot dels cementiris, ¨¦s la barreja d¡¯aquest color net amb els arcs la que fa que ens fixem en l¡¯obra i que en veure¡¯ls sentim alguna cosa inquietant-nos.

En bona part de Sant Pere de Ribes, especialment a la part alta, predomina el blanc de les construccions modestes, que ajuda a amalgamar-les, i tamb¨¦ hi abunden els arcs en diferents elements, portes, finestres o galeries, tot conferint certa unitat. Una cosa que no ha passat per alt als projectistes. Aquesta reconciliaci¨® amb el lloc i el fet de recon¨¨ixer-se amb un element constructiu, diria at¨¤vic, com els arcs, ¨¦s esperan?adora. ?bviament ¨¦s dif¨ªcil que una cosa aix¨ª s¡¯endugui un FAD. Ni al color blanc ni als arcs els calen premis.