L¡¯estrella que es va vestir de sol per acomiadar-se

Joan V¨¢zquez ja est¨¤ apoyao en el quicio de la manceb¨ªa quan s¡¯encenen els llums de l¡¯escenari muntat a la pla?a del Bot¨¤nic de Sant Jaume dels Domenys (Baix Pened¨¨s). I comen?a amb la copla: Oooojoooos veeeerdes... Al seu costat, el guitarrista Jordi Costa posa l¡¯accent a les seves paraules i la melodia als seus cants. L¡¯actor es va ficant en la pell de Jos¨¦ P¨¦rez Oca?a, pintor, esvalotador, ¨¤nima lliure i performer de la Barcelona canalla on va arribar el 1971 de Cantillana, el seu poble natal, a Sevilla. Aquesta funci¨® d¡¯Oca?a, reina de las Ramblas (que veurem a la sala Trono de Tarragona la primera setmana de setembre), escrita per Marc Rosich i amb m¨²sica de Marc Sambola, va tancar dissabte passat el festival En Veu Alta (Eva), que des del 4 de juny ha ofert ¡°narraci¨® i tradici¨® oral¡± a pobles del Pened¨¨s. ¡°A aix¨° li diem fer territori i fer cultura¡±, diu la presidenta d¡¯Eva, Jordina Biosca. ¡°Expressar-nos en llibertat¡±, postil¡¤la l¡¯actor.

M¨¢s informaci¨®n

Oca?a: un cop de puny de realitat

Els angelets d¡¯Oca?a

¡°No em vaig reprimir mai tant com ara amb Facebook¡±

D¡¯una altra manera, seria impossible donar la paraula a Oca?a. El mon¨°leg (cantat, recitat i interpretat per V¨¢zquez) ¨¦s tan cr¨ªtic com ho va ser Oca?a. ¡°Ell era tot color, queer molt abans que el terme s¡¯encuny¨¦s¡±, diu, mentre no deixa de sonar la guitarra. L¡¯espectacle transcorre a ritme de les coples, ara, El d¨ªa que nac¨ª yo, interrompudes pel mateix Oca?a (ehem, per V¨¢zquez) per explicar detalls crus i saborosos: ¡°Mig Barcelona underground va passar pel meu apartament, amb set balcons a la pla?a Reial, i l¡¯altre mig... va passar pel meu llit¡±. Riuen les prop de 150 persones que omplen la pla?a (convenientment separades i amb mascareta), gent madura, algun adolescent, joves. Alguna veterana del lloc: ¡°Marcel¡¤lina, per qu¨¨ li diuen la pla?a roja a aquesta pla?a?¡± ¡°Per les rajoles¡±. No, no ¨¦s per Oca?a. Ell no era roig: ¡°No em fa falta carnet de cap partit¡±, diu. ¡°Jo soc m¨¦s que llibert¨¤ria, libertataria!¡±. I sona Yo soy esa... ¡°D¨¦u-n¡¯hi-do, amb les coses de la identitat...¡±.

La pla?a ¨¦s el lloc m¨¦s fidel a la hist¨°ria d¡¯Oca?a: ¡°El meu escenari va ser el carrer, sense els l¨ªmits d¡¯un escenari¡±, proclama. ¡°I el meu vestuari, roba dels Encants,¡± diu, traient d¡¯una calaixera un xal enribetat que, amb un gest malabarista, es col¡¤loca sobre les espatlles. I per la pla?a fa desfilar artistes, cantautors, comediants, dibuixants... i mariners, que pugen per les Rambles. La can?¨®, ¨¦s clar, Tatuaje, convertida en l¡¯autobiogr¨¤fica i trista hist¨°ria d¡¯un amor perdut: ¡°Si te lo encuentras, marinero, dile que yo muero por ¨¦l¡±. Ning¨² no el va trobar i Oca?a es va quedar orfe del mariner que el va enamorar.

No falten aventures que, despr¨¦s de passejar per les Rambles fins al Caf¨¨ de l¡¯?pera (¡°Nazario vestit de Salom¨¦; jo vestit sense calces¡±), van passar a ser carcer¨¤ries: ¡°Quins tres dies vam passar a la Model!¡±, recorda el pintor. ¡°Hi havia un mot¨ª, quan ens van ficar... i jo, saludant com una reina¡±. Aquesta Barcelona que ¡ªi ara parla Oca?a despr¨¦s de mort¡ª ¡°va quedar domesticada per al ¡®92, maquillada sota mil capes de ciment¡±.

Versos de Lorca (amb m¨²sica de Sambola) serveixen per narrar una viv¨¨ncia tr¨¤gica i real: ¡°Una can?¨® s¡¯ha mort abans de n¨¦ixer¡±, ens explica Oca?a, trist, sobre un amor a Cantillana, on ¡°tots estaven borratxos de religi¨®¡±: ¡°Els mateixos que van matar Lorca van ajudar el meu Manolo a clavar-se la pistola a la templa¡±, denuncia.

?s paradoxal que un dels moments m¨¦s bonics de la seva vida fos el de la seva mort, el 1983, probablement malalt de sida (¡°amb tot el que em vaig arribar a follar!¡±), per¨° desenraonadament tr¨¤gica, quan una bengala li va cremar el vestit en una process¨®, al seu poble: ¡°El dia que em vaig morir...¡±, canta des del m¨¦s enll¨¤, ¡°va ser preci¨®s¡±. Carlos Cano entra en el repertori amb la can?¨® que li va dedicar: ¡°Se¡¯n va anar vestida de dia, se¡¯n va anar vestida de sol... un ¨¤ngel dolent li estar¨¤ cantant a D¨¦u Ojos verdes o Mar¨ªa de la O¡±.